Page 123 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 123

OBRERISME HISTÒRIC CASSANENC  123




            -Cassanenc: És a dir, fets esdevinguts a Cassà o   XIX i XX es va passar de la guerra de classes al
            bé protagonitzats per cassanencs (de naixement o   conflicte d’interessos, per bé que el conflicte en-
            de residència) en el context català.             tre rics i pobres o entre classes altes i baixes, va
                                                             persistir, ja que es va produir un salt qualitatiu a
                                                             remolc del creixement econòmic i de l’extensió i
            2. EXPLOTACIÓ DELS OBRERS
            CASSANENCS?                                      millora de l’ensenyament.
            Però, els obrers cassanencs (i els d’arreu) del se-  Aquestes paraules de Termes emmarquen l’evo-
            gle xix i inicis del xx eren explotats?          lució del moviment obrer i posen de manifest les
                                                             millores socials assolides, però a la vegada també
            Segons el meu professor d’Història Contemporà-   serveixen per recordar-nos, precisament, la impor-
            nia a la Universitat de Girona la resposta és: no.   tància encara avui del fet que el creixement econò-
            Aquesta negativa, duta a terme durant la primera   mic tingui en compte una redistribució «universal»
            dècada del present segle, s’emmarca en els co-   i notable dels seus beneficis i de la necessitat d’un
            rrents postmoderns de  la historiografia que, si   ensenyament de qualitat per a tothom.
            ho resumim molt, venen a dir que no és possible
            aconseguir l’objectivitat màxima o la veritat, i que si   Termes parla de tres etapes pel que fa a l’obre-
            aquests obrers no se sentien explotats ells matei-  risme a Catalunya, entre 1840 i 1936. Els inicis
            xos, nosaltres tampoc no els en podem considerar.   van suposar l’arrencada organitzativa, entre 1840
            La meva intenció, mitjançant aquesta petita recer-  i 1868, amb una reivindicació explícita: associació
                                                             o mort. Les primeres societats obreres (condicio-
            ca,  és  posar  de  manifest  que  a  partir  d’allò  que   nades pel model gremial) eren d’ofici i no pas de
            s’ha conservat als arxius i a les hemeroteques,   ram industrial ni, en general, de classe. Es tracta-
            podem aproximar-nos de manera suficient o obrir   va d’organitzacions reivindicatives i associacions
            prou el passat, com exposa el títol d’aquest cicle   d’ajuda mútua. Aquestes societats demanaven
            de conferències, per donar una resposta afirmativa   lleis que autoritzessin el dret d’associació i defen-
            a la pregunta. De fet, quin sentit tindria, en cas   saven un treball digne, sobretot per a les dones i
            contrari, l’obrerisme organitzat i les seves reivin-  els nens: reducció de jornada, jurats mixtos... En
            dicacions?                                       aquell moment l’obrerisme encara no estava ads-
            En tot cas, però, no vull que sembli que aquesta és   crit a cap facció política ni influït per doctrinarismes
            la veritat absoluta i única. Aquí sí que crec que és   utòpics.
            important tenir en compte les lliçons de la historio-
            grafia postmoderna, en el sentit ja esmentat que   L’etapa central, entre 1868 i 1897, va de la Primera
                                                             Internacional a l’onada terrorista, i es caracteritzà
            no és possible aconseguir l’objectivitat màxima, la
            certesa inqüestionable i el coneixement total dels   per l’organització de l’obrerisme. En aquells anys
            fets del passat i les vivències i creences dels seus   es produí l’adopció del doctrinarisme, s’elaborà o
            protagonistes. Per tant, aquesta és només  una   s’introduí una visió del món i de la societat alterna-
            petita història de tres moments importants per a   tiva i «revolució» esdevingué el mot clau. L’anar-
                                                             quisme, amb to cientifista, fou el primer referent
            l’obrerisme organitzat del nostre poble, sense cap
            pretensió d’explicar tot el moviment obrer a Cassà   absolut de l’obrerisme català, acompanyat d’un
            o d’origen cassananenc. Encara hi ha molt camí a   marxisme molt més minoritari. Això vol dir que no
            recórrer en l’estudi de l’obrerisme en general i del   tots els obrers eren anarquistes, però sí que ho
            cassanenc en particular. El present article tan sols   eren la gran majoria de nuclis obrers organitzats
            pretén fer una mica de difusió en aquesta direcció i   i actius. L’anarquisme català també va rebre la in-
            esbossar les característiques de tres moments im-  fluència de la ideologia republicana federal d’autors
            portants: la Setmana Tràgica de 1909, les vagues   com Francesc Pi i Margall. Pel que fa a Cassà i
            de 1919 i la revolució social de 1936.           rodalies, cap al 1872 es té constància d’una so-
                                                             cietat obrera a Cassà de la Selva, en el context de
                                                             la secció espanyola de l’Associació Internacional
            3. UNA MICA DE CONTEXT HISTÒRIC                  dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, la
            SOBRE L’OBRERISME EN GENERAL                     Federación Regional Española (FRE) creada a Bar-
            L’historiador Josep  Termes  va deixar escrit  l’any   celona el 1870. A Llagostera, Isabel Vila, conegu-
            2000 que la història de la Catalunya contemporà-  da com a Isabel «cinc hores» per la seva lluita per
            nia és, certament, la història del conflicte social.   aconseguir la reducció de la jornada laboral infantil,
            També que la Catalunya que va viure la conflicti-  fou impulsora del pioner Manifest de les Dones
            vitat social fou la de les màquines i el comerç, la   de Llagostera l’any 1868, i el 1872 participà en la
            Catalunya industrial. I afegí que al llarg dels segles   creació de societats obreres; posteriorment s’exi-
   118   119   120   121   122   123   124   125   126   127   128