Page 133 - Conferencies de l'Arxiu 5

133

10. MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA
DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 1

Elvis Mallorquí Garcia

Els aiguats del 29 d’octubre de 2024 a l’Horta Sud de Riudellots al segle XVIII, sabia bé que les aigües
de València i a la comarca de la Ribera, amb les que prenia per a la seva bassa venien d’una presa
més de dues-centes víctimes mortals i els enor- situada sobre el Riudevilla, a l’altura de l’estació
mes estralls materials que han causat, han eviden- de ferrocarril de la població, pocs metres després
ciat el risc que comporta viure prop de rius, rieres, que el Cric s’hi unís. A poca distància, entre els nu-
torrents i barrancs del vessant mediterrani. Un risc clis de Riudellots i Campllong, hi passaven, llavors
que la gent ha ignorat inconscientment o que no ha i ara, altres cursos d’aigua: l’Onyar, el Gotarra, la
volgut veure conscientment, perquè s’han cons- Benaula i el rec de l’Agulla. Qualsevol pluja era una
truït, sense mesures de protecció, un gran nom- amenaça que podia negar les terres properes als
bre d’habitatges, polígons industrials i centres co- rius, però pel moliner Gibert no era aquest el prin-
mercials en zones que, encara que sigui cada cent cipal perill de viure a Riudellots, sinó la conflictivitat
anys, són inundables. I això s’ha fet oblidant o, en latent entre els habitants del poble, que ressorgia
algun cas, menyspreant, el coneixement tradicional cada vegada que plovia més del compte.
sobre el territori i la memòria de l’abast de la força El 10 de maig de 1915, davant la possibilitat que
de les aigües torrencials. L’oblit i el desconeixe- la pluja inundés els seus camps, un grup de veïns
ment de la cultura popular a l’entorn de la gestió va demanar a l’alcalde de Riudellots que avisés el
de l’aigua és general arreu. A les comarques giro- moliner, Joaquim Gibert, per tal que obrís la com-
nines, també sotmeses a les irregularitats de les porta de la resclosa i fes baixar el nivell de l’aigua.
precipitacions del clima mediterrani, la construcció Uns dies després, els veïns, pel seu compte, van
dels pantans de Sau i Susqueda els anys 1965 i tallar la cadena que tancava la comporta i van cau-
1967 i l’adequació dels marges dels rius principals sar danys a la resclosa i al molí. La indignació del
que aflueixen al riu Ter des dels anys setanta del moliner el va dur a redactar l’opuscle en què justi-
segle XX ha reduït notablement l’impacte de les ficava la seva posició i acusava els veïns de llençar
riuades, però el temporal Glòria, el gener del 2020, tota mena de runa, males herbes, arrels, al mig
va recordar l’enorme força de la natura, per molt del riu, de fer-hi «taparadas» per pescar els pei-
que els humans ens entestem a ignorar-la. xos, de deixar-hi podrir l’aigua de basses plenes de
Fa més de cent anys, l’opuscle titulat Entre opi- mosquits i de fer-hi forats als marges per regar els
niones, que va fer imprimir el 1916 el moliner de camps veïns. També atacava les autoritats locals,
Riudellots de la Selva, Joaquim Gibert, conté un que ja no s’encarregaven de fer netejar els marges
text en què explica perquè «El vivir en Riudellots i les lleres dels rius i rieres ni tampoc d’efectuar
es peligroso». Com a masover —«colono»— del «un reconocimiento en los ríos dentro del término
2
molí de can Ros, un dels tres que existien al terme municipal» per detectar els riscos de futures inun-

1. Aquest text és fruit de la conferència que l’autor va impartir a l’auditori Salvador Coma de La Salle el 16 de novembre del 2024.
2. L’original del fulletó es troba a l’Arxiu Municipal de Riudellots de la Selva; cf. E. mallorquí, «El vivir en Riudellots es peligroso»,
Quaderns de la Selva, vol. 11 1999, p. 253-260.