Page 12 - Conferencies de l'Arxiu 5

12

Figura 2. Planta de l’església amb les capelles i la cronologia Figura 3. Vista del portal major de l’església de Sant Martí
de llur construcció, publicada per Josep Bosch Mercader, de Cassà. Fotografia de l’autor.
L’església... , p.79, 1991.

ment l’esquema planificat a mitjan segle XVI i aca- representació del sant titular de la parròquia, que
bat a principis del segle XVIII, que preveia disposar correspon a l’escena de sant Martí tallant la capa
d’una església de nau única amb capelles entre els i donant-la al pobre. Un rosetó de poca llum, una
contraforts i la capçalera poligonal, ben caracterís- galeria de finestrals de ventilació i una balustrada
tica de l’arquitectura catalana del període modern. cimera que corona la façana, a la manera de la fa-
La robustesa pètria del conjunt es fa visible en tot çana de l’ex-col·legiata de Sant Feliu de Girona,
el seu perímetre exterior i s’apodera, també, de completen l’aspecte davanter de l’església, on
la façana, que es dilata fins el basament de plan- també trobem una escalinata de graonada en ex-
ta quadrada i l’elevació octogonal del campanar; pansió que salva el desnivell de la plaça i atorga al
un campanar, sigui dit, de proporcions menys es- conjunt una certa singularitat escenogràfica.
veltes que els dels seus veïns de Sant Martí Vell, Sense cap mena de dubte, el model més proper
Fornells de la Selva, Bordils o Palafrugell —inaca- al de Cassà és l’església de Sant Martí de Pala-
bat, tot i que d’intenció més grandiloqüent. Com frugell, a l’interior de la qual, com passa a Cassà,
també passa a les esglésies que acabo de citar, també s’hi alçà un dels grans retaules sorgits del
el portal del de Cassà és modest, potser perquè taller de l’escultor Pau Costa. Com deia, el model
tots ells estaven molt condicionats per una arqui- de tancament de Palafrugell no difereix massa del
tectura mural densa i pesant. En el nostre cas, és de Cassà, almenys en el que és essencial. Dei-
un senzill portal amb dentells d’ordre dòric, amb xant de banda la potència del campanar que s’ha-
dues pilastres estriades sobre pedestal per cada via projectat, el portal de Palafrugell té una relació
banda, que sostenen un entaulament sense timpà. més acabada i decorativa entre el portal i el re-
Com passa al portal de la capella de Sant Lluc de lleu del sant titular, que queda integrat i tangent,
l’Estudi General de Girona, també d’ordre dòric, tant a l’entaulament com a la rosassa. Insisteixo
les mètopes estan decorades amb simbologia cris- en aquest fet perquè les concomitàncies estilísti-
tiana, en aquest cas per creus. Damunt de l’entau- ques entre el relleu de Palafrugell, el de Cassà i el
lament s’hi troba un mig relleu quadrangular amb la que també presideix el frontó trencat de l’església