Page 146 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 146
146
part del riu y encara que se·n fessan de la altre otro en parte torrent Gonech y en parte la Bugan-
part del camp tant de millor. tona y de las subterráneas y superficiales conteni-
– Item en lo cap de dit terraplè se deu alssar lo das entre estos dos torrentes y dentro la distancia
terraplè vell de la part de ponent tirant riu amunt de media hora el contorno o circunto de ellos con-
fins a trobar la afrontació de Pere Vidal que serà truiendo minas y hacer todos y qualesquier obras
de llargària unas 12 canas poch més o menos. conducentes a buscar aguas y conducirlas a donde
Se deu alssar dit terraplè vell fins a tenir la ma- le convengan para regar sus tierras y otros fines».
texa alssada y gruix y de la matexa forma que lo Els veïns que es podien veure afectats, entre els
nou que se durà alssar dit cordó vell uns 7 palms quals hi havia Jaume Rovirola i Ros, de Riudellots,
poch més o menos.» van denunciar el dany que aquesta concessió els
L’any següent, el 1787, Victòria Casals i el seu podia causar i van reclamar poder assegurar el
marit Feliu van vendre la terra a Miquel Payé «la manteniment dels usos tradicionals de les aigües
que por la parte de mediodía linda con el río Oñar, en aquestes contrades: «[que] los confinantes
las aguas del qual en el pasado año de 1785 hi- puedan valerse de sus aguas para beber sus ga-
cieron en aquella tierra un grande boquerón que nados riego que acustumbran de algunas plantas
daba paso a las referidas aguas para causar daño sacando el agua con cántaro u otro instrumento a
a las piesas de otros vecinos». Per aquest motiu, peso de brassos lavar ropa en ellas y usar de aque-
«se mandó construirse una estacada de fagina a llas como hasta aquí se ha acostumbrado. Y en
costas del dueño que era entonces de dicha piesa orden a las subterráneas que las minas que cons-
de tierra al igual que de los demás vecinos intere- truya no sean para desaguar pozos ni balsas en
sados, pero estos lo costearon todo con calidad que recogen agua i que muchos vecinos tienen en
de reintegro en quanto a lo perteneciente a aquél sus cassas y tierras para beber elos y sus ganados
que por ser pobre no tubo posibilidad para afrontar exceptuando del dicho establecimiento el supues-
el dinero necesario». Jaume Rovirola i Ros va in- to estanque llamado las Bassas de·n Caldes por
corporar la terra «afin que percibiese los arriendos ser balsas [...] naturalesa y solo agua pluvial que
resultantes de la misma hasta quedar del todo sa- conserva su dueño como los demás para su casa
tisfecho», però no pagava els censos vinculats a la i ganados y que en caso de construir mina u otros
finca i, a més, va malbaratar els arbres que hi havia. conductos para conducir las aguas deva pagar an-
Per això, el nou comprador de la parcel·la, Miquel tes el perjuicio a los interesados en los terrenos
Payé, va demanar que s’acabés l’arrendament de por donde passen o se hagan conviniéndose con
Rovirola i se li passés a ell, cosa que finalment no aquellos o nombrando péritos para su estima». 50
va succeir. 49 No va ser l’única denúncia efectuada per Jaume
Jaume Rovirola i Ros prestava una atenció espe- Rovirola i Ros. Poc després, el 1792, ja havia en-
cial a tot allò vinculat amb les aigües que anaven al cetat un altre conflicte, per al qual Joan Colomé,
seu molí, el mateix que feia anar, tal com vèiem a pagès del lloc de Salitja, i Feliu Oller, pagès de la
l’inici del text, Joaquim Gibert el 1916. Ell i d’altres vila de Cassà de la Selva, van ser nomenats «ex-
propietaris es van posar en alerta quan, el 1784, el perts» per part de les dues parts enfrontades:
ciutadà barceloní Lluís Pau de Masdéu i de Monte- d’una banda, Jaume Rovirola i Ros i Joan Pla, de
ro, propietari de la Torre Colomina i d’altres cases Riudellots, i, de l’altra, Francesca Gruart i Josep
de Campllong, va rebre la «faculdad de usar y va- Guitó. Els experts havien de «mirar, revistar los re-
lerse privative a qualquier otro de las aguas subte- chs anomenats so és Redevilla y altre anomenat al
rráneas y superficiales del veïnat dels Llebrés, de Crich y altre anomenat Banyacans y així vistos los
las dos rieras de·n Bugantó y de Cassá de la Selva dits vals madrals y dels mateixos afrantsn divien
y de los vesanes de estas de una y otra parte del los grandíssims dany que donan las aiguas anant
estanque nombrado las Bassas de·n Caldes, de fora dels dits valls y per no estar ab la deguda for-
las de los torrentes llamados el uno Gosavés y el ma». 51
49. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. I (1792.11.26).
50. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. M.1 (1784.04.20), M.2 (1784.04.26), M.3 (1776.11.12), M.4 (1784.04.20).
51. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. I (1792.11.26).