Page 134 - Conferencies de l'Arxiu 5

134

dacions. Sense ser-ne del tot conscient, Joaquim muller i les seves filles, perquè li havia pres terra en
Gibert esdevé un testimoni molt revelador del final excavar una sèquia per dur aigua als seus molins
d’una etapa i d’un model tradicional en la història situats al Vallès; ho va resoldre concedint a Vidal la
de la relació entre la població rural i el medi natural propietat de la sèquia i la meitat dels molins a canvi
4
que els seva permetia la subsistència. de deixar passar l’aigua. El mateix jutge, el 1027,
La gestió de les aigües i la neteja dels rius eren va assessorar el senyor Gomball de Besora a l’ho-
unes qüestions clau en totes les comunitats rurals ra de resoldre una denúncia de Guandalgot contra
que fonamentaven la seva economia en l’agricultu- els propietaris d’uns molins el rec dels quals pas-
ra tradicional no mecanitzada i, fins i tot en indrets sava pel seu alou; al final, es va recórrer al servei
com Riudellots de la Selva, que no es troba en de «tres boni homines circummanentes et idonei»
cap territori d’horta i de regadiu tradicional, podia —tres bons homes de l’entorn i idonis— per esta-
arribar a assolir un grau de complexitat molt més blir un «campus ad fruges seminandas» —camp de
5
elevat del que ens podem imaginar avui, a inicis sembrar conreus— i desviar l’aigua del rec.
del segle XXI. L’objectiu de la present contribució Segons l’usatge Stratae, els senyors dels castells
és recollir diverses situacions de conflicte a l’en- —les potestats— disposaven de la titularitat emi-
torn de la gestió de les aigües al sector de la plana nent sobre les aigües corrents, els boscos i els
de la Selva corresponent a la conca mitjana del riu camins, entre altres béns d’ús comunal, mentre
Onyar, per tal de detectar-ne les causes, els actors que els habitants de les comunitats rurals —els po-
implicats i també les formes de resolució entre bles— podien accedir-hi lliurement i aprofitar-se’n
l’edat mitjana i la fi de l’Antic Règim, entre el segle per satisfer les necessitats pròpies perquè dispo-
6
XIII i el segle XVIII, i fer especial atenció als experts saven del dret d’empriu. Entre uns i altres, des del
locals, designats «mestres de riera», que eren cri- segle XIV, apareixen unes persones que resolen, a
dats per les parts enfrontades a l’hora de resoldre través normalment d’arbitratges, els conflictes ge-
els conflictes, normalment a través d’arbitratges. nerats a l’entorn de l’aprofitament de les aigües i
3
per resoldre els desperfectes que s’hi podien oca-
sionar. Arran d’un conflicte produït el 1336 entre
1. L’ÚS DE L’AIGUA PER A MOLINS I els parcers de dos molins situats al terme de Sant
REGADIUS Sadurní i sobre el Rissec, descobrim com el nom
Encara al segle XI els conflictes entorn de l’ús de que reben aquests experts és el de magistri rierie,
les aigües, normalment per a fer funcionar un o mestres de riera. Tres parcers del molí de Perafi-
diversos molins, els resolien uns jutges a través gueres van adreçar-se al sotsveguer de Girona i
de la seva interpretació de la Lex Wisigothorum, el al jutge ordinari del bisbat per denunciar que els
recull del dret romà que, compilat en el Liber Iudi- parcers del molí de Güell havien trencat el pacte
cum, era vigent en els comtats catalans. El caràc- establert entre ells perquè van aixecar més de dos
ter públic de la justícia es mantenia també amb la pams la resclosa del seu molí —feta amb llenya
presència, com a presidents dels tribunals, dels verda o seca, pedres i sorra—, de manera que l’ai-
comtes i d’altres agents públics. El 1019 el jutge gua del sots-rec del seu molí de Perafigueres que-
Ponç Bonfill Marc va dictar sentència en el plet que dava estancada i no corria bé. Van consultar Pere
Vidal va interposar contra Pere en nom de la seva Caçà i Bartomeu Banyeres, de Sant Sadurní, tots

3. En un treball recent, Lluís Sales reclamava prestar atenció a aquest tipus de personatges i a la seva funció en el món rural:
«Futurs estudis hauran d’analitzar la composició d’aquests cossos de pèrits o d’àrbitres, elegits d’entre la comunitat en funció
de la seva expertesa, edat i, potser també, estatus socioeconòmic. Com hem vist, podien resultar una peça fonamental en el
dret processal a la baixa edat mitjana», cf. Ll. sales, Conflicte, violència, justícia. Llagostera al segle XV, Llagostera: Ajuntament,
2024, p. 153.
4. ACA (Arxiu de la Corona d’Aragó), Cancelleria, Berenguer Ramon I, pergamí núm. 13 (1019.05.30 i 31); cf. J. M. salrach
– T. Montagut (dir.). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica, segles IX-XI, Barcelona:
Parlament de Catalunya – Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 2018, núm. 182.
5. ACB (Arxiu Capitular de Barcelona), pergamí núm. 3-27-229 (1027.07.08), cf. salrach-montagut, Justícia …, núm. 218.
6. «Strate et vie publice, aque currentes et fontes vivi, prata et paschue, silve et garrice et roche in hac patria fundate sunt de
potestatibus, non ut habeant per alodium, vel teneant in dominio, set ut sint omni tempore adempramentum cunctorum illorum
populorum, sine ullius contrarietatis obstaculo et sine aliquo constituto servicio», cf. J. bastardas, Usatges de Barcelona. El codi
a mitjan segle XII, Barcelona: Fundació Noguera, 1991, p. 106-107.