Page 34 - Conferencies de l'Arxiu 3

34

serviria per anar ampliant el model: els missioners cristiana. La Missió s’encarregaria –amb diners de
es van adonar de seguida que, en acabar els estu- l’Estat- de construir-los una caseta amb mobles i
dis primaris, on els seus alumnes aprenien a llegir aixovar; i els donaria el menjar cada dia, també du-
i escriure i es feien catòlics, els nois tornaven a rant els primers anys. El xoc estava servit:
casa seva, on les famílies desfeien en poc temps “De matrimonios los habrá, Dios mediante, en
allò que ells havien aconseguit en uns anys. Així mayor número dentro de poco, a medida que nu-
que van aconseguir el suport administratiu per estros alumnos vayan creciendo en edad: pues
concedir-los, a cada un d’ells, una hectàrea de hay varias muchachas que huyen de sus butucus
bosc que haurien de desbrossar, llaurar i plantar: [marits] para venirse a la Misión; por más que han
esdevindrien finques de cacau, el producte estre- de ir con cautela en no alejarse mucho de ella,
lla de la colonització als territoris espanyols de porque los bubis están de acecho esperando una
Guinea, una agricultura extensiva que sovint es ocasión oportuna para cogerlas y llevárselas otra
feia juntament amb el cafè. Dedicar les bones ter- vez a la infidelidad, como sucedió no ha muchos
res agrícoles a aquests productes “de postres” días, que armaron los bubis una emboscada y co-
per a l’exportació originava una dependència ali- giendo a una se la llevaron, aunque después es-
mentària molt gran en indrets on mai no hi havia capó otra vez a la misión. Sin embargo, ahora no
hagut problemes de subsistència. El mateix tipus son los bubis tan atrevidos como antes, porque
de colonització havia tingut lloc, durant l’Edat Mo- temen a la misión y a los muchachos mayores,
derna, a la zona caribenya i al sud dels actuals que tienen todos su arma de fuego en defensa
Estats Units: el tràfic d’esclaus en va ser una con- propia”. 16
seqüència tràgica; a Guinea s’utilitzaria mà d’obra “Tienen todos su arma de fuego en defensa pro-
africana procedent sobretot de Sierra Leone i de pia”. Aquesta divergència conflictiva duraria anys,
Nigèria, els anomenats krumen. però resultava imprescindible per completar el
Als nois que acabessin els estudis se’ls donaria model: perquè calia sostreure les noies a l’es-
la terra (com si no fos de ningú), les llavors i les pai de pecat que suposava la poligàmia; i perquè
eines, i durant els primers anys se’ls compraria la diverses famílies catòliques havien d’acabar for-
producció. Un dineral per a l’Administració, que mant pobles catòlics governats per la Missió. A
s’afegia als costos dels internats (retribucions poc a poc s’hi afegirien dependències com ara
dels missioners, material escolar, taules, cadires, magatzems, cementiris i d’altres (mai una taverna
armaris, llits, roba i menjar). Els tallers d’impremta, ni, encara menys, un prostíbul, presents en els po-
sastreria, sabateria i fusteria només continuarien a bles i ciutats del pecat). O sigui, que els claretians
la Missió de Banapà. van aconseguir fer a Guinea allò que ja no podien
Malgrat això els nois continuaven marxant de la atènyer a Europa: governar societats segons els
missió perquè es volien casar. De manera que principis religiosos. L’Església i l’Estat, separats a
el nou pas era clar: incorporar al model les mon- la metròpoli, continuarien units a les colònies sota
15
ges concepcionistes , per a les quals hom havia el pretext de la introducció de la “civilització”, o
d’edificar internats femenins. Aquesta decisió va sigui de la modernitat; que, com a casa nostra,
enfrontar encara més la Missió amb l’entorn, per- excloïa totes les formes considerades “antiqua-
què el matrimoni (polígam) resulta fonamental per des”: les llengües, la literatura oral, la tecnologia i
a les estratègies d’aliança i d’ajuda mútua de les les formes de vida i d’organització social i política
famílies extenses. La iniciativa volia que nois ca- dels guineans. Per a aquests, una alienació; o, si
tòlics dels internats masculins es casessin amb voleu, una nova possibilitat de vida segons el camí
noies catòliques dels internats femenins per tal traçat pels europeus. A la societat colonial serien
de formar famílies catòliques subjectes a la moral uns privilegiats, uns emancipats.

15. Missioneres de la Immaculada Concepció (MIC), congregació fundada a Mataró per Alfonsa Cavín i l’aleshores bisbe de
Barcelona Josep Domènec Costa i Borrás el 1850. La superiora general el 1885 era Valentina Vigo.
16. Carta del P. Josep Singla, de la Missió de Maria Cristina (Batete), de 30 d’octubre de 1892, a Iris de Paz, o sea el Inmaculado
Corazón de María, 1893, p. 27-28. Iris de Paz és una publicació claretiana destinada al públic general, que s’edita des de
1884.