Page 141 - Conferencies de l'Arxiu 5

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 141

Figura 95. L’aigua torna a l’estany de Mosqueroles en èpoques de pluja intensa. Font: AMCS. Arxiu d’Imatges. Autor:
Narcís Dalmau.

universitat i acordades sovint pels veïns afectats, de fondo el que sigui necessari» en el terreny que
perquè «els plets no porten sinó odis, rancúnies tocava a cada parcel·la; un d’ells, a més, havia de
i males avinences». El 1727 Jaume Saura, Joan «tapar la clavaguera que avui treu l’aigua de part de
Sentric, Pere Cristià i Miquel Rodes, regidors de dita mota per evitar el dany que ocasiona baix de
la universitat de Cassà i també «prohoms i jutges sos veïns, donar fondo a dita mota perquè l’aigua
de les causes i qüestions rusticals de dita vila i son que acull aquella tingui son curs». La terra tenia a
terme», van acudir al terreny anomenat la Replana- llevant el «camí real que [...] discorre per anar des
ria d’en Pijoan per conèixer el «dany que ocasiona de los llocs de Campllong i Riudellots de la Selva i
l’aigua que rep i cull una mota» entre el camí i les altres als pobles dels Metges, Monells, la Bisbal i
vinyes de set persones de Cassà «per no estar la altres» i les aigües que conduïen cap al torrent de
dita mota en la deguda forma, neta, espalmada, l’Avellaneda Vella d’en Carbó i cap al torrent del
31
condreta, fonda i amb la deguda capacitat, ans bé, Castell.
en part embassada, mal espalmada, privant en tot
el curs de transitar l’aigua per aquella i en part Setanta anys després, la situació pràcticament no
la porció de dit camí respecte a estrenyer aquell i havia canviat. El 1803 quatre regidors de Cassà
treient a sos veïns de sa capacitat dels límits que de la Selva —Anton Gruartmoner, Salvi Cassà,
deu ocupar per obviar tot dany i totes dites co- Francesc Pibernat i Francesc Cristià—, «regidors,
ses ateses”. La solució proposada pels regidors termeners o jutges de les qüestions que es susci-
32
i jutges va ser que cadascun dels set propietaris ten [...] entre veïns», en nom del batlle local, van
de terres tinguessin la mota «estassada i netejada acudir al quintà del mas Barnés del Portal, propie-
amb capacitat de 4 pams d’obertura d’amplada i tat d’Anton Gruart, on hi havia «un vall que pren

31. Espalmar: ‘netejar de brosses el caixer d’una séquia’, cf. A. M. Alcover – F. de B. moll, Diccionari Català-Valencià-Balear,
Palma: Editorial Moll, 1926-1962, vol. 5, p. 374-375.
32. AHG, Notarial, Cassà de la Selva, vol. 75, f. 8635-8637 (1726.12.03).