Page 138 - Conferencies de l'Arxiu 5

138

et balmas, crossum et crossos» que formaven una
galeria subterrània de 1.400 metres per sota el
turó d’Ensérune; i a Fleury, el 1286, es va drenar
l’estany per una galeria de 1.000 metres amb vint
pous verticals. Mentrestant, al Rosselló, el 1332,
es documenta un canal amb pous a Vilanova de la
Raó i una galeria de drenatge de 700 metres amb
pous a l’estany de Canohès, prop de Perpinyà, que
va ser construïda el 1314 i refeta el 1346. 22
En pocs anys, l’estany de Mosqueroles va ser
dessecat i es van obtenir més de tres-centes ves-
sanes de camps de conreu i prats. Avui, el túnel
encara existeix, però la Verneda ja no passa per
aquest sector perquè, a causa d’un aiguat, s’uneix
a la Gotarra aigües amunt. Dos detalls d’aquesta
història fan sospitar que l’estany de Mosqueroles
es va formar al llarg del segle XIV: primer, no se’n
té cap notícia anterior a aquest moment i, a més,
tampoc s’esmenta la riera Verneda en aquesta
zona abans de la notícia del 1442. Tenim una hi-
pòtesi que pot explicar-ho tot: els alts nivells de-
mogràfics dels inicis del segle XIV implicaven una
forta pressió sobre el territori, cosa que es traduïa
amb el desboscament de molts sectors de les
Figura 92. La claveguera de l’estany de Mosqueroles, Gavarres per plantar vinya i avellaners. Aquesta
construïda al segle XV, passa per sota del llit antic de la activitat generava una forta erosió, que es traduïa
riera Verneda. Autor: Joaquim Carreras. amb una major aportació de sediments a les dues
principals rieres de Cassà que venen de les Ga-
de Mosqueroles que s’hi havia format per causa varres, la Verneda i la riera de Sosvalls. Això no
de la descurança i el poc manteniment dels recs. només hauria provocat una major freqüència de les
Per fer-ho, es va decidir construir una claveguera seves sortides de mare, sinó també una acumu-
d’uns trenta metres, obrada amb pedra, que havia lació de sediments just a les seves confluències
de passar per sota el llit de la riera Verneda i que amb la riera Gotarra, que ve de Llagostera i que ja
havia de portar l’aigua a la riera de Gotarra, que hi hauria deixat els sediments. D’aquesta manera,
passava a poca distància però a un nivell inferior. d’una banda, s’explicaria que, segurament al se-
En la sentència, es va acordar com es repartirien gle XIV, la Verneda hauria canviat de curs la “riera
les despeses entre els veïns per tal de construir vella de Verneda”–i hauria començat a resseguir
«lo rech de la dita clavaguera, e tots altres rechs la Gotarra de manera paral·lela des d’Esclet fins a
qui fora les terres del dit mas Muscarolas en avall Mosqueroles, i, de l’altra, que els sediments de la
seran fets per arranch e escorri del dit estany». riera de Sosvalls haurien fet de tap a les aigües de
També es va acordar que, en el cap de l’estany, cal- la Verneda. És així que al segle XIV es devia gene-
dria fer-hi «una gran mota» i «plantades e monts» rar l’estany de Mosqueroles.
per tal que «la aigua tant com posible serà no entre La davallada de la població a partir de la Pesta Ne-
en lo dit estany de Muscarolas». No es tracta de gra del 1348 va fer que, després que aquestes te-
21
cap fet excepcional: al Llenguadoc, el 1247, es van rres quedessin negades, no hi hagués la necessitat
construir «aigullias, vallata et fossata» per conduir immediata de recuperar-les per al conreu. Aquesta
l’aigua de l’estany de Montady cap a una «balmam recuperació només va ser possible després de l’ex-

21. Arxiu del mas Dalmau de Mosqueroles (Cassà de la Selva), pergamí núm. 3 (1442.06.08); cf. J. mundet. Mont-roig i
Mosqueroles, Cassà de la Selva: Ajuntament – Girona: Diputació de Girona, 2016, p. 46-51 i 220; mallorquí. Cinquanta-cinc
llegües…, vol. 2, p. 142-143.
22. abbé, À la conquête…, p. 151-154.