Page 23 - Conferencies de l'Arxiu 5

FER I DESFER. MEMÒRIA I VICISSITUDS DEL RETAULE MAJOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CASSÀ DE LA SELVA 23

Figura 17. Maqueta del retaule major de Sant Martí de Casà, Figura 18. Models de figures de guix del retaule major de Sant
de Josep Pericay. Museu de l’església de Sant Martí de Cas- Martí, de Josep Pericay. Rectoria de Sant Martí de Cassà. Fo-
sà. Fotografia de l’autor. tografia de l’autor.

una enquesta als cassanencs, fins al 10 de juny de de Celrà i de Santa Afra de Sant Gregori, a més
1968, any en què es van col·locar les dues darreres del gran retaule de la parroquial de l’Assumpta i
escultures (El Sant Jeroni i el Sant Gregori), es van Sant Joan Baptista de Queretes (Terol) o el neo-
gastar 2.157.966 pessetes. El pressupost inicial era gòtic de l’ermita de Sant Grau de Vallpresona de
de 919.500 pessetes. Tossa de Mar, entre altres; és a dir, un acreditat
34
De tot el procés, és interessant el fet que se cele- especialista en aquest tipus d’obres que capitane-
brés una consulta amb dues preguntes: «¿Deseas java l’empresa barcelonina Talleres San Juan de
36
la reconstrucción del altar mayor? Sí/No/ ¿Quisi- Dios. La iniciativa i la tenacitat de Xutglà a l’hora
eras ver reconstruido el antiguo altar mayor? Sí/ de trobar recursos va fer que el març de 1955 ja es
disposés d’un pressupost inicial per replicar el re-
No». Tot i que quatre-centes cinquanta-una res- taule integrant-hi els vestigis conservats, amb fus-
postes van ser afirmatives i vint-i-cinc negatives, tes de pi, roure, faig i caoba, i el 1956 s’exposés
el cas és que l’alternativa a la l’opció afirmativa en motiu de la Festa Major una maqueta de l’obra
era o bé refer l’antic —copiar-lo, per ser més pre- a la sala de la Biblioteca, sortosament conservada
cisos— o deixar-ho com estava. Es desconeix si juntament amb alguns models de guix de les escul-
podia haver-hi hagut propostes més modernes o tures. El 7 de novembre d’aquell any es va cons-
alternatives, però el cas és que van ser acusats de tituir la Comissió per a l’obra del retaule i el 20 de
tendenciosos, motiu pel qual la Comissió i mossèn febrer de l’any següent se li va demanar a l’escul-
Xutglà van decidir visitar Igualada per trobar un mo- tor una mostra, que s’exposà novament per Festa
35
del del que pretenien fer. El 4 de febrer de 1955 Major. Ja aquell any s’inicià el basament i es va
la Comissió es va decantar per l’escultor Ramon anunciar que tindria un sobrecost del 30%. El ge-
Pericay (Pals, 1890-Barcelona, 1974), que havia ner de 1959, amb el Concili Vaticà acabat d’inau-
refet en clau neobarroca els retaules de Sant Feliu gurar, es començà la construcció, que es dilatà fins

34. Les informacions sobre la reconstrucció estan extretes de les diferents publicacions que van anar apareixent a la revista Luz
y Guía i a la compilació OFRENA 1959 i Xutglà 1974a, Xutglà 1974b; Bosch 1985: 19-21. Són molt interessants les anotacions
personals i les cartes entre Pericay i mossèn Xutglà, publicades per Bosch 1994: 42-46. Una d’elles, de 1956, detalla una visita
de mossèn Xutglà i Ramon Pericay a Igualada, on van poder veure la reconstrucció del retaule de Josep Sunyer i Jacint Morató
dirigida per Cèsar Martinell.
35. Més endavant també es plantejarien la possibilitat de visitar Valls.
36. Ribera 2022: 232-235.