Page 30 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 30

30





                                                               1.6. Data de composició
                                                               Aquest aplec informal de  fórmules diverses fou
                                                               escrit a mitjan segle  XIX. Hi ha referències a un
                                                               «Boletín» sense identificar, del 3 de juliol de 1843
                                                               (núm. 81). Una segona data és l’any 1847, (45).
                                                               «Remey per curar los pits de las donas, quant se hi
                                                               fan mal. Notada lo any 1853». «Per matar febras.
                                                               Gerona, 13 setembre de 1856». (s/p), al final.
                                                               «Per mal de pedra (1863, 154)».
                                                               També hi ha alguns noms propis: referències a per-
                                                               sones, familiars:
                                                               —«La cuñada Catarina diu per una plata de crema
                                                               12 o 13 ous, una lliura de sucra, un porró d’ay-
                                                               gua, dos onses y mitja de midó, canella [canyella]
                                                               y llimó” (2)». Aquesta referència també surt a la
                                                               pàgina 3: Per fer una plata de crema ab brou de pa.
                                                               —«Apotecari Sambola, que feia servir una recepta
                                                               de Fèlix Bota i Ribas, àlies Bach de Constantins»
                                                               [prop de Bonmatí].
                                                                — «Apotecari del cap del pont de Sant Francesc
                                                               de Gerona» (30). — «Per fer codoñat» (sic), la
               Figura 25. Sopera de pisa. Font:Col·lecció de l’autor.  nota és del senyor Català de Cassà de la Selva.
                                                               — «Notas per fer pastas, guisats, licors y altres
                                                               cosas, tretas de una llibreta de don Anton Plans
                                                               Monjo» (159) que no he sabut identificar.
               un cop mort, per reforçar el sabor i la conservació   — «Per fer dos, quatre porrons de tinta molt bona.
               de les botifarres. Hi ha fórmules per fer sopa ga-  Notícia extreta del llibreter Franquet de Gerona,
               vatxa, sopa de peix sense peix, peix escabetxat,   als 4 de maig de 1853» (51).
               per conservar el vi, per fer confitures i codonyat,
               per cuinar pollastres, perdius, peuada, etc., per    — «Aquí te noto algunes curiositats dignas de
               elaborarar e resolis, mostillo, aigües de fruites per   ser rebudas, las que he treta d’una llibreta que me
               beure i refrescar-se, menjar blanc, crema, etc.  franqueja un señor de Gerona y també algunes que
                                                               he adquirit de altres parts» (p. 9).
               Hi figura una recepta per fer farina de trumfes, que
               la gent més modesta emprava per fer-se pa. L’any    —Un remei per una mula guita: «Ho practica Pere
               1788, un viatger madrileny que visitava terres sol-  Grabolosa, àlias bacabola petit (154).
               sonines, va apuntar: «Se hace gran cosecha de   —Mal de pedra (bèstia). Casa Masana de Con-
               unas raíces que llaman trufas, las cuales se multi-  testins lo any 1868 ho donaren a un tosino gros»
               plican y propagan mucho; son de color acanelado,   (154).
               parecidas a las batatas silvestres. De ellas se hace
               pan la gente pobre, y también las comen cocidas,   1.7. Els mots
               sirviéndoles asismismo para engordar los cerdos».   Un altre valor d’aquest quadern, que no és secun-
               (Vegeu Pau Vila, a la bibliografia).            dari, és el de la llengua. Per exemple la iodització,
                                                               o ieisme històric, és un tret històricament propi del
               1.5. Transmissió de la medicina popular.        bloc oriental de dialectes del català. Així, per exem-
               Llibres de secrets i de remeis                  ple, en el quadern llegim: godais, robeis, tai, tais,
               Amb l’ajut i la complicitat de la impremta, però tam-  al costat d’altres vulgarismes o mots desuets que
               bé del boca-orella, aquestes fórmules s’han trans-  tenen connotacions rurals: greala (en el text gresa-
               mès de generació en generació. Constitueixen una   la) (cassola gran, de terrissa o de metall, en què
               autèntica enciclopèdia de medicina popular i un   couen i serveixen el menjar);  llegasta,  madoxes,
               important llegat dels coneixements de cada època   metlles,  melicotons,  paiella,  falsir (farcir),  cons-
               històrica.                                      tipació,  simorro (cadarn nasal de les bèsties ca-
   25   26   27   28   29   30   31   32   33   34   35