Page 37 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 37

LA  MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890  37




            ando a parte o a toda la asignación, según fuesen   otra parte, creo es muy justa la petición que por
            los productos de la finca”. 25                   ellos hago [que les finques fossin de 5 hectàrees];
            Els claretians no van fer mai aquest gest; potser   puesto que cuando estaban en el bosque tenían
            perquè tenien pensat arrodonir aviat el seu model,   su choza o casita y sus fincas, que siempre les
            amb el concurs o no de l’Administració. El mandat   han sido respetadas, todo lo cual abandonaron
            de Vall-llovera coincideix aproximadament amb la   [junto] con sus mismos padres, etc., por la civiliza-
            meitat del camí de transformació missionera, tot   ción y religión que han abrazado; y, sin embargo,
            i que el ritme de cada casa fos diferent: internat   tienen que salir de la Misión al cabo de algunos
            masculí – finques de cacau – internat femení. No-  años sin tener casa donde ir, ni terreno que culti-
            més el prefecte apostòlic següent, Ermengol Coll   var, ni recursos para nada, a no ser que se vuelvan
            (Ivars d’Urgell, 1859 – Santa Isabel, 1918), arribat   al bosque a vivir como antes”. 29
            a Guinea a la mort de Vall-llovera i nomenat vicari   El nostre prefecte apostòlic oblida solament que
            apostòlic el 1904, tingué un mandat prou extens per   les finques “del bosc” es dedicaven a l’agricultura
            completar la utopia. Mentrestant s’anava imposant   de subsistència, a llevar de la terra productes co-
            la realitat que l’agricultura de productes ultramarins   mestibles destinats als africans. Com tota l’agri-
            per a l’exportació implica dependència alimentària:  cultura de tot arreu, fora de les colònies. Una gran
            “Creo, Padre, que conviene pensar en otra Com-   part de la correspondència de Vall-llovera està
            pañía [de vapors]; y seremos más bien servidos y   dedicada a aquestes qüestions diguem-ne pràcti-
            quizá más barato. Por ejemplo, la alemana [Wær-  ques, amb totes les missions i el seu benestar i
            man & Cie] tiene un vapor cada mes y me parece   ampliació com a objectiu:
            que, dándole toda la carga de las Misiones, por   “Me fue muy agradable la noticia que en su última
                               26
            ejemplo en Canarias , tal vez se obligaría a ir un   carta se servía comunicarme, a saber: el saneami-
            mes a San Carlos, otro en la Concepción y otro a   ento de las aguas potables de Elobey. Ví también
            Annobón, y así estarían bien atendidas [de queviu-  con gusto y agradecimiento su visita a las demás
            res] todas estas Misiones. Por otra parte, las pa-  Casas. Así practica Vd. la caridad, que es la virtud
            tatas al mes se pudren; y, si queremos comer de   más noble, y a mí me dispensa un beneficio que
            ellas, hemos de ir a bordo a comprar cuando pasa   guardaré en eterna memoria”. 30
            algún vapor; los garbanzos y judías se agusanan   Josep Xifré li demanava constantment les esta-
            a los dos meses, y si queremos comer hay que     dístiques d’alumnes de totes les Cases i les de
            hacer la misma operación; lo mismo sucede con    tots els sagraments impartits, sobretot el nombre
                                         27
            las castañas, higos, pasas, etc. , y todo quedaría   de bateigs, per tal d’informar-ne Propaganda Fide.
            remediado proveyéndonos de [la Casa de] Canari-  Vall-llovera li contesta sempre amb dades parcials
            as por el alemán en la forma indicada”. 28       i amb tota mena d’excuses, especialment les rela-
            Vall-llovera, doncs, paternalista com pertocava,   cionades amb les dificultats de comunicació:
            ho feia tot per les Cases, els missioners i sobre-  “Le contestaré brevemente, diciéndole que será
            tot els alumnes, aferrat sempre al somni col·lectiu:  algo difícil la Memoria que Vd. pide porque esta-
            “Muchos niños manifiestan grandes deseos y afi-  mos, desde [la llegada del vapor de la Transatlánti-
            ción a plantaciones de cacao; pero, como care-   ca] el ‘Satrústegui’, puede decirse incomunicados
            cen de recursos, no pueden ponerse en obra. Por   con las Casas de Elobey, Corisco y San Juan y







            25. Idem de 12 d’abril de 1889. AG-CMF, ibidem.
            26.  Els vapors procedents d’Europa paraven sempre a Cadis, Las Palmas i Freetown o Monròvia; després tocaven Santa Isabel
               i l’estuari del Muni.
            27.  Noteu que es tracta de productes duradors; per això els vapors, que feien viatges de més de tres mesos, els portaven per a
               la tripulació i els viatgers.
            28.  Carta al P. José Mata d’1 de juny de 1889. Ob. cit.
            29. Idem de 4 de febrer de 1890. AG-CMF, Secció F, Sèrie N, Capsa 8, Carpeta 8.
            30.  Carta del superior general, Josep Xifré, a Pere Vall-llovera, de 29 de desembre de 1888. AG-CMF, Secció F, Sèrie N, Capsa
               8, Carpeta 7.
   32   33   34   35   36   37   38   39   40   41   42