Page 145 - Conferencies de l'Arxiu 5

MESTRES DE RIERA I D’ESTANYS DE LA PLANA DE LA SELVA, SEGLES XIII-XIX 145

juntos hemos visto que las tierras que pocehe queixar que amb el recurs només pretenia «dilatar,
y cultiva Pedro Vidal o son parcero no están de enharasar e imposibilitar dicha recomposición» i
enfrenta del todo a la abertura». També volien fer que «con las avenidas el invierno próximo» encara
venir un arquitecte-fuster de Girona, Pere Albra- podia empitjorar la situació. Finalment, es va ma-
dor, però es va trobar «enfermo con inpocibilidad nar que se subhastés la terra per via de lloguer o
de evacuar […] antes de acabarse el tiempo pro- arrendament.
47
porcionado para la recomposición y antas de las Així, al cap de gairebé dos anys, tot va quedar a
avenidas del río que son muy regulares en últimos punt per a emprendre-hi les obres necessàries per
de septiembre y en el octubre». Per això van no- refer el marge trencat del riu Onyar. El 10 de se-
menar el secretari del governador de Girona, Pere tembre es va especificar què calia fer: 48
Germen, segons el qual «resulta con evidencia – «Primo se deu fer un terraplè tot lo que diu lo que
que la recomposición de dicho rompimiento debe és ronput lo marje de dit riu tant lo que és fora
correr a cargo, a saber, en quanto a ciento y treinta tot lo marje com i tanbé tot lo que és esllavissat
passos o poca diferencia del heredero de Narciso o concentit lo dit marje. A cada cap de 45 palms
Dalmau o de su madre Victoria Casals […], y en de gruix de peu a baix y 20 palms de gruix al
quanto a catorce passos poco más o menos del cim y de 22 palms de alssada tot lo tros dal dit
citado Pedro Vidal como a únicos confinantes». que de llargària. Són unas 66 canas poch mes o
46
Entre el novembre del 1785 i l’agost del 1786 no menos, so és 36 canas que lo dit terraplè se ha
es va produir cap avenç. Els afectats, l’hisendat de fer nou y las restans 30 canas que lo marje és
riudellotenc Jaume Rovirola i Ros i el canonge part ronput y part en peus, lo qual se deu posar
de la catedral Martí Ric, com a administrador de al mateix gruix y alssada y a la matexa forma que
la causa pia fundada pel canonge Joan Ric, junta- lo que se ha de fer nou.
ment amb un dels veïns que havia de recompondre – Item se deuhen plantar devant de dit terraplè 250
el marge de l’Onyar, Pere Vidal, van reclamar a les estacas ab dos restos ben plantadas uns 6 plams
autoritats local —el batlle de Riudellots—, i gene- terra avall so és 125 que deuran fer 15 palms de
ral —el governador de Girona—, que obliguessin llargària que ha de ser lo rest més inmediat al
Victòria Casals, vídua de Narcís Dalmau, i el seu terraplè que hi deuhen ser ben arrimadas y las
hereu per tal que «recompongan y cierran la citada restans 125 de 10 palms de llargària plantadas
abertura, levantándola y uniéndola en devida forma uns 7 palms terra avall que no iscan de la terra
al igual de la antigua margen». Tenim constància o de la arena més que uns 3 palms, que serà lo
que se’ls va notificar el 21 de noviembre de 1785, rest més inmediat al riu.
el 29 d’abril, el 2 de juny i el 9 de juliol de 1786,
però es fa evident que estaven «incapacibilitados – Item tota la cara del dit terraplè de la part del
para ello». Per això, el 26 de juliol van sol·licitar, riu, des de baix fins al cim deurà ser forrada de
«según va expresado en el estado o plano que rebassas de bruch arrencat com més gros millor,
se acompaña y manifiesto lo que debe hazerce y soterrades las simas de terra y arena, posant
practicarce», que se subhastés la parcel·la de la dit bruch en dit terraplè a poch a poch lo mateix
Victòria Casals «por vía de alquiler u arriendo y de temps que se hanirà pujant henant, posant un pe-
los que vaya venciendo y resultando de la misma tit sostre de bruch y después terra y així henar
satisfecho de sus justes salarios y pagado el Real continuant fins y a tant sia prou alt.
Catastro satisfacer a los suplicantes el inporte de – Item al mitg dels dos restos de estacas dal dits
dicha recomposición asta su total cumplimiento». s·i deu fer una plantada ben espesse de sàlichs,
Ella no va respondre fins el 7 de setembre a tra- saulas y arbres y per lo mitg de las rabassas de la
vés d’un recurs en què deia que, com a tutora part del riu quant se hanirà fent lo dit terraplè des
del seu fill, no podia disposar de la peça de terra de baix fins dalt si deuran henar plantant bona
«que es propia del impúber». Els afectats es van cosa de romagueras ab rahels que iscan de la

46. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. J.3. (1785.09.03), J.4 (1785.09.03), J.5 (1785.09.27), J.6 (1785.10.08) i J. 7
(1785.10.13).
47. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. J.8 (1785.11.14), J. 9 (1785.11.21), J. 10 (1786.04.29), J.11 (1786.06.02),
J.12a (1786.07.09), J.12b (1786.07.26), J.14 (1786.09.07), J.15 (1786.09.16), J.16 (1786.09.26) i J.17 (1786.10.31).
48. ACSE, fons Rovirola, caixa 27, plec 7, núm. J.13 (1785.09.10).