Page 18 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 18

18





                                                               1706 ja estava enfeinat en el retaule del Roser de
                                                               Sant Esteve d’Olot. El 12 d’agost es comprometé
                                                               a fer el retaule major de Sant Feliu de Torelló i sis
                                                               dies més tard s’avingué a fabricar el gran retaule
                                                               d’Arenys de Mar, en tots dos casos es va com-
                                                               prometre a fer la feina a peu d’obra. Si comptem
                                                               el de Cassà, que també havia d’emprendre, Pau
                                                               Costa duia a terme quatre retaules de manera si-
                                                               multània.  Una clàusula del  de Torelló,  a més,  és
                                                               indicativa de com devia presentar les propostes
                                                               a partir de traces reaprofitades o adaptades a les
                                                               necessitats de cada client, perquè els prohoms de
                                                               Torelló li suggeriren que seguís la traça del de Cas-
                                                               sà. Aquesta informació és molt rellevant per ubicar
                                                               la formalització de l’encàrrec cassanenc a principis
                                                               de l’any 1706. La rellevància del disseny de la traça
                                                               de Cassà es posà de nou de manifest al retaule
                                                               de Sant Martí de Palafrugell, acordat el 1708, tot
                                                               i que un segon contracte anul·là el model en fa-
               Figura 10. Àpoca de Pau Costa a compte del retaule major   vor de la proposta que havia fet per a Santa Maria
               de Sant Martí de Cassà, conservada a l’arxiu de la família   d’Arenys de Mar, que, sigui dit de passada, és una
               Dalmau del veïnat de Mosqueroles.               de les seves obres més ambicioses i exigents. 27
                                                               Tot i que és probable que el retaule estigués en
                                                               la seva major part enllestit a finals de 1707 o a
               Tornant al retaule major, el 8 de gener de 1706 Pau   principis de 1708,  encara el 1710 es consignen
                                                                                28
               Costa estengué un primer rebut de 591 lliures bar-  registres «[…] per pagar a Me Soriano lo que se
               celoneses a compte del preufet de la fàbrica del   deu del peu del retaula ÿ per pagar a Pau Costa lo
               retaule; i el 18 de setembre de 1707 una àpoca per   que se li deu del retaule major».  En aquest cas,
                                                                                             29
               valor de 848 lliures i 17 sous a compte de la talla,   és probable que mestre Soriano sigui Bartomeu
               desglossat en forma de 425 lliures, 10 sous i 10   Soriano, un actiu mestre de cases i picapedrer de
               diners  de Narcís Grahit; 391 lliures amb 15 sous   Girona que venia de participar en la construcció de
               de Salvi Jubert, i 32 lliures, 1 sou i 6 diners de Mi-  la façana de la catedral de Girona. Sí que estava
               quel Dalmau.  Aquest darrer rebut fou estès el 29   definitivament acabat en allò tocant al muntatge de
                           25
               d’abril de 1707 i el conserva la família de can Dal-  la fusteria i de l’escultura l’11 abril de 1711, data
               mau de Mosqueroles (fig.10).  No fou l’única feina   en què l’obreria va tirar endavant la costosa tasca
                                          26
               que Costa dugué a terme en aquell anys: l’estiu de   del daurat, que va encarregar als dauradors Bernat








               25. Les apoques foren publicades per Pérez  santamaria 1988:583-584. Consten al manual AHG, Domingo Xiberta, Manual
               número 61, 1706-1707.
               26. Una imatge ja fou reproduïda per Bosch 1991:81.
               27. L’11 de juliol de 1708, l’escultor Pau Costa va signar davant del notari de Palafrugell Miquel Pouplà i Brugarol un contracte per
               construir un nou i flamant retaule per a l’altar major de l’església de Sant Martí de Palafrugell. El 13 de gener de 1709 Pau Costa
               havia rebut ja un primer pagament, però el 2 de novembre de 1710 es va anul·lar aquell primer contracte i es va exigir a l’escultor
               que el retaule s’assemblés al d’Arenys de Mar que havia començat el 1706. Només un d’aquests tres grans retaules barrocs, el
               d’Arenys de Mar, es va salvar de la crema del juliol de 1936. Les informacions relacionades amb l’activitat de Pau Costa provenen
               de Dorico 2009, Bosch  Ballbona 2004 i Dorico, sd. (veu del Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears).
               28. Sembla que durant anys es va discutir si la data era 1708 o 1718. Segons Ramon Pericay, en una entrevista que li va fer Josep
               Bosch el 1985, la data de 1708 incorporada a la peanya li va ser facilitada per mossèn Xutglà. En canvi, fou mossèn Joaquim
               Bosch qui el 1929 es devia confondre llegint «1718». Bosch insistí en el fet que li semblava que la data correcta era la de 1718,
               però la troballa del document del daurat ho desmenteix definitivament. Bosch 1985: 21.
               29. Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, en endavant AMCS, Fons de l’administració local. Registre 9940, Llibre de taller i
               determinacions, 1710, 27 de juliol de 1710,fol. 8 recto.
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23