Page 28 - Conferencies de l'Arxiu 5

28

manualitats. En aquesta llibreta hi ha, per exemple,
consells, amb el dibuix pertinent, de com arranjar
una aixeta que no raja, de com conservar les roses
fresques tot l’any, de com pintar vidres, de com fer
dormir i despertar... al costat d’altres supersticions
pageses que tenen un interès antropològic.
També hi ha secrets per tal de millorar la salut, per
la conservació del vi, remeis per millorar la pell, de
cosmètica, de tipus sexual. Recordo ara el llibre de
Miguel Agustí, de Banyoles, que fou prior de l’orde
de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà i agrònom:
Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pas-
toril (Barcelona: en la estampa de Esteue Liberós,
1617). Hi podem llegir: «Los remeys que deu saber
la mare de familias per las malalties dels seus fami-
liars» (9r.-14v). En una altra secció d’aquest llibre
setcentista hi podem llegir: «La manera de destil·lar
ayguas per polir la cara, tenyir los cabells, y nete-
jar les dents» (f. 130v-132r). A l’índex: «Taula de
les malalties ab las menescalias per curar tots los
animals domèstichs, axí terrestres com volàtils...».
Barrejats amb els secrets hi ha un fons molt in-
teressant de receptes de cuina, rebosteria i fabri-
cació de licors que, de ben segur, es consumien
a can Frigola i, per extensió, a la comarca de la
Selva. Ara per ara encara està per avaluar, ja que
ens falten els estudis pertinents sobre els contex-
tos pels quals aquesta llibreta fou redactada: au-
Figura 24. Receptes per fer la ratafia i menjar blanc de la llibre-
ta del fons Frigola de l’Ajuntament de Cassà. Font: AMCS. toria, fonts, etc. Vull dir amb això que no sabem,
Fons Frigola. si aquestes fórmules, els remeis de medecina
tradicional, eren de creació pròpia, provenen del
fons familiar o bé eren copiats, refets o adaptats
palla, fabricar vernissos, betums, pintures, miralls, a partir de la coneixença de receptaris coetanis,
netejar armes... Fa la impressió que el redactor del impresos o manuscrits, que llavors circulaven per
quadern, almenys en la part més científica, era ma- aquestes comarques. Ens consta que a la família
nescal d’ofici i coneixia a fons les malalties i els re- hi havia algú que tenia coneixements d’apotecaria,
meis que s’aplicaven als animals. Sense haver-les de rebosteria i de cuina. Al llarg de la història —ho
comptat, n’hi ha potser unes quatre-centes de di- sabeu més bé que jo els que sou del poble— Can
vers valor i extensió. Frigola havia estat des d’un hostal a una botiga de
pa, de vi o de carn. L’any 1841 l’edifici va ser venut
1.3. Els «secrets» en una subhasta pública a Josep Frigola.

Els «secrets» venen a ser un conjunt de coneixe- Aquests tipus de documents també acostumen a
ments, ignorats per la generalitat del poble, que incloure veus tècniques, vulgarismes que no són
calia divulgar i aprendre perquè podien ajudar a fàcils de trobar en obres més literàries. La cultu-
resoldre i a millorar la vida quotidiana de la gent. ra material de l’època afectava moltes àrees del
Per produir o transformar segons quins objectes saber. Cal estudiar també la llengua, el vocabulari
amb les mans o amb l’ajut d’utillatges o màquines i la sintaxi d’aquest quadern escrit en català. Per
simples, amb eines, amb l’aplicació de fórmules exemple: botons és l’eufemisme amb el qual es
permanents o efímeres, cal tenir una certa predis- designen els testicles. A mitjan segle XIX ja es fa
posició, una preparació manual i intel·lectual per servir el mot regla per designar la menstruació de
saber-les confegir. En aquella època gairebé tot la dona. El DCVB recull aquest mot sense docu-
es produïa d’una manera artesana. Ara en diríem mentació.