Page 32 - Conferencies de l'Arxiu 3

32

“1º Trabajar cuanto les sea posible en la capital El 1887, després d’una altra expedició massiva de
[Santa Isabel] para conducir sus habitantes a la 22 claretians més, es van fundar dues Cases, una
moralidad y al buen orden que debe siempre ob- a Batete i l’altra a Concepción, a les dues badies
servar todo cristiano y súbdito español. de banda i banda de Fernando Poo, Wesbe i Ri-
12
2º Internarse en el país, tan pronto como se lo aba respectivament, per tal de fer avançar l’evan-
permitan las circunstancias, formando Casas con gelització al conjunt d’una illa no habitable, encara
capillas y escuelas, aunque modestas en su prin- avui, en el seu terç meridional.
cipio, a fin de atraer aquellos pobres indígenas por Un any després Vall-llovera arribava a la seva Pre-
medio del alimento corporal y cubrir su desnudez fectura. Els objectius inicials s’havien acomplert,
con vestidos sencillísimos, para que, en ganados amb 4 cases de missió a Fernando Poo (Santa
sus corazones, se les pueda enseñar la religión, Isabel, Banapà, Batete i Concepción), 3 a l’estuari
las letras, la cultura y las artes. del Muni (Mandji, Elobei i el cap de San Juan), i 1
3º Estas iglesias o Misiones se irán aumentando a a Annobon. Ara calia consolidar-les, fer-hi obres,
proporción de que se vayan ganando aquellas tri- omplir-ne les escoles i comunicar-les bé entre
bus, de donde se seguirá que el número de doce elles i amb la capital. I aplicar-hi el nou model amb
misioneros que se fijan irá creciendo con el decur- disciplina i dedicació.
so de los tiempos.
4º El mismo plan pretende seguir en las islas de
Corisco y Annobón tan pronto como las circuns- 4. EL NOU MODEL MISSIONER
tancias les permitan el ingreso en ellas”. 11 El tipus de Missió que l’església catòlica i totes
La primera expedició claretiana, de dotze missio- les altres esglésies cristianes havien desenvolu-
ners més un prefecte apostòlic, era molt nombro- pat a l’Àfrica negra era molt simple: consistia en
sa si tenim en compte que les expedicions missio- la construcció d’una església, que complia aquells
neres d’aleshores en territoris molt més amplis es objectius de presidir cada ciutat amb la seva pre-
reduïen a tres o quatre persones. Santa Isabel te- sència imposant i el so intrusiu de la campana
nia uns 900 habitants, quasi tots de parla anglesa que es ficava pertot. La presència majestuosa
i de religió protestant: una altra ciutat de pecat. del temple es complementava amb una activitat
Tanmateix, ja es preveia que els missioners oferi- parroquial que permetia la celebració de misses,
rien (i l’Estat pagaria) capelles, escoles, aliments l’administració de sagraments, les visites als ma-
i roba; que el nombre de missions i de missioners lalts, l’atenció a les persones, l’enterrament dels
augmentaria; i que tindrien el monopoli de l’ense- morts, l’organització de processons i tot d’altres
nyament dels infants. Així va ser: activitats. Sovint, una d’aquestes era el manteni-
El 1885, amb l’arribada d’una expedició multitu- ment d’una petita escola en règim d’externat, que
dinària de 19 missioners claretians i 5 monges permetia l’educació d’uns pocs alumnes... de pa-
concepcionistes, tindria lloc la fundació de tot de res cristians, o sigui europeus. De fet, tota l’actua-
noves cases de missió en indrets la sobirania dels ció missionera estava abocada als fidels cristians,
quals, sense presència colonial, podia ser discuti- mentre que la conversió dels africans pagans, la
da: l’illa d’Annobon, on es fundà una Casa al poble, immensa majoria, no n’era una funció central.
Palé; i el Muni, on es fundares tres missions més: Això havia de canviar ràpidament: els claretians
una a la zona continental del cap de San Juan, una havien après i acceptat a casa nostra que el món
altra a l’illot de Corisco o Mandji i la tercera (1886) els era advers, i que només es podia arreglar amb
al d’Elobey Chico. També es fundà una nova Mis- una tasca intensa i penetrant adreçada a la forma-
sió a Banapà (1886), a pocs quilòmetres de Santa ció religiosa dels infants. De manera que el gener
Isabel; i es va estendre la tasca evangelitzadora a de 1884, acabat d’arribar, el prefecte apostòlic,
l’alumnat femení. Ciriaco Ramírez Alonso (León, 1833 – Santa Isa-

11. Josep XIFRÉ, Bases de la Misión de Fernando Poo, 1882, AG-CMF, Secció F, Sèrie N, Capsa 8, Carpeta 6.
12. De l’anglès West Bay, badia de l’oest, en pidgin english; després es va anomenar San Carlos i actualment Luba.