Page 7 - Conferencies de l'Arxiu 5

7

1. INTRODUCCIÓ

Joaquim Carreras Barnés

El 5è cicle de conferències organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS) va tenir lloc
entre el 20 de gener i el 14 de desembre de l’any passat, 2024. Amb el títol «OBRINT EL PASSAT. Un
recorregut pels documents de l’Arxiu Municipal de Cassà», es van realitzar un total de deu conferències
en les quals el fil conductor era la voluntat de posar en relleu recerques realitzades amb la utilització total
o parcial de documents existents a l’Arxiu Municipal. Obrir el passat també fa referència d’alguna manera
al canvi que ha experimentat l’activitat arxivística d’uns anys ençà i que ha permès accedir més fàcilment
a la investigació i a l’estudi.
Aviat farà cinquanta anys de la mort del dictador, i el nou estat democràtic que el va succeir va fer
canviar substancialment algunes pràctiques habituals de l’Administració pública en règims dictatorials.
La descurança envers el patrimoni documental i l’opacitat i l’obstrucció a l’accés a la informació i als
documents públics va fer un gir des de les primeres eleccions democràtiques i, així com la Generalitat de
Catalunya creava l’Arxiu Nacional i la Xarxa d’Arxius Comarcals a principis dels vuitanta del segle XX, els
ajuntaments democràtics ben aviat van entendre que calia fer passos per posar en valor el seu patrimoni
documental i promoure l’accés i la recerca històrica.
Paral·lelament la ciència arxivística feia, també, en aquell moment, importants aportacions sobre la
necessitat d’actuar en el documents, no només en la seva fase històrica, sinó també en el moment de
ser creats i gestionats en la tramitació administrativa. La gestió arxivística dels documents administratius,
tant en suports analògics com digitals, ha permès facilitar les necessitats informatives tant de la mateixa
administració com de la ciutadania, prefigurar el futur contingut dels arxius històrics i respondre a la
incorporació dels valors de l’eficiència administrativa, la transparència i el bon govern.
A Cassà, les primeres accions, en aquest cas per a tractar el documents històrics de l’Arxiu Municipal, es
van dur a terme el 1987 i, mitjançant una forma contractual molt usual en aquella època —les beques—,
l’Ajuntament va contactar tres persones que, per unes setmanes, es van recloure al pis de dalt de l’antic
ajuntament a fer els primers tractaments arxivístics en la documentació municipal. Qui escriu aquestes
lletres n’era una. Va ser un primer gest que s’inspirava en aquest corrent positiu de posar ordre al arxius
històrics que ajuntaments d’un cert pes demogràfic, a partir dels 5.000 habitants, i sense una obligació
legal explícita, començaven a promoure. I a les comarques gironines van ser uns quants, guiats també
per una certa enveja sana de veïnatge.
Després d’uns anys d’espera, el 1991, l’Ajuntament de Cassà incorporava a la plantilla de treballadors
municipals la figura de l’arxiver, amb la missió de posar ordre en el fons històric municipal, incorporar
fons privats a l’arxiu, donar suport i pautes a l’activitat administrativa i fer activitats de difusió al voltant
de la història, el patrimoni i la cultura. Han passat trenta-cinc anys, la majoria amb l’arxivera Dolors Grau
al capdavant de la institució amb el suport de la Roser Salart, i actualment el Servei d’Arxiu Municipal
està plenament consolidat, forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya i desenvolupa plenament les
funcions que li són pròpies amb el resultat visible de ser font d’identitat, memòria, patrimoni i suport en
l’accés a la informació i la transparència.