Page 142 - Conferencies de l'Arxiu 5

142

les aigües que vénen d’un altre vall que té principi major part dels seus edificis i per terra la porxada.
[...] en un caminet», per prohibir que alguns pro- La casa del qual mas es devallà i derruí per ocasió
pietaris de terres veïnes no poguessin «tirar les ai- de les impetuoses aigües caigudes en l’últim mes
gües conduïdes que dimanaran de les respectives del passat any i a principis del present i en ser so-
possessions en el vall que allí es troba en motiu lament fabricada de tàpia o terra ha quedat d’em-
33
de existir [...] un caminet». Els àrbitres, «atès peus el frontispici i resten pocs trossos des de te-
36
que de temps immemorial s’han vist que existien rra d’una part dels edificis existents». En aquest
alguns valls o rases que conduïen les aigües plu- cas també es van demolir altres cases com les del
vials en aquests valls», van sentenciar que els mas Sacot, la del mas Puigmoler de les Alzines i la
veïns poguessin deixar-hi anar les aigües pluvials del mas Dalmau de Perles, entre d’altres: «Això ho
amb la condició «que no els sigui permès fer rases motivà que les cases eren construïdes amb tàpia o
per a conduir l’aigua». En cas que l’aigua de pluja terra i eren mol antigues, i havent caigut les aigües
ocasionés algun dany podrien «fer una claveguera amb tanta intensitat i durant tants dies ocasionà
travessant la dita carretera fins a trobar el vall» i que les cases es derruïssin».
cadascú l’hauria de mantenir en la part que els co- En el text de la Consueta de 1763, el clergue Joan
rrespongués. Calderó explica diverses inundacions ocorregudes
al terme de Riudellots de la Selva en què l’aigua va
entrar a l’església parroquial: l’any 1688, el 1709
5. EFECTES DELS AIGUATS DEL i, precisament, el mateix 1763, any en què ho es-
SEGLE XVIII crivia: «Lo die 16 d’octubre en què se celebra la
A la part de la plana de Cassà de la Selva, els tre- festa de Sant Galderich […] a l’axir lo sol fou molt
balls vinculats a la gestió de l’aigua són constants. abundant la pluja que occasionà ja bestant vinguda
El 1789, abans d’encetar un plet, unes persones d’ayga en las rieras, però no [axiren] estas de mare
van arbitrar una concòrdia entre Joan Pla i Joan ny inundaren cosa ninguna en los camps. […] Però
Gruart sobre «l’obertura d’un cordó tocant la riba a las 3 horas de la tarda, a causa d’un llevant molt
de dita riera Verneda», de manera que el segon ràbido y violent se posà segona vegada a plóurar
va haver de «tornar dit terreny obert a son primitiu ab tal abundància que loego, las rieras grans y pe-
estat cobrint-lo amb terra propia». Els aiguats so- titas no podent obeir y portar dintre d’ellas tanta
34
vintejaven per efecte de la petita edat de gel que aygua, l’expel·lian fora y […] quedà tot lo Pla dende
se sol atribuir als segles XIV-XVIII, i diverses fonts Riudellots fins a la ferraria de Campllonch fet una
documentals n’evidencien la recurrència. Al Llen- sola riera o, per millor dir, tot un estany».
37
guadoc, les inundacions del 1475 havien malmès En les pàgines finals de la Consueta es va anotar
l’antic camí de Pézenas a la granja hospitalera de que el 1849 i el 1850 es van trencar les motes de
Lestang; més tard, a Fleury, es van produir aiguats l’Onyar, (FIGURA 91) a la zona del camí ral de Bar-
el 1540, el 1615 i el 1657, en què les aigües havien celona. El 1884 l’Onyar es va tornar a desbordar,
arruïnat el cercle de fossats que envoltava l’estany de manera que les aigües van arribar a 1,6 metres
amb l’objectiu d’evitar-ne la inundació, així com els dins l’església i a 2,5 al carrer més baix del poble;
recs madrals i els altres canals, de manera que set cases van quedar destruïdes, moltes d’altres
les terres de conreu s’havien convertit en aigua- perjudicades i els sembrats, anorreats. Segons els
35
molls. Situacions similars es troben a la plana de veïns, la causa va ser l’embassament de les aigües
la Selva al segle XVIII. El 1727 Narcís Dalmau i Da- pel terraplè del tren, a cinc-cents metres aproxi-
mià Piferrer, pagesos del veïnat de Mosqueroles madament a l’est del poble de Riudellots, ja que
de Cassà de la Selva, van jurar davant del notari els ponts de l’Onyar, del Riudevilla i de l’Agulla no
que la casa del mas Bassó «es troba derruïda en la deixaven passar tota l’aigua que hi arribava.
38

33. Arxiu Montserrat Gener i Huix, document núm. 11 (1803.11.29).
34. Fons del mas Pla d’Esclet, núm. 41 (1789.02.21).
35. abbé, À la conquête…, p. 156-157.
36. Arxiu del mas Dalmau de Mosqueroles de Cassà de la Selva, document del 1727.11.23.
37. ADG, Parròquia de Riudellots de la Selva, Consueta de 1763, f. 94v; cf. J. M. Puigvert. Una parròquia catalana del segle xviii
(Riudellots de la Selva), Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1986, p. 261.
38. ADG, Parròquia de Riudellots de la Selva, Consueta de 1763, pàgines finals; cf. J. botet i sisó. «Inundaciones en Riudellots
de la Selva», Revista de Gerona, vol. 9 1885, p. 33-38.