Page 30 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 30
30
1.6. Data de composició
Aquest aplec informal de fórmules diverses fou
escrit a mitjan segle XIX. Hi ha referències a un
«Boletín» sense identificar, del 3 de juliol de 1843
(núm. 81). Una segona data és l’any 1847, (45).
«Remey per curar los pits de las donas, quant se hi
fan mal. Notada lo any 1853». «Per matar febras.
Gerona, 13 setembre de 1856». (s/p), al final.
«Per mal de pedra (1863, 154)».
També hi ha alguns noms propis: referències a per-
sones, familiars:
—«La cuñada Catarina diu per una plata de crema
12 o 13 ous, una lliura de sucra, un porró d’ay-
gua, dos onses y mitja de midó, canella [canyella]
y llimó” (2)». Aquesta referència també surt a la
pàgina 3: Per fer una plata de crema ab brou de pa.
—«Apotecari Sambola, que feia servir una recepta
de Fèlix Bota i Ribas, àlies Bach de Constantins»
[prop de Bonmatí].
— «Apotecari del cap del pont de Sant Francesc
de Gerona» (30). — «Per fer codoñat» (sic), la
Figura 25. Sopera de pisa. Font:Col·lecció de l’autor. nota és del senyor Català de Cassà de la Selva.
— «Notas per fer pastas, guisats, licors y altres
cosas, tretas de una llibreta de don Anton Plans
Monjo» (159) que no he sabut identificar.
un cop mort, per reforçar el sabor i la conservació — «Per fer dos, quatre porrons de tinta molt bona.
de les botifarres. Hi ha fórmules per fer sopa ga- Notícia extreta del llibreter Franquet de Gerona,
vatxa, sopa de peix sense peix, peix escabetxat, als 4 de maig de 1853» (51).
per conservar el vi, per fer confitures i codonyat,
per cuinar pollastres, perdius, peuada, etc., per — «Aquí te noto algunes curiositats dignas de
elaborarar e resolis, mostillo, aigües de fruites per ser rebudas, las que he treta d’una llibreta que me
beure i refrescar-se, menjar blanc, crema, etc. franqueja un señor de Gerona y també algunes que
he adquirit de altres parts» (p. 9).
Hi figura una recepta per fer farina de trumfes, que
la gent més modesta emprava per fer-se pa. L’any —Un remei per una mula guita: «Ho practica Pere
1788, un viatger madrileny que visitava terres sol- Grabolosa, àlias bacabola petit (154).
sonines, va apuntar: «Se hace gran cosecha de —Mal de pedra (bèstia). Casa Masana de Con-
unas raíces que llaman trufas, las cuales se multi- testins lo any 1868 ho donaren a un tosino gros»
plican y propagan mucho; son de color acanelado, (154).
parecidas a las batatas silvestres. De ellas se hace
pan la gente pobre, y también las comen cocidas, 1.7. Els mots
sirviéndoles asismismo para engordar los cerdos». Un altre valor d’aquest quadern, que no és secun-
(Vegeu Pau Vila, a la bibliografia). dari, és el de la llengua. Per exemple la iodització,
o ieisme històric, és un tret històricament propi del
1.5. Transmissió de la medicina popular. bloc oriental de dialectes del català. Així, per exem-
Llibres de secrets i de remeis ple, en el quadern llegim: godais, robeis, tai, tais,
Amb l’ajut i la complicitat de la impremta, però tam- al costat d’altres vulgarismes o mots desuets que
bé del boca-orella, aquestes fórmules s’han trans- tenen connotacions rurals: greala (en el text gresa-
mès de generació en generació. Constitueixen una la) (cassola gran, de terrissa o de metall, en què
autèntica enciclopèdia de medicina popular i un couen i serveixen el menjar); llegasta, madoxes,
important llegat dels coneixements de cada època metlles, melicotons, paiella, falsir (farcir), cons-
històrica. tipació, simorro (cadarn nasal de les bèsties ca-