Page 21 - Conferencies de l'Arxiu 5

FER I DESFER. MEMÒRIA I VICISSITUDS DEL RETAULE MAJOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CASSÀ DE LA SELVA 21

da del consistori, que va permetre desmuntar-lo
—almenys una part important— i guardar-lo en una
estança; però va ser en va: «Resumint, no vàrem
poder evitar el saqueig, però sí salvar l’edifici i tam-
bé l’Altar Major, que vaig fer desmuntar posant-lo
a dintre un apartament de l’altar del Carmen. Més
d’un any després, i trobant-me uns dies a Valèn-
cia, varen acampar dintre l’església soldats d’una
brigada. A la meva arribada m’informaren d’alguna
cosa anormal. Al personar-me allí, amb gran irritació
vaig constatar que lo que tant havia costat salvar,
acabava de ser destruït per fer foc pel ranxo».
31
És prou conegut, també, que només se salvaren
sis columnes, les dues portes, algun element del
sagrari i uns pocs elements decoratius, com ara
caps d’angelots i florons que avui en dia figuren
exposats a l’església per iniciativa del grup GREC.
Passada la Guerra Civil, les migrades finances de
les parròquies —i, és clar, de la situació personal
de les persones—, i la destrucció generalitzada del
parament moble de la majoria d’esglésies van fer
que les necessitats de reconstrucció se centressin
a reparar els danys en l’arquitectura del temples i a
substituir amb imatgeria poc costosa els altars cre-
mats. Els sants d’Olot d’escaiola i els altars d’es-
tuc, sovint d’estètica neomedieval, es van anar re-
plicant i estenent per arreu, avalats per les comis-
sions diocesanes que vetllaven per a la correcta
adequació de les iconografies segons criteris estè-
tics molt deutors del natzarenisme vuitcentista i de
la imatgeria noucentista d’inspiració classicitzant.
Poques parròquies es van proposar reconstruir o
reparar el mobiliari perdut a partir d’una imitació del
preexistent, i només es va fer alguns casos en què
la conservació d’elements fou prou significativa o
l’obra tenia suficient pedigrí, com el retaule del san-
tuari de la Gleva, el major de Sant Joan de Valls o
el major de Santa Maria d’Igualada, els dos darrers
casos amb intervenció directa de l’arquitecte Cè-
sar Martinell. El procés de clonació dels retaules
perduts era costós. Això no vol dir, però, que no
hi hagués parròquies on es volgués evocar l’apa-
rença fastuosa dels retaules antics que les havien
guarnit, com el de l’església de Sant Esteve de la
Selva de Mar, el major de l’església del Carme de
Girona, el de Santa Maria de Cardedeu, la basílica
de la Mercè de Barcelona, les Alegries de Lloret Figura 14. Retaule major de Santa Maria d’Igualada, obra de
Jacint Morató i Josep Sunyer, reconstruït sota la direcció de
de Mar, Santa Afra de Sant Gregori, Sant Feliu de Cèsar Martinell amb elements conservats. Font: Calaix_Gen-
Celrà o el major de Llagostera, entre altres. cat, Josep Giribet.

31. Dalmàs 2015:70.