Page 136 - Conferencies de l'Arxiu 5

136

viar una feixa de terra amb una altra de Berenguer vien de mantenir entre els dos veïns. Al seu cim
Rovira, però va afegir-hi una clàusula: que els be- s’hi havia de fer una «carraria publica per quam
neficiaris de la seva feixa no podrien fer cap mar- gentes inde libere ire, transire et redire possint»,
ge en un espai de 4 saions, ni plantar-hi arbres in- als marges de la qual calia plantar-hi «plantam de
fructífers, ni tenir-hi cap prat; mentre que, a canvi, spinalps et de romageriis» per fortificar-la.
Pere Oliveres hi mantindria un «acum sive vallum» – També calia construir, al peu de la mota, una
—una agulla o vall— «duarum fangatarum in am- «clavagera sive clavra per quam possint discu-
plo et unius fangate in profundo per quam vel quod rrere et transire aque provenientes et discurren-
aque que ibi congregabuntur tempore pluuiarum tes semper de dicto clauso dicti Petri Morat».
13
discurr[ere poss]ent». La claveguera havia de fer 1 pam i mig de cana
L’any 1322 es degué produir una forta inundació al d’ample i 1 pam i mig d’alt de cana, i també 3
pla del riu Onyar. Al poble de Riudellots de la Selva, pams de pregon o fondària. L’agulla o claveguera
el mas Ferrer, pertanyent a la senyoria de l’Almoina havia d’arribar fins les terres de Pere Guerau de
del Pa de la seu de Girona, va quedar enrunat. La Benaula i fins al riu Onyar.
documentació conservada permet resseguir com – Es va establir que, en cas de necessitat de re-
es va trobar un emplaçament proper per tal de re- parar la mota, les despeses serien a càrrec dels
fer la casa, però per fer-ho va caldre una permuta dos veïns.
perquè el terreny era de senyoria de l’altar de Sant – Finalment, calia que la feixa de Pere Guerau, si-
Silvestre de Franciac. Arran del fet, «cum riarie tuada prop de la confluència de l’Onyar amb la
14
de Gotarre, de Benaula, de Undare et de Ridavi- Benaula, sota el domini del monestir de Sant
la, tempore inundicionum multitudinem aquarum, Pere de Galligants i del de Sant Pere Cercada,
darent maximum dampnum in terris, campis et im estigués sempre en bones condicions i que no
possessionibus vicinalibus dictis riariis parrochia- pogués ser destruïda pel creixement de les ai-
rum de Campolongo, de Sancto Andree de Alodio gües de l’Onyar.
et de Riuolutorum de Silva», i des del 1331 les uni-
versitats o assemblees de caps de casa d’aquests La gestió dels marges de les rieres es dona coetà-
llocs van rebre l’autorització per nomenar dos pro- niament a d’altres indrets. El 1318 Pere Canelles
homs que, amb el jutge ordinari i el sotsveguer de i Bernat Teixidor, d’Olivars, van fer d’àrbitres en la
controvèrsia entre Guillem sa Frou i Arnau Nuell de
Girona, poguessin «dicere, manifestare, ordinare
et declarare juxta eorum bonam conscienciam su- Viladevaques, tots de Sant Julià de Ramis, sobre
pradictam ad utilitatem rey publice mutando recos, l’amplada que calia donar a la riera de Riudellots
de la Creu, que van establir en 12 pams. A finals
16
riarias, motas ac alia ad eorum discrecionem». A del segle xv, concretament al 1481, a Llagostera,
Riudellots els dos prohoms, el 1342, eren Pere Fà-
bregues i Arnau Provençal, pagesos de dos masos el senyor del lloc va emetre una crida per contrac-
tar la reconstrucció de la riera de na Pradé, per
del terme. Van haver d’arbitrar un conflicte sobre on s’havia de conduir un curs d’aigua. Uns pèrits
les motes, les agulles (o recs d’escòrrec) i les ai- — Boada i Valmanya, «elegits en dar cap en les
gües entre els masos d’Arnau Ferrer (l’habitant del
mas derruït vint anys abans), Pere Morat i Pere veras per lo senyor e per los qui enterès hi va»—,
havien determinat que el rec havia de fer 12 ves-
Guerau de Benaula, tots de Riudellots de la Sel- sanes de llarg, una fangada de «pregon» —fon-
va. Les mesures que van dictar aleshores són les
15
següents: dària— i dues canes d’ample i que, per la feina, po-
dia cobrar no més de 15 lliures. En la crida pública
– Fer una mota nova entre el clos d’Arnau Ferrer i es recomanava als interessats que s’acostessin a
el de Pere Morat, pagada pels dos per meitats. observar el rec per tal de decidir si volien oferir-s’hi
– La mota havia de tenir 18 pams d’ample i havia i que, finalment, el diumenge següent es perso-
d’arribar fins al «rivum veterem Undaris» i l’ha- nessin a la cort, que és on es lliuraria l’encàrrec.

13. ACSE (Arxiu Comarcal de la Selva), fons patrimonial Rodor, pergamí núm. 6 (1319.05.18)
14. AMSDG (Arxiu del monestir de Sant Daniel de Girona), pergamí núm. 548 (1322.03.01).
15. AHG (Arxiu Històric de Girona), Notarial, Girona-4, vol. 25, f. 23v-26v (1342.05.03); cf. E. mallorquí, «Terra de recs i agulles.
Riudellots de la Selva, segles xi-xx», dins E. vicedo (ed.), Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, Lleida: Institut d’Estudis
Ilerdencs, 2018, p. 747.
16. ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 506 (1318.03.21).