Page 139 - Conferencies de l'Arxiu 5

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 139

cepcional venda d’unes propietats eclesiàstiques a
un laic, el cavaller Ferrer de Segurioles, de la forta
inversió d’aquest per fer les obres necessàries per
treure l’aigua estancada i de la col·laboració, en di-
ners i en treball, dels veïns de Mosqueroles.
A l’època medieval ja hi ha moltes experiències
de dessecament d’estanys a tot el litoral català.
Aquestes experiències estan especialment docu-
mentades al Llenguadoc: en el cas de grans es-
tanys pertanyents a diverses senyories, es tracta
de grans empreses que reunien, sobretot, capitals
que procedien de la burgesia i de les institucions
eclesiàstiques de les ciutats; els estanys menors
sí que podien ser assecats a iniciativa d’un sol sen-
yor. Es desconeix gairebé tot dels encarregats de
les obres d’assecament, si bé devien conèixer les
tècniques per evacuar les aigües a través d’una
agulhe, com va fer Guilhem Céclane a Jonquières
el 1205, o d’un rec mayral que va obrar Jean de la
Sale Valadier a Montredon el 1460; és probable
que també hi intervinguessin agrimensors, com el
«magister Petrus Bellshoms, mensurator seu agri-
mensor» esmentat els anys 1301 i 1302 a Marsei-
llette, especialitzats a mesurar les parcel·les que
23
resultaven del procés de dessecació. A les co- Figura 93. L’estany de Mosqueroles, un cop dessecat, ha
marques gironines tenim alguns casos similars. Al permès obtenir unes terres enormement fèrtils. Autor: Jo-
segle xiii els vescomtes de Cabrera van emprendre aquim Carreras.
un intent de dessecar l’estany de Sils, perquè al
segle xiv cobraven delmes de cereals i vinya a les
terres de l’estany, senyal que ja s’havia assecat. la mesura d’un quart dels esplets en concepte de
24
Al segle xiv es van començar a drenar prats i es- delme i primícia. 26
tanys per obtenir pastures i terres de conreu per
a l’arròs guanyades al gran estany de Castelló; al
segle següent també es va iniciar la dessecació 4. LA GESTIÓ DE L’AIGUA AL SEGLE XVIII
25
de l’antic estany de Pals. L’any 1447 el prior de Si fem un salt cronològic fins al segle XVIII, les no-
Santa Maria d’Ullà i capellà de Sant Joan de Be- tícies vinculades a la gestió de l’aigua augmenten
llcaire, juntament amb el domer i sagristà de Be- en nombre i la qualitat de les informacions s’incre-
llcaire, van exposar al bisbe que la vescomtessa menta. En un context de demanda creixent de te-
de Rocabertí estava eixugant una terra que havia rres de conreu es van artigar molts boscos i, el que
estat de l’estany de Recs o de Sobrestany amb ens interessa aquí, es van dessecar uns quants es-
permís del rei. Pretenien obtenir-ne el delme i la tanys. A l’Empordà es va continuar la tasca inicia-
primícia, perquè les noves terres de conreu pas- da en segles anteriors per fragmentar l’estany de
saven a ser considerades novals i solien corres- Castelló en diversos sectors, però el procés es va
pondre als beneficiats. Atès que no podien invertir accelerar al segle XVIII quan es va obrir un rec per
en la dessecació, demanaven al bisbe si era bona desguassar la Muga directament al mar i no pas

23. J.-L. abbé, À la conquête des étangs. L’aménagement de l’espace en Languedoc méditerranéen (XIIe-xve siècles), Tolosa de
Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail, 2006, p. 144-147 i 154-155.
24. J. llinàs – E. mallorquí – A. martínez giralt, Maçanet de la Selva a l’edat mitjana, Maçanet de la Selva: Taller d’Història de
Maçanet de la Selva, 2021, p. 229-231.
25. F. romagosa, «El procés històric de dessecació d’estanys a la plana empordanesa». A: Documents d’Anàlisi Geogràfica, 53,
2009, p. 74 i 85.
26. ADG, Lletres, vol. U-147, f. 22r (1447.04.26).