Page 14 - Conferencies de l'Arxiu 5

14

2. UN RETAULE GÒTIC I UN QUADRE
DE SANT ISIDRE
L’any 1984, Pere Freixas va publicar un article so-
bre l’antic retaule gòtic que havia presidit el pres-
biteri de l’església parroquial de Cassà, el qual va
ser contractat el 1479. Aquell estudi va revelar
7
l’autoria —es tractava del pintor Miquel Torell— i
la totalitat de la iconografia de cadascun dels tres
carrers i de la predel·la que conformava la panta-
lla reticular del retaule. El carrer central tenia dues
taules de mida més gran que les taules de les es-
cenes dels carrers laterals. La principal, damunt
del sagrari, corresponia a una escena de sant Martí
i la superior, com era habitual, un Calvari. Els car-
rers laterals, dividits en quatre escenes per banda,
presentaven episodis del sant titular, i la predel·la,
començant d’esquerra a dreta, comprenia repre-
sentacions dels sants de la pagesia Abdó i Senén,
sant Roc, sant Pau, sant Joan, la Marededeu, sant
Pere, sant Miquel i els sants metges Cosme i Da-
mià, amb el sagrari emplaçat al bell mig. Tot plegat,
doncs, obeïa a una disposició iconogràfica dedica-
da al sant patró de la parròquia i als sants habituals
del culte universal i particular de l’Església.
Tot i que del retaule gòtic de Cassà no en queda
cap vestigi, val la pena fer notar que Miquel Torell,
un artífex coetani de Ramon Solà II, és un pintor
documentat a la diòcesi de Girona entre 1471 i
1487 i amb obra atribuïda. Torell, però, presen-
Figura 7. Quadre anònim dedicat a sant Isidre (1625 o ta encara interrogants sobre la seva personalitat
1628), sagristia de l’església de Sant Martí de Cassà. artística, en bona part perquè se’l relaciona amb
Font: Delegació del Patrimoni del Bisbat de Girona/ Rafael l’anomenat Mestre d’Olot, una personalitat sota la
Bosch. qual podria conviure més d’un artífex. Tant és així
8
que, a hores d’ara, consten com a obres atribuïdes
tot a partir de 1563; unes obres que es van inten- al mateix pintor dues peces estilísticament força
sificar a principis del segle XVII. El 24 d’agost de dispars, com el retaule de Santa Cristina de Corçà,
1611 Joan Vernia, Pere Buquets i el fill d’aquest preservat al Museu d’Art de Girona, i el retaule de
darrer, Francesc Busquets, firmen pactes per a la la Pietat de l’església de Sant Esteve d’Olot. 9
continuació de la fàbrica de l’església, que consis- Més interesant per la cronologia que m’ocupa és
teixen a edificar la coberta de la nau i tres capelles una pintura actualment conservada a la sagristia,
i a enderrocar l’obra vella. Gràcies a una troballa però que prové de l’antic altar dedicat a sant Isidre.
5
10
documental recent de Joan Bosch Ballbona, se És un oli sobre tela amb el marc original que porta la
sap que per causa de la mort de Joan Vernia, el inscripció «A [nno] D[omini] 162 [5?/8?]». Es tracta
9 d’abril de 1612, es va formalitzar un segon con- d’una de les primeres representacions conegudes
tracte. d’aquest sant madrileny del segle xi, beatificat el
6

5. Bosch mercader 1991: 41. També recollit a Bagué, carreras, gutiérrez 1990:22
6. Arxiu Històric de Girona, en endavant, AHG, Girona-9, manual de 404, 9 d’abril de 1612. El 1613 encara hi ha una altra àpoca.
7. Freixas 1984: 81-86
8. Sobre aquesta qüestió, vegi’s Freixas 2006:198-199 i Valero 2008: 71.
9. Aquest darrer, recollit per POST 1930-1966, vol. VII: 390 i Danés 1937:203-209
10. Bosch mercader 1990: 12-13.