Page 17 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 17

FER I DESFER. MEMÒRIA I VICISSITUDS DEL RETAULE MAJOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CASSÀ DE LA SELVA  17












































            Figura 9. Antic retaule de la capella de la Mare de Déu de les Sogues (perdut), obra de Pau Costa. Font: Arxiu Mas de
            Barcelona.

            Sí que ho devia estar, d’acabada, a finals del 1705.   enterrat davant de l’altar; la deixa, doncs, anava
            Si no fos així, els obrers no s’haurien plantejat la   condicionada a la voluntat del domer de deixar una
            contractació del gran retaule major dedicat a sant   empremta del seu pas per aquest món, atès que
            Martí de Tours amb l’escultor vigatà Pau Costa, un   volia «[...] que sobre el meu bas sia posada una
            dels més rellevants i actius imaginaires d’aquells   llosa escrita en ella mon y cognom que en dita llo-
            anys. De fet, ja hi devien estar pensant uns anys   sa sia esculpida una creu en senyal de armas, la
                                                                                                         23
            abans, perquè el 28 de gener de 1703, el domer   qual sepultura vull me sia feta ab offici major».
            d’Esclet, Miquel Guich, va afegir un codicil al seu   Poc temps després, una part de la seva deixa, que
            testament redactat el 3 de juny de 1701 davant del   havia d’anar destinada a fer un vestit per a la Mare
            notari Domingo Xiberta amb la voluntat següent:   de Déu de les Sogues (tres dobles), es desvià,
            «Ytem vull y man que tot que quedarà de mos      per indicació explícita del bisbe Taverner a la visita
            béns, complert que sia tot lo per mi disposat en   pastoral del 26 d’abril de 1705, per fer un nou re-
            mon tes  tament y en esto mon codicili, vull sia dis-  taule per a la Mare de Déu de les Sogues, del qual
            tribuït y gastat per fer un retaula en lo altar major   també se n’ocupà Pau Costa entre 1707 i 1716, i
            de dita església parroquial de la vila de Cassà de   que es coneix per algunes fotografies antigues de
            la Selva y per daurar aquell» . El prevere, que va   l’Arxiu Municipal de Cassà i de l’Arxiu Fotogràfic
                                      22
            morir l’endemà mateix, va explicitar que volia ser   del Centre Excursionista de Catalunya.
                                                                                                24


            22. Josep Bosch, «Més sobre la construcció de la nostra església», Llum i Guia, 452, 6, 1989, p. 49-50.
            23. Ibídem.
            24. La capella fou construïda (o remodelada) pel mestre de cases gironí Joan Cisterna, que havia capitulat l’obra el 1681. Entre
            aquell any i 1688 se succeïren els pagaments. AHG, Cúria Reial, Caixa 17c, Àpoca de Joan Cisterna per la construcció de la
            capella de Nostra Senyora de les Sogues de Sant Martí de Cassà, 27 de juliol de 1688. Capitulació esmentada al notari de Cassà
            Joan Mota Ribas l’abril de 1681, amb pagaments el març de 1682 i el 18 octubre 1683. El contracte del retaule fou publicat per
            Pérez santamaria 1988:585 (AHG, Domingo Xiberta, Manual 61, 1706-1707, 2 de gener de 1707).
   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22