Page 15 - Conferencies de l'Arxiu 5

FER I DESFER. MEMÒRIA I VICISSITUDS DEL RETAULE MAJOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CASSÀ DE LA SELVA 15

1622 i canonitzat el 1628, que substituí com a patró
de la pagesia els sants tradicionals a Catalunya, que
eren sant Galderic o els sants Abdó i Senén —el
retaule gòtic els incloïa en un extrem de la predel·la.
L’interès de la tela, a banda de la seva preservació,
és més que justificat perquè estem davant una re-
presentació gairebé coetània a l’extensió del culte
arreu del territori espanyol per iniciativa de la Coro-
na; però també perquè durant els primers decennis
del segle XVII la pintura catalana (o produïda a Ca-
talunya) és escassament coneguda de resultes de
la substitució natural de les obres i per motiu de les
grans pèrdues que han afectat el conjunt del patri-
moni moble d’aquest període. L’episodi representat
correspon a un dels miracles recollits per la tradició
popular, segons el qual en un any de sequera que
feia perillar la collita de la hisenda del seu patró, Iván Figura 8. Relleu amb escena de la vida de sant Antoni, finals
de Vargas, situada a prop de Carabanchel, el sant del segle XVII, capella de Sant Antoni i Sant Francesc de
Cassà. Fotografia de l’autor.
va fer brollar aigua amb un cop d’aixada. Al costat
inferior dret de la tela també hi apareix María Toríbia
o María de la Cabeza, la seva esposa, beatificada amb el pas del temps es deterioraven. Val la pena
el 1697 i canonitzada el 1752, que fila amb el fus. destacar, en aquest sentit, la participació d’alguns
El fet que es tracti d’un suport sobre tela també és artesans destacats en el procés. És el cas d’una
rellevant, donat que el suport de fusta encara era notícia publicada per Bosch segons la qual quan el
el més habitual en aquell moment. Lligat a aquest 1644 es paga a Pere Fuster cinc jornals i mig per
observació sobre el suport, la indumentària d’època «[...] mudar lo rataula major», un pagament estrany
que duen els personatges —les punyetes, els al-
çacolls, els vestits cortesans, etc.— també pot ser si tenim en compte que el presbiteri no s’arranjaria
fins a seixanta anys més tard. Potser es preveia
indicativa d’una provinença no catalana.
avançar les obres del presbiteri? Què se’n va fer,
del retaule gòtic de Miquel Torell?
3. OBRES I ENCÀRRECS Una altra dada em crida l’atenció: el retaule cons-
PER A LES CAPELLES truït el 1694 per l’escultor de la Bisbal Salvador
Les obres d’acabament de la reforma de l’església, Espasa per a la capella de Santa Anna, perdut tam-
iniciades com s’ha vist un segle abans, arriben a la bé a la Guerra Civil. L’escultor era un dels artesans
seva fi a principis del segle XVIII. Contràriament a més actius al bisbat gironí (no s’ha de confondre
com era habitual, l’ampliació s’havia començat per amb el seu homònim instal·lat a Olot). També la
la façana i s’havia anat avançant cap al presbiteri. capella de Sant Antoni i Sant Francesc tenia un
Si durant els tres primers decennis els recursos retaule dedicat a sant Antoni, patró habitual de
s’havien dedicat a l’avançament de la nau, els dar- la pagesia. Segons Bosch, les notes de mossèn
rers anys del segle xvii el campanar gran, les sa- Joaquim Bosch es fan ressò de l’existència d’un
gristies i la totalitat del presbiteri havien acaparat retaule «[...] de l’època de l’altar de la Divina Pas-
els recursos dels obrers. tora i dels de la capella dels Dolors, tot d’estil re-
El valuós estudi de Josep Bosch dedicat a l’esglé- naixentista, dit també romà i molt inferiors a tots
11
sia detalla fil per randa les notícies documentals els altres». Si fem cas de l’únic plafó conservat,
que ens permeten fer un seguiment força acurat amb un escena dedicada a sant Antoni Abat, patró
de les obres, sovint reflectides a les successives habitual de la pagesia, es tractava d’un retaule de
visites pastorals. Mentre les capelles s’anaven la fi del segle XVII, de la ma d’un bon escultor. Po-
acabant, el parament moble que hi havia també dria ser el cas, no obstant això, que s’hi conservés
es renovava conforme les necessitats d’actualit- el retaule renaixentista i aquest plafó lateral, que
zar els cultes o de substituir els altars antics que narra un episodi de la vida del sant titular, fos una

11. Bosch mercader 1991: 83.