Page 41 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 41

LA  MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890  41




            En segon lloc l’incendi i restitució de l’església de
            Santa Isabel. Molt pocs dies després d’haver ar-
            ribat Vall-llovera a la colònia, un foc abrandat va
            arrasar la vella església:
            “Ayer, a las ocho y media de la noche, se declaró
            un incendio en una casa comercial inglesa conti-
            gua a nuestra iglesia; como era de madera y con-
            tenía materias inflamables, a las nueve el voraz in-
            cendio ya se había apoderado completamente de
            todo el edificio, cuyas espantosas llamas, impul-
            sadas por el viento, penetraron muy pronto den-
            tro de nuestra iglesia por dos ventanas laterales,
            sin poderlo impedir. A las diez ya no quedaban de
            ésta más que las murallas, que afortunadamente
            son de ladrillo. El campanario, el coro y la techum-
            bre, que eran de madera, en un momento fueron
            cenizas. Sin embargo, como desde el momento
            que se declaró el incendio vimos el peligro que
            ella corría, porque la citada casa distaba no más
            de cuatro metros, tratamos de salvar todo lo que
            se pudiese; y así, comenzando por la divina Ma-
            jestad, vasos sagrados, ornamentos, ropa blanca,
            armónium, instrumentos de viento, imágenes, y
                                                    42
            hasta los bancos tuvimos tiempo de salvar” .
            Era un desastre per la gran importància que es   Església de ferro erigida sota el mandat de Pere Vall-llo-
            donava a la Missió principal. Una Missió situada   vera. Font: Fons Claretià de l’Arxiu Provincial Claretià de
            en l’únic indret inicialment civilitzat i controlat del   Guinea (APG-CMF), recuperada a través d’un conveni de
                                                             cooperació entre la Província claretiana de Guinea i l’Ajun-
            conjunt de la colònia. Un indret on la Missió havia   tament de Vic.
            de donar imatge de categoria i d’eficàcia: com a
            reafirmació de la pròpia identitat enfront de brita-
            nitzats i de protestants; de la pròpia exigència en-
            front de la maldat dels europeus i de la ingenuïtat
            dels guineans; i del propi èxit enfront de les autori-  imponent, més desafiant enfront de les esglésies
            tats, que, com que solament residien a Santa Isa-  protestants i envers l’Administració; per tant calia
            bel, avaluaven la qualitat del sistema bàsicament a   fer-hi les celebracions litúrgiques més solemnes i
            partir de la missió de la ciutat.                de la manera més cerimoniosa possible.
            Dit d’una altra manera: la Missió de Santa Isabel   Les històries missioneres solen  donar per fet
            havia de donar el to. S’havia de veure com una   que l’incendi i restitució de l’església principal de
            realitat tangible, operativa, puixant, vàlida i acti-  la colònia va ser el fet més destacat del mandat
            va. I havia de ser un signe del poder dels clareti-  de Vall-llovera. Nosaltres pensem que allò més
            ans a la colònia. Per això tenia més personal que   important va ser la seva feina quotidiana, que ja
            qualsevol de les altres, i per això era la seu de   hem vist més amunt. Tanmateix, Vall-llovera treu
            la Prefectura Apostòlica. La figura icònica que ha-  el tema ben sovint a les seves cartes: ell afirma
            via de representar aquesta Missió era també una   que tot plegat deuria ser provocat per l’amo de la
            imatge externa: el temple catòlic de Santa Isabel   factoria del costat, una maniobra per cobrar l’as-
            havia de ser més gros que els altres, més alt, més   segurança d’estranquis en un lloc on gairebé cap









            42. Carta de Vall-llovera de 13 de novembre de 1888, a Anales de la Congregación, volum 1, 1889, p. 17-18.
   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45   46