Page 9 - Conferencies de l'Arxiu 5
P. 9

9





            estudis de paisatge amb la geografia. El resultat, òbviament, no és una fotografia puntual del paisatge,
            sinó una detallada pel·lícula del que ha estat el medi físic i les intervencions humanes en el terme municipal
            de Cassà a llarg dels segles. Com no podria ser d’altra manera, la seva intervenció es va completar amb
            una sortida pel veïnat de Matamala el dia 13 d’octubre.
            El 21 de setembre, l’activitat complementària de la setena conferència es va fer abans, i el biòleg Carles
            Bruguera i Martín, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de
            la Universitat de Barcelona i Conservador de l’herbari i del banc de germoplasma del Jardí Botànic
            Marimurtra, va fer una sortida pel veïnat de les Serres per conèixer i recollir algunes de les espècies
            botàniques que després serien tractades. El títol era «El pare Longí Navàs a Cassà i el seu herbari». La
            biografia d’aquest científic jesuïta passa, ja al final de la seva vida i pels desencontres de la Guerra Civil,
            per una llarga estada a Cassà, on no aturar la seva recerca sobre insectes i plantes i que es manifesta en
            la confecció d’herbaris, com el que es conserva a l’Arxiu. El conferenciant ha presentat el treball definitiu
            conjuntament amb Pere Fraga i Arguimbau, vinculat al Jardí Botànic Marimurtra i a l’Institut Menorquí
            d’Estudis.
            Per a la vuitena conferència, el 19 d’octubre, ens va acompanyar en Josep Lluís Òdena i Rodríguez,
            llicenciat en Història per la UB. El títol de la conferència era «Obrerisme històric cassanenc», que va
            iniciar amb una contextualització  sobre l’origen i l’evolució de l’obrerisme per, a continuació, situar
            cronològicament els moments clau del moviment i l’especial incidència a Cassà. La Setmana Tràgica del
            1909, la vaga de la Canadenca el 1919 i l’esclat revolucionari de 1936, amb la indústria del suro sempre
            com a circumstància diferencial. L’activitat complementària fou el visionat d’un documental d’època sobre
            l’activitat de la indústria suro-tapera.
            La novena conferència tenia lloc el 16 de novembre a càrrec d’Elvis Mallorquí i Garcia, doctor en Història
            per la UdG i professor d’ensenyament secundari, amb el títol «Mestres de riera i d’estanys de la plana de
            la Selva». En el seu estudi, Elvis manifestava la rellevància que tenien els «mestres de riera» o «experts»
            per gestionar les dificultats derivades de les avingudes d’aigua per les llevantades, els desbordaments i
            la pervivència d’aigües estancades. La plana selvatana ha estat històricament molt afectada per aquestes
            circumstàncies i la dessecació de l’estany de Mosqueroles n’és l’exemple més proper. Precisament
            l’activitat complementària va tenir lloc el dia 24 de novembre pels voltants de l’antic estany i el seu
            sistema de d’evacuació de les aigües, en perfecte estat de funcionament.
            Finalment la desena conferència es va fer el dia 14 de desembre a càrrec de la Núria Casellas i Noguer,
            arxivera i llicenciada en Història per la UdG, amb el títol «La repressió dels treballadors públics durant el
            franquisme. Els expedients de depuració de funcionaris de l’ajuntament de Cassà de la Selva». El seu
            treball presentava la sèrie documental de l’Arxiu Municipal sobre les depuracions dels treballadors públics
            dutes a terme pel nou règim sorgit de la Guerra Civil, que va instaurar unes pràctiques repressives des
            del primer moment. L’autora de la recerca fa esment també a les dificultats per poder accedir al contingut
            d’uns expedients que haurien de ser plenament consultables, però que en aplicació de normatives
            contraposades i contradictòries a vegades no ho són.
            Només vull apuntar, per acabar, que us animeu a llegir tots els articles, que són capítols interessants
            de la història cassanenca, que omplen buits o afinen altres recerques i que demostren les múltiples
            possibilitats de coneixement que contenen els arxius. I que la suma de les recerques dutes a terme en
            el marc dels cicles de conferències són un ambiciós pas endavant per encarar una publicació de síntesi
            i de caire divulgatiu que mostri, si pot ser en paper, els renovats continguts sobre el passat cassanenc.
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14