Page 147 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 147

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX  147




            El Riudevilla havia de tenir 10 pams de sòl al terme   i alleugerir els efectes de les crescudes de les
            de Vilobí, 10 pams de sòl i 15 pams d’obertura a   aigües, així com també la construcció de motes,
            l’altura del pont del camí ral de Girona a Barcelona   assegurades amb estaques i plantes, per conduir
            i 11 pams de sòl i obertura del pont avall.      les aigües d’uns rius els llits dels quals eren poc
            El Cric havia de fer 6 pams de sòl a l’altura del camí   fondos en relació amb els camps veïns.
            ral, 6 pams de sòl i 10 pams d’obertura a l’alçada   Queda pendent aclarir què passa amb la gestió de
            del «pont d’en Mestras», a prop de can Calderó,   les aigües al segle xix amb els canvis derivats de la
            que havia de fer 7 pams d’alçada i de llum, 7 pams   revolució liberal: amb l’aparició dels ajuntaments,
            de sòl i 11 pams d’obertura en avall del pont fins   a partir de la dècada de 1840, i dels jutjats munici-
            a trobar les aigües del torrent Baula, a prop del   pals i comarcals, aquests costums tradicionals es
            poble de Riudellots, on havia de fer 9 pams de sòl   transformen i, segurament, s’abandonen. Aquesta
            i obertura fins a buidar al Riudevilla.          és la visió que ens transmet, tal com vèiem a l’inici
            I el Banyacans havia de fer 9 pams de sòl i 14   del text, el moliner Joaquim Gibert, de Riudellots
            pams d’obertura a Franciac, 20 pams al pont del   de la Selva. És tan sols un testimoni que exposa
            senyor Joan Calderó per passar el Banyacans i, a   la seva visió. Cal, certament, reunir més dades i
            més, calia «tràurer tots los racolsas  que dausan   evidències per tal de comprovar si aquesta hipò-
                                             52
            danys a tercers».                                tesi es dona arreu i amb la mateixa intensitat. Pot-
                                                             ser al poble veí de Campllong es va mantenir més
                                                             temps  la consciència col·lectiva  de la necessitat
            7. CONCLUSIONS                                   de col·laboració mútua dels veïns, els quals tenien
            El repàs de les notícies procedents d’un petit sec-  els camps limítrofs en propietat o en lloguer, per
            tor de la plana selvatana, la conca mitjana del riu   fer  front a  les  crescudes dels rius  que  transcor-
            Onyar, entre els segles XIII i XVIII, posa de relleu   ren per la part baixa del terme municipal, tal com
            la importància que tenia la gestió de les aigües per   denunciava Joaquim Gibert, el moliner d’en Ros,
            tal d’assegurar que les terres guanyades per al   de Riudellots. El 1915, davant el fet que les lleres
            conreu es mantinguessin al llarg dels anys i que   del vall Madral i del torrent de la Rectoria estaven
            proporcionessin uns aliments necessaris per a la   obstruïdes, que l’aigua hi quedava estancada i que
            subsistència de les comunitats rurals. En aquest   s’inundaven els conreus propers en cas de pluja,
            sentit, el paper dels «mestres de riera» i dels «pro-  el ple de l’Ajuntament va obligar tots els propie-
            homs» del segle XIV o dels «experts» del segle   taris a netejar els trams bruts. L’obligació de fer
            XVIII, tots ells pagesos dels masos dels llocs ve-  prestacions personals dels veïns es va anar per-
            ïns, evidencia la implicació de les pròpies comuni-  dent, sobretot quan, el 1964, l’Instituto Nacional
            tats rurals a l’hora de resoldre els conflictes deri-  de Colonización del Ministeri d’Agricultura va dre-
            vats de les aigües.                              nar les rieres de Campllong. Des de llavors no es
            Qui coneixia millor tant el comportament de les   va tornar a fer cap gran intervenció fins al 1991,
            aigües en cas de pluges torrencials com les me-  en què es va construir un pont sobre la Buganto-
            sures a prendre per a solucionar els danys oca-  na i, sobretot, fins als anys 1994 i 1995, en què
            sionats era la gent, els grans sobretot, del mateix   es va drenar la riera Nova —o Gotarra— des de
            lloc. En d’altres zones com l’Empordà, el Rosselló   Cassà, se’n va enfonsar la llera 2 metres per sota
            o el baix Llenguadoc, el coneixement popular ana-  els camps i es va eixamplar fins a tres metres, a
            va dirigit a les tècniques per dessecar els estanys   més, es van deixar les motes altes fins als cinc
            propers al litoral. A la plana de la Selva, a la conca   metres i es van revisar els marges de la riera Seca.
            mitjana de l’Onyar, la prioritat era evitar que rius i   El 1994, però, trenta-cinc pagesos i industrials van
            rieres es desbordessin, que trenquessin les motes   constituir l’Associació de pagesos afectats per les
            que els encaixonaven i que inundessin els camps   rieres Seca i Nova per tal de millorar, reparar i man-
            veïns, amb les dificultats afegides d’eixugar les   tenir les rieres Seca i Nova, i els recs Susvalls,
            terres negades. Per això, des del segle xiv, tenim   Mosquerola, Madral, torrent de la Bugantona i els
            documentada la construcció de motes perpendicu-  paratges propers, per retornar-los al seu estat na-
            lars al curs del riu per frenar-ne els desbordaments   tural de vegetació i l’equilibri ecològic. L’objectiu







            52. Recolze: ‘angle o desviació d’un corrent d’aigua’, cf. Alcover-moll, Diccionari…, vol. 9, p. 230.
   142   143   144   145   146   147   148   149   150   151   152