Page 122 - Conferencies de l'Arxiu 5

122

Encara cal tenir en compte un quart vencedor en nyanes en el temps i l’espai, ja estarà plenament
aquesta història: les divisions internes i els egos. justificada. Tot i que potser, donat que només té
Les diferències d’opinió i d’actuació també es van format digital, una intel·ligència artificial (o natural)
fer paleses pel que fa al projecte econòmic i social modificarà o eliminarà fàcilment aquestes paraules
de les organitzacions obreres anarquistes. Així, en el context d’un treball sistemàtic, qui sap si im-
a grans trets, podem dir que es van bastir dues pulsat per una mena de «ministeri de la veritat» a
corrents teòriques principals: els col·lectivistes, la manera del de 1984...
que propugnaven la igualtat salarial en funció del Per intentar donar la veu als protagonistes de
que cadascú treballava, i els comunistes lliberta- l’època he optat per citar directament les fonts al
ris, que volien aconseguir per a tothom, indepen- text, en l’idioma original en la majoria d’ocasions.
dentment del treball, la satisfacció de les seves Això, que pot entorpir un xic la lectura de l’article,
necessitats. En aquest sentit, si bé el debat sin- crec que li dona una major autenticitat, ja que els
cer i respectuós és bo per avançar i fer créixer textos seleccionats parlen per si sols. Ara bé, cal
els projectes i les organitzacions, quan s’intoxi-
ca pot ésser també molt paralitzant, sobretot si tenir en compte que les notícies de premsa i els
s’hi barregen els personalismes acompanyats de llibres d’actes i expedients de l’Ajuntament (igual
les veritats absolutes. En el cas de l’obrerisme que aquest mateix article i qualsevol altre text que
anarquista, la pèrdua de la iniciativa i l’hegemo- hagi estat escrit o programat per un ésser humà,
nia durant la Guerra Civil de 1936-1939 i el pos- textos religiosos inclosos), tot i que teòricament
terior exili derivat de la victòria militar franquista són textos força neutres, foren encarregats i/o es-
van accentuar aquestes divisions internes, sovint crits per persones que tenien també, evidentment,
irreconciliables, que es poden resseguir també als les seves opinions i posicions econòmiques, so-
diversos llibres de memòries dels protagonistes cials i polítiques concretes.
dels fets. A més, les organitzacions anarcosindi- Sovint la premsa i la divulgació històrica han fet
calistes, tot i proposar una nova societat, estaven èmfasi en els fets més morbosos o en els «suc-
formades per persones del seu temps. Per tant cessos» derivats de les lluites obreres i no tant
ells, com nosaltres, estigueren influïts pel tarannà en les reivindicacions i els assoliments d’aquestes
general de la societat de l’època. Per exemple, tot lluites. Aquest modest treball, també de divulgació
i que el discurs anarquista, en ocasions puntuals i i sense pretensions acadèmiques, vol contribuir a
amb diversos matisos, parlava de la igualtat entre dignificar les lluites i les conquestes de l’obrerisme
dones i homes, a la pràctica les dones de l’orga- històric organitzat, sense les quals els treballadors
nització eren relegades a posicions inferiors, ex- d’avui no tindríem els actuals drets laborals. És a
cepte comptadíssimes excepcions. I això malgrat dir, sense menystenir les conseqüències negatives
que, com veurem en el cas de Cassà, les dones de les lluites obreres, el meu objectiu aquí és fer
tingueren un protagonisme destacat en els diver- difusió de les condicions de vida dels obrers i, per
sos fets reivindicatius de l’obrerisme. extensió, de les classes populars cassanenques,
En tot cas, el moviment obrer anarquista comptava i també donar a conèixer les accions que van dur
amb un projecte (o més d’un) que no es limitava a terme per tal d’intentar millorar la seva situació.
a criticar allò que ja existia, sinó que proposava A més, he volgut fer-ho tenint en compte el paper
un funcionament alternatiu real que, amb més o de les dones (sovint silenciat o minimitzat) i l’estat
menys intensitat en funció del lloc i el moment, es de serveis, avui dia bàsics i «universals», si més
va posar en pràctica, especialment durant la revo- no de moment a Catalunya, com són l’educació i
lució social de 1936. Aquest fet contrasta amb les l’assistència social i sanitària.
«esquerres» actuals i la seva manca de concreció Crec que el títol que he escollit ho resumeix prou
i de propostes de fons que, d’aquesta manera, en- tot plegat:
treguen bona part de les classes populars a les
solucions «fàcils» i excloents de l’extrema dreta. -Obrerisme: Sense article al davant, perquè aques-
També suposa un gran canvi respecte la majoria ta presentació no pretén ni pot ésser una història
dels sindicats d’avui dia, professionalitzats i espe- «total» de l’obrerisme a Cassà. D’altra banda,
cialitzats en la defensa de sectors molt concrets obrerisme també en positiu, no només com a pro-
de la població treballadora. Si aquesta petita re- blemàtic i sinònim de conflicte.
cerca serveix per a aportar una ínfima esperança a -Històric: Que pren com a marc cronològic general
algú, d’avui o de demà, en el fet que les societats el període que va des dels inicis de l’organització
humanes poden funcionar d’una manera més jus- obrera fins a la fi de la Guerra Civil de 1936-1939,
ta i solidària, a partir d’experiències no gaire llu- especialment l’etapa entre 1897 i 1939.