Page 40 - Conferencies de l'Arxiu 3

40

Muni, sense descriure’n els límits perquè l’interi-
or era desconegut. Que fossin evangelitzats pels
claretians era massa exposat, perquè hauria pro-
vocat un canvi de sobirania. Així que el vicari apos-
tòlic de les dues Guinees, l’esperità Pierre-Marie
Signatura de Pere Vall-llovera. Le Berre (1819-1891), amb seu a la propera Libre-
ville i jurisdicció a tot el territori que acabaria sent
l’Àfrica Central Francesa, es va queixar cada ve-
Fotografia de Pere Vall-llovera.
Font: PUJADAS, Tomàs L. gada que els claretians feien alguna expedició més
La Iglesia en la Guinea enllà del Cap de San Juan. Eren greuges adreçats
Ecuatorial: Fernando a Vall-llovera i al cardenal Giovanni Simeoni (1816-
Poo, Madrid, Iris de 1892), prefecte de Propaganda Fide. En aquesta
Paz, 1968, s/p. qüestió, les ordres de Xifré van ser estrictes i ex-
pressades en to greu:
“Recibí su muy apreciada con sus adjuntos do-
cumentos, sobre los cuales debo decir a Vd. que
bajo ningún concepto escriban expresión o palabra
alguna que denote reconocimiento de las pretensi-
ones francesas, ni en el orden civil ni eclesiástico.
A cualquier invitación, requerimiento, intimación
que se les haga, deberán responder, hasta nueva
disposición, que es cuestión de los Gobiernos y
de la Santa Sede. Mas, entretanto, no den Vdes.
lugar a conflictos; y pongan sin demora en cono-
cimiento del gobernador cualquier requerimiento
que se les haga”. 40
O sigui que, al Muni, els missioners no havien
d’allunyar-se gaire de les Cases. El conflicte no
es va acabar fins que el Tractat de París de 1900
6. AL BELL CIM DEL PORT no va establir la delimitació de les possessions de
Creiem que tot això que hem explicat fins ara si- tots dos països a la costa del Sàhara i a la del golf
tua la tasca de Vall-llovera i en l’últim apartat la de Guinea. Els protagonistes d’aquesta divergèn-
concreta. El prefecte apostòlic va endegar una cia –Le Berre, Vall-llovera, Xifré i Simeoni- ja havi-
comesa intensa que explica extensament en les en traspassat. La resolució no va ser gens favora-
seves cartes. Ara bé, hi ha dos assumptes impor- ble als interessos espanyols; però mentrestant els
tants en els quals no va tenir gaire participació. claretians sempre ho havien vist clar:
En primer lloc l’expansió contínua de les Missi- “Los negritos del Muni no quieren a los france-
ons va acabar ensopegant amb els interessos ses; y esto parece que los humilla algo, y no son
d’una altra potència colonial, França, veïna a casa tan pertinaces ni en lo civil ni en lo eclesiástico. En
i a Guinea. Els missioners esperitans veien que dos meses nuestros Padres han cogido a unos 45
l’obertura de noves Missions a tocar de les seves chicos; y los Padres del Gabón, que también han
els representava un perill, una pèrdua d’influència ido varias veces, no han podido coger a uno siquie-
i de territori. Hi havia llocs de sobirania poc clara ra. La causa de no ser queridos los franceses en el
perquè el Tractat del Pardo parlava del dret a co- Muni es porque [els africans] saben que en todas
merciar en “el territori continental adjacent” del las colonias imponen fuertes contribuciones”. 41

40. Carta de Josep Xifré a Pere Vall-llovera de 17 de setembre de 1889. AG-CMF, Secció F, Sèrie N, Capsa 8, Carpeta 7.
41. Carta de Vall-llovera al procurador general de la congregació, Jeroni Batlló, de 15 de febrer de 1890. AG-CMF, Secció F,
Sèrie P, Capsa 10, Carpeta 8.