Page 8 - Conferencies de l'Arxiu 5

8

La difusió de la recerca històrica en el marc dels cicles de conferències entra plenament en aquestes
premisses i ha suposat un pas endavant en el coneixement del passat que ens és proper, i suposa un
abans i un després en contingut i coneixement. Les de la cinquena edició no responen a un cicle temàtic,
però expressen la riquesa dels fons històrics del arxius i l’especial singularitat d’alguns documents que
contenen.
L’espai escollit per a realitzar-les va ser, en primera instància, la Sala de formació del segon pis de can
Trinxeria, però l’estretor de l’espai va fer canviar d’idea als organitzadors, que van passar a dur-les a terme
a l’auditori de la Sala Galà, un lloc recòndit però espaiós i perfectament adequat per a desenvolupar-
les amb comoditat. En dos moments va ser necessari recórrer a un espai alternatiu, que va resultar ser
l’auditori Salvador Coma del col·legi la Salle, que reuneix també perfectes condicions per dur a terme
aquest tipus d’activitats.
Destaquem també la voluntat de fer activitats complementàries que tenien lloc després de la conferència
(o abans) i que suposaven un afegit de contingut ple de sentit i d’oportunitat.
La primera conferència, que va tenir lloc el 20 de gener, es titulava «Fer i desfer. Memòria i vicissituds
del retaule major de l’església de Sant Martí de Cassà de la Selva», a càrrec del doctor en Història de
l’Art i professor titular de la UdG, Francesc Miralpeix i Vilamala. Després de donar context sobre el
model arquitectònic de l’església cassanenca i documentar aspectes sobre obres i encàrrecs de les
capelles laterals, va fer un recorregut per la contractació, el seguiment i el resultat de la realització del
retaule major, dut a terme per Pau Costa. La destrucció durant Guerra Civil, la posterior reconstrucció i
les controvèrsies que la van acompanyar van ser el fil de la segona part de la seva conferència. L’activitat
complementària va consistir en una celebrada visita guiada a l’església i al retaule reconstruït.
El 10 de febrer es va fer la segona conferència, a càrrec de Josep M. Vila i Medinyà, llicenciat en
Filologia Catalana i especialitzat en Història de la Literatura, sobre «El receptari cassanenc de can Frigola:
secrets, remeis, cuina i rebosteria», un singular document que forma part de l’Arxiu des del 2018. En
va fer una descripció dels continguts, indicant quins eren els «secrets», explicant els remeis i mostrant
l’interès de les moltes receptes de cuina, rebosteria i elaboració de licors que conté la llibreta manuscrita.
L’activitat complementària va consistir a fer un tast de menjar blanc, unes postres tradicionals ofertes per
la pastisseria Nèctar.
La tercera conferència tenia lloc el 16 de març i es titulava «Projectes no realitzats i patrimoni perdut»,
a càrrec de Dolors Grau i Ferrando, llicenciada en Història i arxivera municipal de Cassà. La seva va
ser una proposta entre nostàlgica i reivindicativa sobre els dos grans temes tractats: per una banda,
els projectes perfectament dibuixats d’obres no realitzades, que haurien donat un impuls important a
l’urbanisme cassanenc i, per altra, la pèrdua total o parcial d’un patrimoni arquitectònic de primer ordre
que va deixar orfe l’entorn urbà. La mostra documental de projectes, plànols i imatges de les realitats
absents va ser el complement ideal de la conferència.
La quarta la va dur a terme Dolors Rubirola i Sitjas, mestra jubilada d’Educació Primària i llicenciada
en Història, el 13 d’abril amb el títol «L’arribada de gent nova a Cassà. Del segle xvii al segle xx. Tres
moments de la migració: Tres orígens: Occitània, Pirineu i Andalusia». La seva recerca ens ha permès
resseguir les procedències de les grans immigracions arribades a Cassà, els motius de les migracions,
els cognoms dels protagonistes i les activitats que van desenvolupar. Especialment emotiva va ser
l’activitat complementària, que va comptar amb la presència d’immigrants andalusos dels anys cinquanta
i seixanta.
Per a la cinquena es va comptar amb el doctor en Història per la UdG, Lluís Sales i Favà, bon coneixedor
de la baixa edat mitjana, que el 18 de maig va fer la conferència amb el títol «Governar un terme castral
a finals del segle XIV. El cas de Cassà de la Selva». Un recorregut que mostra diferents casuístiques
de la conflictivitat d’ordre civil que afectava els habitants de Cassà i que s’extreu dels documents i les
cartes que s’enviaven entre senyories jurisdiccionals. Un treball que mostra realitats sorprenents, com la
rebel·lió d’unes dones, vídues i casades, contra una execució de béns.
La sisena portava per títol «La transformació del paisatge de Cassà al llarg dels segles» i la va realitzar
Xavier Niell i Ciurana, llicenciat en Història per la UdG, el 8 de juny. La seva innovadora proposta és d’un
llarguíssim recorregut cronològic i, fins a cert punt, una recerca multidisciplinària, atesa la proximitat dels