Page 140 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 140

140












































               Figura 94. En cas de moltes pluges, l’església de Riudellots de la Selva s’ha trobat sovint en risc de quedar inundada.
               Autor: Narcís Turon.



               a l’estany; també es va iniciar la dessecació dels   metien a satisfer les despeses de manteniment en
               estanys de Vilacolum, Siurana i Ullastret i es va   cas d’esllavissades i embossaments, i també les
               culminar la dels de Pals i Bellcaire. 27        de reparació de pous, parets, embocadors, estella-
                                                                                            28
               A les terres de la Selva, a banda de l’estany de Sils,   dors i portes d’entrada i sortida.
               es va procedir a la dessecació del petit estany de   Més enllà de l’especialització creixent de les tas-
               la Crosa, al fons del cràter del volcà. Calia construir   ques de dessecació d’estanys, l’atenció a les ai-
               una mina de desguàs de més de set-cents metres   gües era una tasca obligada per a tots els maso-
               de llargada. Els interessats en la dessecació eren els   vers: en els contractes s’especificava que havien
               propietaris dels masos Burguès, d’Estanyol; Costa,   de conservar «tots los valls, rechs, motas, marjas
               de Sant Daniel, i Boada, de Salitja, juntament amb   i rieras». Aquest és el cas del contracte d’arrenda-
               alguns propietaris de terres, també pagesos de   ment del mas Esteve i Senyeric, de Riudellots de
                                                                               29
               l’entorn, i el masover del mas Burguès. Van formar   la Selva, el 1715.  Més de cent anys després, els
               una societat que va contractar Fèlix Ponsdevall, de   mots dels contractes no havien canviat: el 1833
               Sant Esteve d’Olzinelles, i Josep Figueró, de Sant   l’administrador de l’Hospital de Santa Caterina va
               Celoni, per construir la mina entre el mes de març   cedir el mas Noguera de Cassà de la Selva a Anto-
               i l’agost de 1736 a canvi de 800 lliures, que van   ni Terrades, que es va comprometre, entre moltes
               prometre anar pagant a partir del forment que es   altres coses, a «mantenir los valls, recs i motas». 30
               conreés als camps i de 25 lliures per a Joan Boada,   En cas de conflictes per desperfectes, solien ac-
               el col·lector del forment. Els propietaris es compro-  tuar unes  benèvoles persones, delegades  per la



               27. Romagosa, «El procés... », p. 77-85.
               28. Teixidor, Ricard, «Construcció de la mina de la Crosa (i 2)», Llibre de la Festa Major de Vilobí d’Onyar 2024, Vilobí d’Onyar:
               Associació Cultural la Tarongeta, 2024, p. 68-78.
               29. Arxiu de Montserrat Gener i Huix (Cassà de la Selva), núm. 70 (1715.03.27).
               30. Arxiu de Montserrat Gener i Huix, document H (1833.12.06).
   135   136   137   138   139   140   141   142   143   144   145