Page 123 - Conferencies de l'Arxiu 5

OBRERISME HISTÒRIC CASSANENC 123

-Cassanenc: És a dir, fets esdevinguts a Cassà o XIX i XX es va passar de la guerra de classes al
bé protagonitzats per cassanencs (de naixement o conflicte d’interessos, per bé que el conflicte en-
de residència) en el context català. tre rics i pobres o entre classes altes i baixes, va
persistir, ja que es va produir un salt qualitatiu a
remolc del creixement econòmic i de l’extensió i
2. EXPLOTACIÓ DELS OBRERS
CASSANENCS? millora de l’ensenyament.
Però, els obrers cassanencs (i els d’arreu) del se- Aquestes paraules de Termes emmarquen l’evo-
gle xix i inicis del xx eren explotats? lució del moviment obrer i posen de manifest les
millores socials assolides, però a la vegada també
Segons el meu professor d’Història Contemporà- serveixen per recordar-nos, precisament, la impor-
nia a la Universitat de Girona la resposta és: no. tància encara avui del fet que el creixement econò-
Aquesta negativa, duta a terme durant la primera mic tingui en compte una redistribució «universal»
dècada del present segle, s’emmarca en els co- i notable dels seus beneficis i de la necessitat d’un
rrents postmoderns de la historiografia que, si ensenyament de qualitat per a tothom.
ho resumim molt, venen a dir que no és possible
aconseguir l’objectivitat màxima o la veritat, i que si Termes parla de tres etapes pel que fa a l’obre-
aquests obrers no se sentien explotats ells matei- risme a Catalunya, entre 1840 i 1936. Els inicis
xos, nosaltres tampoc no els en podem considerar. van suposar l’arrencada organitzativa, entre 1840
La meva intenció, mitjançant aquesta petita recer- i 1868, amb una reivindicació explícita: associació
o mort. Les primeres societats obreres (condicio-
ca, és posar de manifest que a partir d’allò que nades pel model gremial) eren d’ofici i no pas de
s’ha conservat als arxius i a les hemeroteques, ram industrial ni, en general, de classe. Es tracta-
podem aproximar-nos de manera suficient o obrir va d’organitzacions reivindicatives i associacions
prou el passat, com exposa el títol d’aquest cicle d’ajuda mútua. Aquestes societats demanaven
de conferències, per donar una resposta afirmativa lleis que autoritzessin el dret d’associació i defen-
a la pregunta. De fet, quin sentit tindria, en cas saven un treball digne, sobretot per a les dones i
contrari, l’obrerisme organitzat i les seves reivin- els nens: reducció de jornada, jurats mixtos... En
dicacions? aquell moment l’obrerisme encara no estava ads-
En tot cas, però, no vull que sembli que aquesta és crit a cap facció política ni influït per doctrinarismes
la veritat absoluta i única. Aquí sí que crec que és utòpics.
important tenir en compte les lliçons de la historio-
grafia postmoderna, en el sentit ja esmentat que L’etapa central, entre 1868 i 1897, va de la Primera
Internacional a l’onada terrorista, i es caracteritzà
no és possible aconseguir l’objectivitat màxima, la
certesa inqüestionable i el coneixement total dels per l’organització de l’obrerisme. En aquells anys
fets del passat i les vivències i creences dels seus es produí l’adopció del doctrinarisme, s’elaborà o
protagonistes. Per tant, aquesta és només una s’introduí una visió del món i de la societat alterna-
petita història de tres moments importants per a tiva i «revolució» esdevingué el mot clau. L’anar-
quisme, amb to cientifista, fou el primer referent
l’obrerisme organitzat del nostre poble, sense cap
pretensió d’explicar tot el moviment obrer a Cassà absolut de l’obrerisme català, acompanyat d’un
o d’origen cassananenc. Encara hi ha molt camí a marxisme molt més minoritari. Això vol dir que no
recórrer en l’estudi de l’obrerisme en general i del tots els obrers eren anarquistes, però sí que ho
cassanenc en particular. El present article tan sols eren la gran majoria de nuclis obrers organitzats
pretén fer una mica de difusió en aquesta direcció i i actius. L’anarquisme català també va rebre la in-
esbossar les característiques de tres moments im- fluència de la ideologia republicana federal d’autors
portants: la Setmana Tràgica de 1909, les vagues com Francesc Pi i Margall. Pel que fa a Cassà i
de 1919 i la revolució social de 1936. rodalies, cap al 1872 es té constància d’una so-
cietat obrera a Cassà de la Selva, en el context de
la secció espanyola de l’Associació Internacional
3. UNA MICA DE CONTEXT HISTÒRIC dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, la
SOBRE L’OBRERISME EN GENERAL Federación Regional Española (FRE) creada a Bar-
L’historiador Josep Termes va deixar escrit l’any celona el 1870. A Llagostera, Isabel Vila, conegu-
2000 que la història de la Catalunya contemporà- da com a Isabel «cinc hores» per la seva lluita per
nia és, certament, la història del conflicte social. aconseguir la reducció de la jornada laboral infantil,
També que la Catalunya que va viure la conflicti- fou impulsora del pioner Manifest de les Dones
vitat social fou la de les màquines i el comerç, la de Llagostera l’any 1868, i el 1872 participà en la
Catalunya industrial. I afegí que al llarg dels segles creació de societats obreres; posteriorment s’exi-