Page 41 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890 41

En segon lloc l’incendi i restitució de l’església de
Santa Isabel. Molt pocs dies després d’haver ar-
ribat Vall-llovera a la colònia, un foc abrandat va
arrasar la vella església:
“Ayer, a las ocho y media de la noche, se declaró
un incendio en una casa comercial inglesa conti-
gua a nuestra iglesia; como era de madera y con-
tenía materias inflamables, a las nueve el voraz in-
cendio ya se había apoderado completamente de
todo el edificio, cuyas espantosas llamas, impul-
sadas por el viento, penetraron muy pronto den-
tro de nuestra iglesia por dos ventanas laterales,
sin poderlo impedir. A las diez ya no quedaban de
ésta más que las murallas, que afortunadamente
son de ladrillo. El campanario, el coro y la techum-
bre, que eran de madera, en un momento fueron
cenizas. Sin embargo, como desde el momento
que se declaró el incendio vimos el peligro que
ella corría, porque la citada casa distaba no más
de cuatro metros, tratamos de salvar todo lo que
se pudiese; y así, comenzando por la divina Ma-
jestad, vasos sagrados, ornamentos, ropa blanca,
armónium, instrumentos de viento, imágenes, y
42
hasta los bancos tuvimos tiempo de salvar” .
Era un desastre per la gran importància que es Església de ferro erigida sota el mandat de Pere Vall-llo-
donava a la Missió principal. Una Missió situada vera. Font: Fons Claretià de l’Arxiu Provincial Claretià de
en l’únic indret inicialment civilitzat i controlat del Guinea (APG-CMF), recuperada a través d’un conveni de
cooperació entre la Província claretiana de Guinea i l’Ajun-
conjunt de la colònia. Un indret on la Missió havia tament de Vic.
de donar imatge de categoria i d’eficàcia: com a
reafirmació de la pròpia identitat enfront de brita-
nitzats i de protestants; de la pròpia exigència en-
front de la maldat dels europeus i de la ingenuïtat
dels guineans; i del propi èxit enfront de les autori- imponent, més desafiant enfront de les esglésies
tats, que, com que solament residien a Santa Isa- protestants i envers l’Administració; per tant calia
bel, avaluaven la qualitat del sistema bàsicament a fer-hi les celebracions litúrgiques més solemnes i
partir de la missió de la ciutat. de la manera més cerimoniosa possible.
Dit d’una altra manera: la Missió de Santa Isabel Les històries missioneres solen donar per fet
havia de donar el to. S’havia de veure com una que l’incendi i restitució de l’església principal de
realitat tangible, operativa, puixant, vàlida i acti- la colònia va ser el fet més destacat del mandat
va. I havia de ser un signe del poder dels clareti- de Vall-llovera. Nosaltres pensem que allò més
ans a la colònia. Per això tenia més personal que important va ser la seva feina quotidiana, que ja
qualsevol de les altres, i per això era la seu de hem vist més amunt. Tanmateix, Vall-llovera treu
la Prefectura Apostòlica. La figura icònica que ha- el tema ben sovint a les seves cartes: ell afirma
via de representar aquesta Missió era també una que tot plegat deuria ser provocat per l’amo de la
imatge externa: el temple catòlic de Santa Isabel factoria del costat, una maniobra per cobrar l’as-
havia de ser més gros que els altres, més alt, més segurança d’estranquis en un lloc on gairebé cap

42. Carta de Vall-llovera de 13 de novembre de 1888, a Anales de la Congregación, volum 1, 1889, p. 17-18.