Page 147 - Conferencies de l'Arxiu 5

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 147

El Riudevilla havia de tenir 10 pams de sòl al terme i alleugerir els efectes de les crescudes de les
de Vilobí, 10 pams de sòl i 15 pams d’obertura a aigües, així com també la construcció de motes,
l’altura del pont del camí ral de Girona a Barcelona assegurades amb estaques i plantes, per conduir
i 11 pams de sòl i obertura del pont avall. les aigües d’uns rius els llits dels quals eren poc
El Cric havia de fer 6 pams de sòl a l’altura del camí fondos en relació amb els camps veïns.
ral, 6 pams de sòl i 10 pams d’obertura a l’alçada Queda pendent aclarir què passa amb la gestió de
del «pont d’en Mestras», a prop de can Calderó, les aigües al segle xix amb els canvis derivats de la
que havia de fer 7 pams d’alçada i de llum, 7 pams revolució liberal: amb l’aparició dels ajuntaments,
de sòl i 11 pams d’obertura en avall del pont fins a partir de la dècada de 1840, i dels jutjats munici-
a trobar les aigües del torrent Baula, a prop del pals i comarcals, aquests costums tradicionals es
poble de Riudellots, on havia de fer 9 pams de sòl transformen i, segurament, s’abandonen. Aquesta
i obertura fins a buidar al Riudevilla. és la visió que ens transmet, tal com vèiem a l’inici
I el Banyacans havia de fer 9 pams de sòl i 14 del text, el moliner Joaquim Gibert, de Riudellots
pams d’obertura a Franciac, 20 pams al pont del de la Selva. És tan sols un testimoni que exposa
senyor Joan Calderó per passar el Banyacans i, a la seva visió. Cal, certament, reunir més dades i
més, calia «tràurer tots los racolsas que dausan evidències per tal de comprovar si aquesta hipò-
52
danys a tercers». tesi es dona arreu i amb la mateixa intensitat. Pot-
ser al poble veí de Campllong es va mantenir més
temps la consciència col·lectiva de la necessitat
7. CONCLUSIONS de col·laboració mútua dels veïns, els quals tenien
El repàs de les notícies procedents d’un petit sec- els camps limítrofs en propietat o en lloguer, per
tor de la plana selvatana, la conca mitjana del riu fer front a les crescudes dels rius que transcor-
Onyar, entre els segles XIII i XVIII, posa de relleu ren per la part baixa del terme municipal, tal com
la importància que tenia la gestió de les aigües per denunciava Joaquim Gibert, el moliner d’en Ros,
tal d’assegurar que les terres guanyades per al de Riudellots. El 1915, davant el fet que les lleres
conreu es mantinguessin al llarg dels anys i que del vall Madral i del torrent de la Rectoria estaven
proporcionessin uns aliments necessaris per a la obstruïdes, que l’aigua hi quedava estancada i que
subsistència de les comunitats rurals. En aquest s’inundaven els conreus propers en cas de pluja,
sentit, el paper dels «mestres de riera» i dels «pro- el ple de l’Ajuntament va obligar tots els propie-
homs» del segle XIV o dels «experts» del segle taris a netejar els trams bruts. L’obligació de fer
XVIII, tots ells pagesos dels masos dels llocs ve- prestacions personals dels veïns es va anar per-
ïns, evidencia la implicació de les pròpies comuni- dent, sobretot quan, el 1964, l’Instituto Nacional
tats rurals a l’hora de resoldre els conflictes deri- de Colonización del Ministeri d’Agricultura va dre-
vats de les aigües. nar les rieres de Campllong. Des de llavors no es
Qui coneixia millor tant el comportament de les va tornar a fer cap gran intervenció fins al 1991,
aigües en cas de pluges torrencials com les me- en què es va construir un pont sobre la Buganto-
sures a prendre per a solucionar els danys oca- na i, sobretot, fins als anys 1994 i 1995, en què
sionats era la gent, els grans sobretot, del mateix es va drenar la riera Nova —o Gotarra— des de
lloc. En d’altres zones com l’Empordà, el Rosselló Cassà, se’n va enfonsar la llera 2 metres per sota
o el baix Llenguadoc, el coneixement popular ana- els camps i es va eixamplar fins a tres metres, a
va dirigit a les tècniques per dessecar els estanys més, es van deixar les motes altes fins als cinc
propers al litoral. A la plana de la Selva, a la conca metres i es van revisar els marges de la riera Seca.
mitjana de l’Onyar, la prioritat era evitar que rius i El 1994, però, trenta-cinc pagesos i industrials van
rieres es desbordessin, que trenquessin les motes constituir l’Associació de pagesos afectats per les
que els encaixonaven i que inundessin els camps rieres Seca i Nova per tal de millorar, reparar i man-
veïns, amb les dificultats afegides d’eixugar les tenir les rieres Seca i Nova, i els recs Susvalls,
terres negades. Per això, des del segle xiv, tenim Mosquerola, Madral, torrent de la Bugantona i els
documentada la construcció de motes perpendicu- paratges propers, per retornar-los al seu estat na-
lars al curs del riu per frenar-ne els desbordaments tural de vegetació i l’equilibri ecològic. L’objectiu

52. Recolze: ‘angle o desviació d’un corrent d’aigua’, cf. Alcover-moll, Diccionari…, vol. 9, p. 230.