Page 27 - Conferencies de l'Arxiu 3

27

3. LA MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890 1

Jacint Creus

Pere Vall-llovera Torrent (1847-1890) fou un cas- procés de laïcització, que encara dura, situava la
sanenc que va passar d’allistar-se a les files car- presència de l’Església en una esfera privada cada
lines a esdevenir primerament religiós claretià i vegada més allunyada de les seves facultats tradi-
finalment missioner a la Guinea Espanyola, on va cionals de prepotència social.
arribar el 1888 com a prefecte apostòlic de Fer- En aquest tauler, l’església oficial va fer una apos-
nando Poo. En aquesta condició va dirigir una de ta decidida per la contrarevolució. Comptava, per
les missions catòliques més importants de l’Àfrica imposar les idees reaccionàries, amb una realitat
colonial, on es van introduir tot de reformes que fora de dubte: la majoria d’europeus se sentien
van abocar a la creació d’un nou model d’evan- cristians i, en indrets com el nostre país, catòlics.
gelització que va durar fins a la independència Tal com es predicava des de totes les trones,
d’aquells territoris. El nostre escrit se centrarà a aquell procés de laïcització contrari a les regalies
explicar aquesta nova pauta d’actuació (abans, es vivia com una traïció a la fe vertadera i com una
durant i després dels 19 mesos de prefectura de autèntica persecució. Restablir la situació de po-
Vall-llovera), molt relacionada amb els canvis soci- der era la solució desitjada; i mantenir els fidels en
als i eclesials de l’època i amb elements en cons- una actitud combativa apareixia com una necessi-
tant contradicció, sobretot l’ultramuntanisme i la tat per a l’esperança.
modernitat.
Si hom té el sentiment que la seva identitat és
perseguida, reacciona sempre esmolant els trets
d’aquella identitat que creu en risc. En aquella Eu-
ropa convulsa, els catòlics se sentiren obligats a
1. EL SEGLE XIX I L’ESGLÉSIA CATÒLICA responsabilitzar-se, a ser més profundament ca-
El segle XIX europeu va estar marcat per l’entusi- tòlics, més compromesos, més activistes, més
asme revolucionari i el desfici contrarevoluciona- exposats per la seva religió, ara que vacil·lava,
ri. Les idees liberals van anar avançant per tot el sobretot a les ciutats, espais més incontrolables
territori i van donar lloc a moviments, revolucions on regnava el pecat. Volien viure la fe d’una ma-
i guerres que n’enreden el relat i el fan molt com- nera més autèntica, com en els primers temps del
plex. Allò segur és que l’església catòlica hi aniria cristianisme, quan hom estava disposat al sacrifici
deixant una part important del seu predomini, a capital. És així que a les grans ciutats s’edificaren
mesura que s’esdevindrien fets com les desamor- temples expiatoris que en dominen l’horitzó, dedi-
titzacions i que el poder polític aniria deixant en- cats a redimir els pecats d’una població culpable;
rere la seva vinculació amb el poder religiós. L’im- s’hi fundaren i s’hi instal·laren nous ordes religio-
peri de la llei i la igualtat dels ciutadans eren valors sos, consagrats sovint a l’ensenyament dels in-
republicans hostils a tota mena de privilegis; i un fants; s’ompliren els seminaris; i s’instauraren no-

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 11 de gener de 2020.