Page 146 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 146

146





                 part del riu y encara que se·n fessan de la altre   otro en parte torrent Gonech y en parte la Bugan-
                 part del camp tant de millor.                 tona y de las subterráneas y superficiales conteni-
               –  Item en lo cap de dit terraplè se deu alssar lo   das entre estos dos torrentes y dentro la distancia
                 terraplè vell de la part de ponent tirant riu amunt   de media hora el contorno o circunto de ellos con-
                 fins a trobar la afrontació de Pere Vidal que serà   truiendo minas y hacer todos y qualesquier obras
                 de llargària unas 12 canas poch més o menos.   conducentes a buscar aguas y conducirlas a donde
                 Se deu alssar dit terraplè vell fins a tenir la ma-  le convengan para regar sus tierras y otros fines».
                 texa alssada y gruix y de la matexa forma que lo   Els veïns que es podien veure afectats, entre els
                 nou que se durà alssar dit cordó vell uns 7 palms   quals hi havia Jaume Rovirola i Ros, de Riudellots,
                 poch més o menos.»                            van denunciar el dany que aquesta concessió els
               L’any següent, el 1787, Victòria Casals i el seu   podia causar i van reclamar poder assegurar el
               marit Feliu van vendre la terra a Miquel Payé «la   manteniment dels usos tradicionals de les aigües
               que por la parte de mediodía linda con el río Oñar,   en aquestes contrades: «[que] los confinantes
               las aguas del qual en el pasado año de 1785 hi-  puedan valerse de sus aguas para beber sus ga-
               cieron en aquella tierra un grande boquerón que   nados riego que acustumbran de algunas plantas
               daba paso a las referidas aguas para causar daño   sacando el agua con cántaro u otro instrumento a
               a las piesas de otros vecinos». Per aquest motiu,   peso de brassos lavar ropa en ellas y usar de aque-
               «se mandó construirse una estacada de fagina a   llas como hasta aquí se ha acostumbrado. Y en
               costas del dueño que era entonces de dicha piesa   orden a las subterráneas que las minas que cons-
               de tierra al igual que de los demás vecinos intere-  truya no sean para desaguar pozos ni balsas en
               sados, pero estos lo costearon todo con calidad   que recogen agua i que muchos vecinos tienen en
               de reintegro en quanto a lo perteneciente a aquél   sus cassas y tierras para beber elos y sus ganados
               que por ser pobre no tubo posibilidad para afrontar   exceptuando del dicho establecimiento el supues-
               el dinero necesario». Jaume Rovirola i Ros va in-  to estanque llamado las Bassas de·n Caldes por
               corporar la terra «afin que percibiese los arriendos   ser balsas [...] naturalesa y solo agua pluvial que
               resultantes de la misma hasta quedar del todo sa-  conserva su dueño como los demás para su casa
               tisfecho», però no pagava els censos vinculats a la   i ganados y que en caso de construir mina u otros
               finca i, a més, va malbaratar els arbres que hi havia.   conductos para conducir las aguas deva pagar an-
               Per això, el nou comprador de la parcel·la, Miquel   tes el perjuicio a los interesados en los terrenos
               Payé, va demanar que s’acabés l’arrendament de   por donde passen o se hagan conviniéndose con
               Rovirola i se li passés a ell, cosa que finalment no   aquellos o nombrando péritos para su estima». 50
               va succeir. 49                                  No va ser l’única denúncia efectuada per Jaume
               Jaume Rovirola i Ros prestava una atenció espe-  Rovirola i Ros. Poc després, el 1792, ja havia en-
               cial a tot allò vinculat amb les aigües que anaven al   cetat un altre conflicte, per al qual Joan Colomé,
               seu molí, el mateix que feia anar, tal com vèiem a   pagès del lloc de Salitja, i Feliu Oller, pagès de la
               l’inici del text, Joaquim Gibert el 1916. Ell i d’altres   vila de Cassà de la Selva, van ser nomenats «ex-
               propietaris es van posar en alerta quan, el 1784, el   perts» per part de les dues parts enfrontades:
               ciutadà barceloní Lluís Pau de Masdéu i de Monte-  d’una banda, Jaume Rovirola i Ros i Joan Pla, de
               ro, propietari de la Torre Colomina i d’altres cases   Riudellots, i, de l’altra, Francesca Gruart i Josep
               de Campllong, va rebre la «faculdad de usar y va-  Guitó. Els experts havien de «mirar, revistar los re-
               lerse privative a qualquier otro de las aguas subte-  chs anomenats so és Redevilla y altre anomenat al
               rráneas y superficiales del veïnat dels Llebrés, de   Crich y altre anomenat Banyacans y així vistos los
               las dos rieras de·n Bugantó y de Cassá de la Selva   dits vals madrals y dels mateixos afrantsn divien
               y de los vesanes de estas de una y otra parte del   los grandíssims dany que donan las aiguas anant
               estanque nombrado las Bassas de·n Caldes, de    fora dels dits valls y per no estar ab la deguda for-
               las de los torrentes llamados el uno Gosavés y el   ma». 51







               49. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. I (1792.11.26).
               50. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. M.1 (1784.04.20), M.2 (1784.04.26), M.3 (1776.11.12), M.4 (1784.04.20).
               51. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. I (1792.11.26).
   141   142   143   144   145   146   147   148   149   150   151