Page 137 - Conferencies de l'Arxiu 5

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 137

S’especificava que la feina seria lliurada «al qui per
manco la farà». Al final, el mateix pèrit Valmanya va
rebre l’encàrrec a canvi de 12 lliures. Juntament
amb Boada, el seu soci, van ser imprecats —a tra-
vés d’una imposició de pena— a acabar els tre-
balls abans de mitjan mes de juny. 17
Al segle XVI les modificacions que afectaven el
curs dels rius eren competència de l’autoritat ju-
risdiccional. El 1545 el lloctinent del batlle reial de
Girona va autoritzar el pas d’alguns recs per sota
dels camins reials de Banyoles i de Besalú, a l’al-
tura de Borgonyà, a Beatriu de Malla, vídua d’un
donzell gironí que tenia empriu de regar amb aigua
del riu Terri. 18

3. DESSECACIÓ D’ESTANYS
Segurament, a Cassà de la Selva i a Llagostera
també hi havia altres prohoms dedicats a supervi-
sar els recs madrals i els marges dels rius i rieres,
i a procurar l’acumulació de les aigües estancades.
A la part més baixa del veïnat de Llebrers, tocant al
terme de Campllong, hi havia un estany. Diversos
veïns, l’any 1314, tenien terres al lloc anomenat
Estany, senyal que ja s’havia dessecat. Això, però,
no volia dir res. La riera de Freixeneda, coneguda
al segle XIX com a riera Negadora, ha continuat
provocant inundacions fins que se li han aixecat els
marges no fa tant de temps. 19
De l’estany de Mosqueroles no se’n té cap notícia
anterior al segle XIV. L’any 1026 es tenen notícies Figura 90. Còpia digitalitzada de l’Arxiu Dalmau de Mos-
del sector que limitava a ponent amb la riera Go- queroles que documenta el dessecament de l’estany de
tarra i que quedava encaixat entre tres camins an- Mosqueroles de l’any 1442. Font: AMCS. Documents di-
tics: d’est a oest, la strata que passava per Perles, gitalitzats.
travessava el Gotarra i arribava a Sant Andreu Sa-
lou; de nord a sud, el camí que anava de Vilabella els lingüistes, Mosqueroles indica un indret ple de
i Esclet fins a la ciutat de Girona, i de nord-est a mosques, indici indirecte d’aigües estancades.
sud-oest, el camí que anava de Cassà a Caldes, No tenim notícies, però, de cap estany abans
passant pels llocs de Giscle —potser Esclet— i del maig del 1442, any en què el senyor directe
20
Vilardell —el veïnat de Baix de Caldes. El nom d’aquest sector, que era el clergue que obtenia el
de Perles correspon a l’antic veïnat que agrupava benefici fundat a l’altar de Sant Joan de la catedral
els actuals veïnats de Mont-roig i Mosqueroles. de Girona, va vendre’l a perpetuïtat a un cavaller,
Aquest darrer, precisament, pren el nom d’un an- Joan de Segurioles, de la ciutat de Girona. Des-
tic mas, situat probablement allà on avui hi ha can prés d’una sentència arbitral del mes de juny del
Dalmau, que l’any 1149 tenien Bernat i Pere de mateix any pronunciada per uns «prohòmens ele-
Mosqueroles «in plano de Gutara». Segons diuen gits entre parts», es va decidir desguassar l’estany

17. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 188, f. 25v (1481.04.24) i f. 26r (1481.05.06), cf. sales, Conflicte…, p. 112.
18. ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 2541 (1545.05.03).
19. J. mundet, Llebrers, Cassà de la Selva: Ajuntament – Girona: Diputació de Girona, 2006, p. 15 i 82-83.
20. E. Mallorquí (coord.), Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis
Selvatans, 2015-2016, vol. 1, p. 94-95.