Page 127 - Conferencies de l'Arxiu 5

OBRERISME HISTÒRIC CASSANENC 127

otra vez en el seno de la corporación al concejal gué l’associació sindical més important de Cassà,
D, José Cassá Vidal, quien ha podido recobrar la que el 1924 comptava amb uns dos-cents afiliats.
libertad, perdida a causa de ciertos sucesos que També l’any 1918, al congrés de Sants, la CRT de
más vale no recordar, pero que, en su concepto, Catalunya (dins de la CNT) escollí Salvador Se-
en nada afectan a la conducta y honradez de dicho guí com a secretari general i adoptà la fórmula del
concejal, por lo que proponía constase en actas la sindicat únic, amb els sindicats de ram o d’indús-
satisfacción del Ayuntamiento. El señor Cassá ma- tria, i l’objectiu de la sindicació total. El congrés
nifestó que debía dar oficialmente al Ayuntamiento va debatre sobre l’ensenyament racionalista, les
del que forma parte, como ya las había dado en el dones als sindicats, l’apoliticisme, la revolució rus-
terreno particular, las gracias más expresivas por sa, l’acció directa, l’entesa amb la UGT, etc. Pel
el interés demostrado para la excarcelación de los que fa a l’ensenyament a Cassà, el 6 d’agost de
presos de esta villa por los sucesos aludidos, anhe- 1919, el llibre d’actes de l’Ajuntament recull que
lando ser útil algún día a todos sus bienhechores”. el Centro Radical Instructivo ofereix els materials
Veiem, per tant, que els detinguts de Cassà no pa- de l’Escuela Cervantista i demana la implantació al
tiren la dissort que tingué, entre d’altres, Francesc municipi d’unes escoles nacionals graduades; una
Ferrer i Guàrdia. Aquest pensador i pedagog fou petició que també fa el Centro Unión Republicana.
acusat, sense proves, d’ésser el principal instiga- L’Ajuntament accepta les peticions d’unes esco-
dor de la revolta de juliol de 1909 a Barcelona, i va les nacionals graduades i gratuïtes i nomena una
ser afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. comissió, anomenada La Cultura, per formular un
Ferrer i Guàrdia havia estat el creador de l’Escola projecte d’implantació d’escoles graduades per a
Moderna, que oferia un ensenyament laic i racio- nens i nenes, i per a la construcció dels seus edi-
nalista. Diversos sectors de l’obrerisme organitzat ficis, que hauria de subvencionar l’estat. A més,
apostaren fermament per l’educació «alternativa» gràcies a un text de la publicació Cultura Obrera de
de les classes populars com a mitjà per a assolir Palma de Mallorca del 27 de desembre de 1919,
una nova societat més justa i igualitària, i això s’in- que originalment s’havia publicat a El Productor,
terpretava com una amenaça per part dels sectors sabem que la dirigent anarcosindicalista i pionera
benestants, tradicionalistes, religiosos i conserva- del feminisme obrerista, Teresa Claramunt, va vi-
dors. Raons objectives no els en faltaven, només sitar Cassà amb un discurs adreçat als joves i la
cal veure quines eren les condicions materials seva voluntat d’aprendre: «Si no experimentara las
de les escoles «estatals» on anaven els fills dels gratas impresiones que se manifiestan al descubrir
obrers, per exemple a partir del que recull el llibre los frutos de la semilla lanzada por mano ruda y
d’actes de l’Ajuntament de Cassà l’1 de desembre tosco lenguaje; si no descubriera en todas las lo-
de 1909: «Visto el oficio del maestro D. José To- calidades que visito una juventud ávida de saber,
rres Fernández, solicitando se instale en su escue- que vislumbran los albores de una era de venturas
la la estufa vieja que antes se utilizaba en la oficina no gozadas, temo que la fatiga me hubiera anona-
de telégrafos, precisamente ahora que se arregla dado, matando esa esperanza que me da vida, que
la tubería de la de la secretaría del Ayuntamiento, me dice que todas las leyes escritas, que todas
pues no puede soportarse una temperatura de 6 y las castas, que todos los linajes, desigualdades
7 grados en el local, que podría dar origen a que sociales, desaparecerán del mundo de los vivos.
los niños contraigan enfermedades de que se ha- […] Juventud de Valencia, Alcoy, Palafrugell, Pala-
ría al fin responsable al maestro; el Ayuntamiento mós, Cassá de la Selva, Llagostera, San Feliu de
acuerda acceder a lo solicitado y que se proceda Guíxols, Zaragoza y demás puntos en que mi hu-
enseguida a la instalación de la estufa en la escue- milde voz ha sido sentida». Al febrer-març de 1919
la nº2 para utilidad de la misma, facilitándose com- tingué lloc la vaga de La Canadenca, que finalitzà
bustible hasta fin de año del que tenga en depósito amb un acord exitós per als obrers i va aconse-
el municipio». guir que el govern espanyol establís, el 3 d’abril
de 1919, la jornada laboral màxima de vuit hores
diàries (quaranta-vuit hores setmanals). S’havia
5. 1919: LA VAGA DE LA assolit, per tant, la reivindicació obrera dels tres
CANADENCA... I LA DEL SURO DE vuits: vuit hores de treball, vuit hores de descans i
CASSÀ vuit hores de lleure. Però poc temps després, als
El 1911 a Cassà es constituí el sindicat d’obrers anys vint, s’imposà la línia dura repressiva contra
suro-tapers La Luz, d’ideologia propera a la CNT, l’obrerisme i s’esdevingué l’etapa coneguda com
de recent creació. L’any 1918 la societat La Luz a pistolerisme (lluita armada entre la patronal i
passà a anomenar-se El Porvenir i aviat esdevin- obrers anarcosindicalistes principalment entre els