Page 16 - Conferencies de l'Arxiu 5

16

extensió de la iconografia representada al retaule. mestre Andreu pintor» —he de suposar que és el
17
El cas és, però, que una informació notarial indica mateix Felip Enric i que el pintor és el gironí Rafael
que el 1702 encarreguen l’acabament del daurat Andreu, actiu en aquells anys— i el 20 de gener de
del retaule a Josep Germà, un actiu daurador giro- 1630 al pintor Pere Espinós de la Bisbal «[...] tres
ní. Seria estrany, encara que estigués començat lliures sis sous son per pintar la clau de la capella
12
el daurat en la primer andana o cos, que fos un mo- de St Antoni i de altra part me aven pagat sinch
ble renaixentista; havia de ser, en aquest supòsit, lliures de pintar i adobar lo retaule de dit St. Antoni
un nou retaule de finals del XVII; ho corrobora tam- [...]. De altre part me aven feta la vida tot lo temps
bé el fet que es guardin dos fragments de la pre- he pintat a dita Iglesia y capella y adobat lo altyar
del·la a la rectoria que caldria restaurar de manera de nostra senyora de las cordes y un dia a nostra
urgent i, en la mesura del possible, reintegrar-los al senyora del roser que tot preu la suma de setze
conjunt. Passa el mateix amb el de la Divina Pas- dies ab las tres lliures». Es tracta, en aquest cas,
18
tora, atès que és un culte impulsat tardanament de treballs menors, com el de pintar la clau de volta
pels caputxins. De l’altar de Sant Joan Baptista de la capella de Sant Antoni.
és interessant la presència el 1644 d’un pintor de
Girona, Bernat Rius i Mir —un pintor sense obra
conservada, pare dels també pintors Sebastià i 4. EL NOU RETAULE MAJOR BARROC,
Narcís Rius—, que va cobrar la suma elevada de OBRA DE PAU COSTA
290 lliures per pintar el retaule. Una visita pastoral del bisbe Miquel Joan de Taver-
13
Finalment, el retaule del Roser també mereix una ner i Rubí el 27 d’abril de 1705 constata que «la
19
consideració perquè n’ha passat força desaperce- iglesia no esta ben tancada». Devia faltar poc,
buda l’autoria. Segons mossèn Joaquim Bosch, perquè les obres s’havien iniciat tres anys abans
l’altar era «[...] un dels millors de la iglésia. Enca- amb la capitulació de l’enderroc dels darrers ves-
ra que no porta cap data, tot indica que es ante- tigis de l’església romànica i del campanar vell, en
rior a l’altar major». El retaule, que aplegava els paral·lel a la contractació del nou presbiteri, sa-
14
tradicionals quinze misteris rosarians, havia estat gristies i campanar. Incloïa, també, altres treballs
realitzat per Felip Enric i daurat per Joan Sanxes menors com la graonada que separava la nau del
Galindo. Hem d’imaginar-lo, doncs, com un retau- presbiteri, la mesa d’altar, algunes finestres, la tro-
le d’escultura, atès que era l’ofici de Felip Enric. na, l’enguixat i enrajolat d’algunes capelles, etc.,
15
Anys més tard Felip Enric treballaria a la veïna es- tot plegat amb pedra nummulítica de les veïnes
glésia de Llagostera en la realització de la imatge pedreres de Pedret. El presbiteri s’encarregà al
20
de sant Isidre per al retaule de la confraria. 16 mestre d’obres i picapedrer gironí Joan Alesma i
Una recerca recent en la documentació de l’arxiu Esperança, amb experiència acreditada en la faça-
diocesà de Girona em permet completar algunes na de la catedral de Girona, i seguia el model de
21
notícies més relacionades amb l’encàrrec artístic tancament poligonal de l’església de Llagostera.
de l’església. En aquest sentit, el 1599 es paguen Per tot plegat disposava de tres anys per enlles-
43 lliures i 9 sous «per les mans de fer l’armari tir-ho, inclosa la construcció d’una escala que me-
del Cristo a mestre Enrich i pintar la sua capella a nava al cor des de l’interior del campanar.

12. Bosch 1991: 83 i apèndix IV, que cita el document AHG, Domènec Xiberta, manual núm.60, 23 de març de 1702.
13. Sobre Bernat Rius vegeu Solà 2017: 63 i Miralpeix-solà 2022: 231.
14. Citat per Bosch Mercader 1991: 93.
15. Santamaria 1989: 464-465.
16. Grau-Puig 1997: 3-4. Altres treballs de Felip Enric foren les figures de Sant Eloi, Sant Joan Baptista i Sant Andreu per al
retaule de Sant Eloi del convent de la Mercè de Girona; la figura de Santa Escolàstica per a Sant Pere de Galligants, els retaules
de Sant Joan per a la Pietat de Pont Major, el retaule del Mercadal i el de Sant Llàtzer, etc. SOLÀ 2007: 116.
17. Arxiu Diocesà de Girona, en endavant ADG, Fons Cassà de la Selva, 3/65 26.1 Documentació parroquial diversa (1686-
1843), Llibre de comptes (1590-1698), fol. 21vº.
18. Ibídem, fol. 164 [Comptes diversos per obres a la capella de Sant Antoni].
19. ADG, Fons Cassà de la Selva, Llevador de les rendes 1691-1796, Comptes de l’obra 1740-1787, fol. 7.
20. Els contractes els publicà Bosch 1991:apèndix V.
21. Miralpeix 2007: 203. És l’autor dels vuit caps esculpits als retombs de l’entaulament del primer cos de la façana de la catedral
de Girona. També participa en la licitació per la pedra de l’escalinata.