Page 31 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890 31

tualment al Brasil, passaven a mans lusitanes; i els
espanyols rebien a canvi la colònia de Sacramen-
to, a la banda oriental del Plata, i els seus primers
territoris africans: les illes de Fernando Poo i An-
nobon, en plena zona equatorial, i el dret a comer-
ciar en “el territori continental adjacent”. Es tracta
de tres territoris diferents i molt allunyats entre si: Esquema d’una Missió de l’Edat Moderna. Font: elaboració
de l’autor.
Fernando Poo, l’actual Bioko, una illa volcànica de
2
2.000 km (una mica més de la meitat de Mallor-
ca), habitada originalment pels bubi, amb un im- companyies fortes, la Corona estava arruïnada i
portant port natural, està situada al bell mig del ben aviat aquell tràfic repugnant i genocida es va
golf de Biafra, en una posició estratègica que li fa anar fent il·legal, a mesura que avançava el procés
dominar les desembocadures de tot de rius. d’industrialització que va permetre i la lluita social
Annobon és una altra illa volcànica, molt petita contra aquell comerç. Les potències occidentals
(17 km , 5 vegades més petita que Formentera) del segle XVIII, sobretot els britànics, el van subs-
2
i molt allunyada de l’anterior (670 km), situada a tituir per l’anomenat tràfic legal, basat en la pro-
l’arxipèlag de São Tomé. La petita Annobon ha- ducció d’oli de palmera i cautxú, dos productes
via estat protagonista d’una “conversió masiva” essencials en la producció fabril. L’illa de Fernando
característica de l’Edat Moderna, de manera que Poo, desatesa completament pels espanyols, es
els seus habitants, els ambú, practicaven una bar- va incorporar al sistema colonial britànic, que hi va
reja de cultes, passaven oficialment per catòlics i fundar la ciutat de Clarence (futura Santa Isabel,
es nomenaven un “sagristà” que, entre d’altres actualment Malabo) amb colons africans proce-
coses, mantenia una mena d’esglesiola i batejava dents de Sierra Leone, futurs fernandinos, ciuta-
els nounats. dans britànics i protestants. Els governs hispànics
La possibilitat de comerciar en el territori continen- hi van voler reaccionar amb diverses expedicions,
tal adjacent era important: els territoris no colonit- cap de les quals no es va allargar gaire. Fins a l’ar-
zats eren ocupats, mitjançant “tractats” amb els ribada dels claretians, el 13 de novembre de 1883.
pobles africans costaners, per la primera potència La presència claretiana, que encara dura, s’ha
que hi arribava i era capaç de mantenir-hi una pre- d’entendre en aquest context i cal tenir-hi en
sència estable. Aquesta sola presència creava un compte un altre element: els estats europeus es
dret, especialment quan també hi havia edificaci- preparaven per celebrar la Conferència de Berlín
ons militars, comercials i/o religioses. Això havia (novembre de 1884 - febrer de 1885). Hom sol
de permetre a Espanya competir amb les principals creure que amb aquest tractat els europeus es
companyies europees, establertes sobretot als es- van repartir el pastís africà. Més aviat van esta-
tuaris dels rius. D’entre aquests, es considerava blir les normes per a aquest repartiment, entre les
el Muni com el més important de la zona ; allà hi quals es reiterava el fet que per tal de posseir un
10
havia tres illots molt ben situats que Espanya mira- territori (i les terres corresponents de l’interior o
ria de fer seus: Corisco o Mandji (15 km ), Elobei interland), qualsevol estat havia de tenir-hi una pre-
2
Gran i Elobei Petita (2 km i 0’2 km ), situats a 320 sència estable. L’agressió colonial va ser profunda
2
2
km de Fernando Poo. Almenys els dos primers i immensament violenta, un altre genocidi; però no
havien estat utilitzats habitualment com a dipòsits es va poder completar fins després de la Primera
provisionals d’esclaus per companyies holande- Guerra Mundial, per mor del nou armament pro-
ses. Era una zona habitada pels benga, un subgrup duït a Europa durant la Guerra Gran. De moment
dels ndowè, veïna del territori dels fang. els occidentals se situaven estratègicament a les
La situació de tots tres territoris els feia ideals per zones costaneres. Aquest és el primer sentit de la
al comerç d’esclaus, perquè estan orientats cap Missió dels claretians, promoguda i finançada per
al Carib i cap al Brasil. Però a Espanya no hi havia l’Estat i que tenia objectius ben clars:

10. Més endavant es va veure que el Muni no és un riu, sinó un estuari on n’hi desguassen tota una colla.