Page 144 - Conferencies de l'Arxiu 5

144

Després de la visura feta el 1740 se’n va fer una lo Estany o Prat de·n Vilademí, propri del gr. Nar-
altra el 1750 amb la qual «los expertos» van enviar cís Dalmau y vuy de sos hereus”. La llibreta recull
als batlles de cada lloc el que pertocava pagar pels pagaments realitzats entre els anys 1788 i 1805.
44
45 dies i mig de feina. En la visura van analitzar Gràcies a la gran quantitat de documentació re-
els cursos de les «rieras ditas y nombradas Barne- collida en relació amb les inundacions per un dels
da, Gotarra, Banaula y demés que desguassan en implicats, Jaume Rovirola i Ros, coneixem prou bé
ellas» per «abitar los grandes danyos que hassen la cronologia dels fets. L’hivern del 1785, «el río
41
las rieras en cada avenida». A raó de 12 rals per Onyar con sus repetidas avenidas en el próxcimo
dia, el salari del notari i escrivà pujava a 89 lliures, pasado invierno rompió una porción de mota o
10 sous i 5 diners, que es van repartir amb una marjen que contenía en su alveo y mediante la qual
contribució a càrrec de vint-i-set cases de pagès, las tierras inmediatas y mediatas a él quedavan a
segurament totes amb terres a prop dels rius i rie- cubierto de los daños que suelen ocasionar los ríos
45
res, del terme de Caldes de Malavella —23 lliures en sus avenidas y salidas de sus álveos». Amb el
i 11 sous—, 30 de Llagostera —22 lliures i 8 di- trenc va quedar «libre el paso de el agua de dicho
ners—, 15 de Sant Andreu Salou —14 lliures, 5 río para introducirse y extenderse en los campos
sous i 8 diners—, 11 de Cassà de la Selva —12 y tierras cultivas no solo inmediatas sinó tanbien
lliures, 5 sous i 9 diners—, 9 de Riudellots —7 mediatas y ahún algo distantes, anegándolas e
lliures i 13 sous— i 11 de Campllong —9 lliures, inundándolas y encubriéndolas de arena siempre
14 sous i 4 diners. L’increment de les obligacions que sube algún tanto el agua, cuyo daño experi-
col·lectives dels pagesos que obtenien terres grà- mentan ya en el día los suplicantes, el primero en
cies a l’assecament de les aigües estancades és las tierras del manzo Viñolas, proprio de la causa
una constant a d’altres terres baixes com el Llen- pía, y el segundo en la azequia del molino y tierras
guadoc. Es tracta de territoris fràgils, els quals, de labransa que allí pocehe». Per solucionar-ho de-
després d’una dessecació, calia mantenir al llarg manen seguir el costum existent a l’hora de refer
del temps i, encara que no es generés cap ins- els danys a les motes, que van a càrrec dels pro-
titució comunitària encarregada del manteniment pietaris de les terres veïnes: «como el reparo de
de les xarxes de drenatge, sí que es va difondre i iguales rompimientos siempre que ha acontecido
acceptar la consciència col·lectiva de la necessitat ha sido a costas del dueño del predio confinante
d’una gestió regular de les aigües per assegurar a dicho rompimiento, como así lo executó el del
els guanys que proporcionaven les terres de con- mismo manzo Vinyolas en el anyo de 1732 y el del
reu obtingudes. 42 manzo Prats del proprio lugar en el de 1784 y otros
muchos que se omiten para no canssar la atención
de V. Excelencia». Així, els que havien de reparar el
6. EL TRENC DE L’ONYAR DE L’ANY trenc eren Victòria Casals, com a tutora de l’hereu
1785 de Narcís Dalmau, juntament amb Pere Masgrau i
La prevenció davant dels efectes inesperats dels Francesc Cristià, treballadors de Riudellots, i tam-
aiguats no sempre era suficient. És el que va pas- bé Pere Vidal, pagès de Llagostera, per les terres
sar a Riudellots de la Selva el 1785, després del que tenia del mas Vilademí i pel dret de redimir la
trench de l’Onyar. En tenim constància a través peça de terra al marge de la qual hi ha el trenc.
43
d’una «llibreta en la qual se anquantrarà notat lo El 23 d’agost de 1785 el batlle de Riudellots de-
que havem bastret jo Jaume Rovirola y Ros, pagès mana a Victòria Casals i a Pere Vidal que respon-
de Riudellots de la Selva, y lo reverent senyor ca- guin la citació i que refacin el marge destruït del riu.
nonje Rich, administrador de la causa pia de Rich y El 5 de setembre, amb dos testimonis, les dues
tot lo que hanirem cobrant per la reconposició del parts enfrontades acudeixen al paraje llamado “el
trench se féu en lo riu Onyar en lo camp anomenat Estany”, a donde está el marjan rompido y los tres

41. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. J.3. (1785.09.03), J.4 (1785.09.03), J.5 (1785.09.27), J.6 (1785.10.08) i J. 7
(1785.10.13).
42. Abbé, À la conquête…, p. 156-159.
43. Trenc: ‘obertura practicada a un terreny per a desviar-hi el curs de les aigües’, cf. alcover-moll. Diccionari…, vol. 10, p. 484.
44. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. G. (1788-1803) i núm. H. (1788-1824).
45. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. J.2. (1785.08.23).