Page 29 - Conferencies de l'Arxiu 5

EL RECEPTARI CASSANENC DE CAN FRIGOLA: SECRETS, REMEIS, CUINA I REBOSTERIA 29

1.4. Els remeis et punxaves amb una eina del camp que estava ro-
Els remeis populars o casolans, davant de proble- vellada, tenies un dolor articular o perdies la vista?
mes de salut, lleus o no tan lleus, que en aquell Calia treballar les infusions, decoccions, tintures,
moment no requerien la presència del metge, si és ungüents i xarops que tenies més a mà. A gaire-
que n’hi havia, tenen una llarga tradició entre no- bé cada capital de comarca important hi havia una
saltres. Havien, però, d’anar amb compte. El que adrogueria. Alguns d’aquests adroguers tenien un
teòricament els sanava també els podia intoxicar. llibre mestre on apuntaven les mostres que com-
Abans de curar s’havia de mirar que el producte no praven, mesclaven, els productes remeiers que
fes encara més mal. S’havia de vigilar de no guarir usaven. Tampoc no coneixem si la majoria de re-
un mal amb un altre mal: «Malum malo medicari» ceptes i remeis foren provats o bé es tractava de
(Sòfocles). Que fos natural, preparat amb herbes simple literatura popular. Alguns d’aquests adro-
naturals, no volia dir que no fos perjudicial. Com guers servien les matèries primeres als apotecaris,
que els pobles estaven desconnectats dels petits als metges, venien espècies, cera, etc.
avenços mèdics i farmacèutics, la gent s’havia de Aquests sabers medicinals eren controlats pels
refiar de les remeieres i dels consells, a voltes dub- apotecaris i els adroguers. Més endavant, a partir
tosos, de veïns i familiars, alguns dels quals acon- de la segona meitat del segle XVIII, van passar a
sellaven usar òrgans d’animals (fetge de llebre, ra- la coneixença de les mestresses de les cases de
tes), femtes, etc., que avui ens semblarien fastigo- pagès, atès el creixement demogràfic i l’augment
sos. De la mateixa manera que existia la cuina de de l’agricultura.
l’àvia, també existien els seus remeis, basats en L’estudi aprofundit del manuscrit permetria, entre
la coneixença del medi natural, uns sabers ances- altres coses, fer una relació de les plantes medi-
trals que es transmetien oralment de mares a filles. cinals més usuals en el costumari de Cassà de la
També eren divulgats per bosquetans i pastors. Selva, identificar les malalties més freqüents i lligar
Llavors no existien les farmàcies tal com les tenim cada malaltia amb el nom de les plantes, minerals
ara, les persones naixien i morien a les cases. La i altres substàncies llavors emprades. Hi havia re-
indústria química estava a les beceroles, tampoc meis elaborats només amb plantes, mentre que en
no es coneixien els antibiòtics. El contacte dels in- altres casos calia la intervenció d’un apotecari o
dividus (pagesos, artesans) amb animals domès- adroguer.
tics també era una font de problemes i contagis. I El conjunt de fórmules vàries d’aquesta llibreta de
què dir quan el cavall, el porc, el bou, les vaques can Frigola és d’una gran riquesa, ja que aquests
tenien una malaltia? Sense bestiar en condicions, documents, almenys pel que fa a l’amplitud
el mas no podia tirar endavant. d’aquest receptari, més aviat escassegen: mostra
A gairebé totes les cases hi havia una farmaciola les interioritats i els detalls de la història familiar i
casolana amb herbes recollides als camps o els econòmica d’uns hisendats cassanencs. El manus-
boscos, ungüents, pomades, minerals polvoritzats crit és un testimoni del que es podia consumir al
que tenien mil i una aplicacions. La cuina també poble per aquelles dates, naturalment els qui s’ho
se’n beneficiava. El llorer és una planta molt ver- podien permetre. L’anàlisi sòcio-cultural de la con-
sàtil que, a més de servir per aromatitzar els esto- ducta alimentària i remeiera de la gent de Cassà i
fats, té propietats oxidants. Conté un alcaloide que de la comarca de la Selva pot sortir reforçada amb
s’usava quan havies menjat un bolet verinós. El ju- l’estudi d’aquest quadern.
livert contribueix a eliminar les flatulències. Usat L’interès per l’alimentació i per les cuines, remeis,
com a condiment en àpats, té un efecte diürètic: rebosteria, pastisseria i els usos de la taula moder-
afavoreix l’eliminació de toxines i substàncies per- na dels catalans, d’uns anys ençà, s’ha expandit,
torbadores causades, per exemple, per la ingestió no ha parat de créixer. El receptari també es útil
de bolets verinosos. per a l’estudi dels pesos, les mesures, els ingre-
Moltes masies i casalots allunyats de nuclis urbans dients, el temps de cocció, l’utillatge, el nodriment
s’havien d’espavilar quan sorgia un imprevist. Per en general, etc. On es proveïa, la família de can Fri-
tot això, la gent havia de conèixer les plantes del gola, d’uns béns que ja no eren de primera neces-
lloc, s’havien de refiar dels herbolaris, havien de sitat? Entre aquestes pàgines hi trobem fórmules
saber posar un pegat, administrar un purgant, un per elaborar pa de pessic, menjar blanc, bunyols,
contraverí. Com reaccionar quan sorgia un mal de pilotilles (mandonguilles), ratafia... També parla de
queixal, un còlic, quan tenies cucs o xinxes, quan la recerca d’espècies per preparar la carn de porc