Page 13 - Conferencies de l'Arxiu 5

FER I DESFER. MEMÒRIA I VICISSITUDS DEL RETAULE MAJOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CASSÀ DE LA SELVA 13

Figura 4. Relleu del sobreportal de l’església de Sant Martí Figura 5. Vista exterior de l’església de Sant Martí de
de Cassà, atribuït a Onofre Fuster. Fotografia de l’autor. Palafrugell. Font: Wikimedia Commons.

de Sant Martí Sacosta de Girona, documentat de
1616 de l’escultor Onofre Fuster, són evidents.
Les similituds entre els tres relleus, tant a nivell de
composició com dels detalls d’execució de l’ana-
tomia del cavall, de la indumentària del sant, del fu-
llatge de l’arbre o del pobre, donen una pista sobre
la cronologia de les obres i sobre la circulació dels
artífexs en un mateix territori proper.
Efectivament, amb la façana de l’església de Sant
Feliu de Girona com a model, Palafrugell i Cassà
emprengueren les ampliacions dels seus respec-
tius temples cap a finals del segle XVI. A Sant Feliu
de Girona el mestre Llàtzer Cisterna va fer-ne la
traça que guiaria els picapedrers Felip Regí i Joan
Jausí per dur a terme l’obra entre 1605 i 1629. En
3
el cas de Palafrugell, les obres d’ampliació s’inicia-
ren el 1588 i els mestres constructors foren Pere
Bòria (fins el 1607) i Pere Pujals (fins el 1617).
4
Al llarg del segle XVI, Cassà havia anat realitzant Figura 6. Relleu de l’església de Sant Martí Sacosta de Gi-
obres d’acabament de l’església «gòtica», sobre- rona, obra d’Onofre Fuster, 1616. Fotografia de l’autor.

3. Clara 1989: 161-164. Regí i Jausí, que vivia a Palafrugell, ja havien participat a les obres de Sant Martí Vell.
4. Marquès 1999: 55-64; Pérez santamaria 2007:27-28.