Page 131 - Conferencies de l'Arxiu 5

OBRERISME HISTÒRIC CASSANENC 131

de l’ofensiva franquista sobre Catalunya (iniciada comptin amb la força militant i la influència del pe-
a finals de desembre), la Hoja Oficial del Lunes de ríode estudiat en aquest article. Això no obstant,
Barcelona del 21 de novembre de 1938 recollia la CGT està experimentant un cert creixement
que el dia 20 de novembre a Girona: «En el Teatro que l’ha situat com a tercera central sindical ca-
Nacional se ha celebrado esta mañana un mitin a talana en nombre d’afiliats, per darrera de CCOO
la memoria de Durruti, organizado por CNT, FAI y i UGT. A nivell internacional, les idees llibertàries,
Juventudes Libertarias. Ha presidido José Serra, y comunalistes i ecologistes, teoritzades per Murray
han hablado Xena y Buenacasa». Bookchin al llibre Ecología de la libertad i també pel
dirigent del PKK, Abdullah Öcalan, s’estan posant
7. UNES PARAULES FINALS en pràctica al Kurdistan. Allà, la revolució de Roja-
La conferència per a presentar aquesta petita re- va construeix el confederalisme democràtic sobre
els pilars de l’alliberament de la dona, l’ecologisme
cerca, que va tenir lloc el 19 d’octubre de 2024
a l’auditori de la Sala Galà de Cassà, es va com- i l’autogovern, i s’organitza al marge de l’estat na-
plementar amb la projecció de fragments de dos ció i del capitalisme.
documentals: un de l’any 1937, titulat Els tapers
de la costa i produït per Laya Films, sobre el món
del suro a Sant Feliu de Guíxols, i un altre de 2014
titulat Economia col·lectiva. L’última revolució d’Eu-
ropa i dirigit per Eulàlia Comas, sobre la col·lecti-
vització de bona part de l’economia a Catalunya
l’any 1936 per part dels obrers. En aquest darrer
documental es parla, entre altres coses, del fet
que durant la Guerra Civil de 1936-1939, davant
la manca d’aliments a Barcelona, es va establir un
sistema d’intercanvi de productes manufacturats a
la capital catalana i aliments produïts a les col·lec-
tivitzacions agràries anarquistes de l’Aragó. Als
comentaris del final de la conferència, una veïna de
Cassà em va explicar que la seva família residia a la
ciutat de Barcelona durant la guerra. Eren militants
llibertaris que treballaven al sector farmacèutic i
que van establir una relació econòmica i, de retruc,
personal amb els habitants d’un mas de l’Empordà.
Com a conseqüència de les necessitats d’alimen-
tació a la capital, generades per la guerra, varen
intercanviar productes farmacèutics barcelonins
per aliments empordanesos. Un altre assistent a
la conferència va comentar que Josep Xena, exiliat
a Veneçuela, va fer una xerrada a Cassà després
de la mort de Franco. Durant la Transició el movi-
ment llibertari i la CNT van tenir una certa revifada
a Catalunya, però diversos factors externs i propis
van provocar que avui dia ni la CNT ni la CGT (les
dues principals organitzacions anarcosindicalistes) Figura 84. Font: AMCS. Fons Transports Domingo