Page 39 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 39

LA  MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890  39




            Val a dir que, si bé per una banda Vall-llovera era el
            prefecte apostòlic del conjunt de les missions, el
            seu prelat, per una altra també era membre de la
            congregació i, per això mateix, restava sotaposat
            als seus superiors pel vot d’obediència. Això no
            es manifesta només pel fet que sovint no s’atre-
            veix a prendre decisions sense consultar-los; sinó
            també perquè mira d’explicar-los qualsevol actitud
            sospitosa per part dels membres de la Missió:
            “Creo muy conveniente trasladar al Padre Ayneto
            a la Península, por haber perdido el concepto de
            buen misionero ‘propter mulieres’ [en relació amb
            les dones]. En tiempo del Rvdmo. Padre Ramírez,
            ‘lapsus est in tactus graves cum infideli, nunc fi-
            deli, et juxta puellœ declarationem, etiam semel in
            actum...’ [va caure en tocaments greus amb una
            infidel, que ara és fidel (s’ha convertit), i segons la
            declaració de la noia també una vegada (va cau-
            re) en l’acte (sexual)]...; y esto se ha hecho algo
            público por haberlo divulgado ella, a quien impuse
            desde luego riguroso silencio. (...) Como, por su
            fragilidad y carácter independiente, no puede ser
            destinado en otra de estas Misiones, por verlas   Savalls i el seu estat major, a Sant Hilari Sacalm el 1873.
            muchas veces [a les dones] ‘in puris naturalibus’   El general Francesc Savalls, al centre; el seu lloctinent,
            [en condicions purament naturals], especialmente   Francesc Huguet, a la seva dreta. Autor de la fotografia:
                                                             Joan Cantó Esclús (Barcelona, 1833 -?). Font: Barcelona
            bubis, sobre todo en las expediciones a los pue-  fotografiada. Guia dels  fons i les col·leccions de l’Arxiu fo-
            blos, por esto propongo a Vuestra Rvdma. man-    togràfic de la ciutat, Ajuntament de Barcelona, 2007, s/p.
            darlo en la otra [següent] expedición de la Transat-
            lántica”. 38
            Noteu que, entremig d’una correspondència que    gobernador para embarcarlos en el primer vapor
            sempre va ser en espanyol, fins i tot entre cata-  que pasase para su tierra (eran de Sierra Leona),
            lans, l’ús del llatí per a determinades expressions   puesto que no cumplían con el trato. Convino en
            té la funció d’evitar alhora una descripció explíci-  ello; mandó 5 soldados y al momento puso pre-
            ta i la comprensió per part de terceres persones:   sos a los capataces de la finca para obligar a los
            Vall-llovera sospitava que el governador li xafarde-  demás al trabajo... y, pasando un vapor inglés al
            java la correspondència.                         cabo de 4 días, los embarcamos, después de ha-
            L’episodi del trasllat del Padre Ayneto ens recor-  berles pagado lo que tenían ganado en un año, ti-
            da massa casos de tolerància i d’encobriment que   empo que trabajaban con nosotros. Estaban [con]
            tenim molt a prop. En canvi, quan es tracta dels   tratados por tres años, a tres duros y 78 centavos
            propis treballadors de la missió, africans, estran-  [78 centèsimes de duro] y el arroz, y los dos capa-
            gers i angloparlants, els krumen, el prefecte sí que   taces a cinco duros”. 39
            pren la iniciativa i es comporta amb severitat, rigor   Fixem-nos que els missioners retenien els sous
            i inflexibilitat:                                dels seus treballadors per tal d’obligar-los a estal-
            “[Un missioner] tuvo que retirarse a ésta [Casa de   viar: un altre exemple de paternalisme en temps de
            Santa Isabel], quedando los crumanes dos días en   creus i d’espases. Vall-llovera, després d’aquest
            huelga y en tono amenazador. Entonces acudí al   incident, va patir la seva primera febrada.







            38. Carta a Josep Xifré de 3 de maig de 1890. AG-CMF, Secció F, Sèrie P, Capsa 10, Carpeta 8.
            39. Carta a José Mata de 12 d’abril de 1889. AG-CMF, ob. cit.
   34   35   36   37   38   39   40   41   42   43   44