Page 20 - Conferencies de l'Arxiu 5

20

Figura 13. Fragments del retaule major de Sant Martí de Cassà, capella dels Dolors de Sant Martí de Cassà. Font: Delegació del
Patrimoni del Bisbat de Girona (Rafael Bosch).

l’ocupava, elevada per sobre la mesa d’altar amb mental dels retaules de Costa, l’arquitectura, amb
les grades i el sagrari, la fornícula central amb la re- predomini de columnes salomòniques, estava far-
presentació de Sant Martí tallant la capa i donant-la cida d’elements decoratius (pàmpols, putti, fullat-
al pobre, de bust rodó i allotjada sota un dosseret ges, etc.). Tot plegat feia del gran moble de Cassà
característic dels dissenys de l’escultor. Aquesta de la Selva una exhibició de fusta daurada i poli-
fornícula sobreeixia i s’endinsava fins al segon cos, cromada, una epifania exuberant del poder de les
fent que s’elevés piramidalment el nínxol superior imatges manifestada davant dels orgullosos cas-
amb la Mare de Deu dels Àngels. Quatre grans sanencs que van promoure l’altar. Amb el temps,
escultures, representatives de l’Església Univer- les decoracions murals goticitzants dels arcs i de
sal, es distribuïen pells carrers laterals. Al primer les parets, afegides el 1929 en temps de mossèn
cos, Sant Bonaventura (a l’esquerra) i Sant Tomàs, Joaquim Bosch, emmascararen la potència de la
amb relleus als basaments de cadascuna al·lusius talla i la nitidesa del volum del retaule contra el mur
a l’hagiografia de sant Martí. El primer acollia el Mi- emblanquinat a finals del segle XVIII.
racle del fill de pares pagans ressuscitat; i el se-
gon, sota Sant Tomàs, la Consagració episcopal
de sant Martí. El cos superior tenia, a l’esquerra, 5. DESFER I FER. LA GUERRA CIVIL
Sant Gregori el Gran i a la dreta Sant Jeroni, en I LA GESTIÓ DE LA DESTRUCCIÓ
aquest cas flanquejat per àngels que reposaven Com en tants altres llocs de la geografia catalana
sobre les cornises amb volutes. Per sobre de les i espanyola, la Guerra Civil va posar fi a l’exube-
seves fornícules, també amb dossers en forma de rància barroca que lluïen la majoria de les esglé-
llotges, s’elevaven acroteris decoratius, damunt sies i edificis religiosos del nostre país. Per raons
dels quals es dreçaven les virtuts teologals: Fe, òbvies d’espai no puc deturar-me a enumerar les
Caritat i Esperança, per aquest ordre i d’esquerra a causes del fatídic episodi iconoclasta, tantes ve-
dreta. Completaven aquest maridatge iconogràfic gades explicades i conegudes, però sí que puc re-
entre l’Església Universal i el culte local àngels tu- collir algunes qüestions rellevants que afectaren a
telars amb els escuts de Cassà, instal·lats damunt Cassà. Tal com explica Josep Dalmàs, el retaule
dels bancals del presbiteri, a tocar dels guardapols no va sucumbir a les flames en els primers mesos
del retaule. Com és habitual del parament orna- de l’esclat revolucionari, gràcies a l’acció decidi-