Page 35 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 35

LA  MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890  35




            5. L’APORTACIÓ DE PERE VALL-LLOVERA
            El govern del  primer  prefecte apostòlic claretià,
            Ciriaco Ramírez, no va complir 5 anys . Vall-llo-
                                                17
            vera va arribar a Fernando Poo el 18 d’octubre de
            1888 embarcat en el vapor San Francisco de la
            Companyia Transatlàntica, que va tenir el mono-
            poli dels viatges entre la Península i Guinea entre
            1888 i 1926. El seu mandat només duraria 19 me-
            sos, perquè es va morir el 23 de juny de 1890. Es-
            tem parlant d’una època en què molts missioners
            sucumbien per culpa del paludisme. Calculem que   Esquema d’una Missió claretiana a Guinea. Font: elabora-
            durant el primer quart de segle de la missió (1883-  ció de l’autor.
            1908) hi van deixar la vida, a causa de la malària,
            una tercera part dels que hi van ser destinats. És
            veritat que els claretians havien contractat els ser-  “Luego de su llegada verificó una visita pastoral
            veis del metge de la colònia; però encara creien   a todas las Casas para enterarse de su estado
            que les febres es produïen a causa dels miasmes,   moral y material, siendo grande su satisfacción al
            emanacions nocives molt subtils suspeses a l’at-  contemplar el plantel de niños que en todos los
            mosfera. Per això els feien por els corrents d’aire   colegios se educaban. De él dio cuenta oficial al
            i havien fet les seves cases en llocs elevats. La   Sr. Gobernador, que lo era entonces D. Antonio
            Missió de Banapà, fora de l’aire perniciós de la   Moreno Guerra , quien en su contestación dio al
                                                                           20
            ciutat, complia sovint una funció sanitària, tot i que   Rvdmo. Padre muestras inequívocas de la partici-
            tenien la quinina (i d’altres productes) a l’abast:  pación que tomaba en su alegría por la esperanza
            “El mango es una de las mejores frutas de este   que para la prosperidad de la colonia ofrecían nu-
            país: tiene la forma y color de nuestras manzanas;   estros colegios”. 21
            son árboles muy grandes y tienen las hojas pareci-  L’Arxiu  General  claretià de  Roma  (AG-CMF) ha
            das a las de nuestros castaños. Los misioneros del   conservat 21 cartes manuscrites de Pere Vall-llo-
            Gabón fabrican mucho de este alcohol, que ellos   vera, adreçades totes elles als seus superiors. Hi
            llaman ron, y con él toman todos los días la quinina.   ha 11 fragments d’aquestes cartes que es poden
            Los indígenas de esta isla hacen hervir las hojas   llegir en publicacions oficials dels missioners, tot
            de dicho árbol, y con esa agua atajan las fiebres .  i que aquí gairebé no els hem utilitzat. L’AG-CMF
                                                        18
            El fin del Sr. Gobernador es ahorrar para el Esta-  també conté  8 cartes dirigides a ell i escrites pel
            do, pues las medicinas les costaban mucho más    superior general Josep Xifré. Significa una quanti-
            caras [que a nosaltres]; ‘verbi gratia’, un frasco de   tat important, si tenim en compte la curta durada
            quinina 21 pesetas y a nosotros 15 reales, y de la   del mandat. Les citacions que ja n’hem vist mar-
            misma clase”. 19                                 quen les seves prioritats: les cases de missió, les
            El cassanenc hi va anar amb 41 anys. És clar que   relacions amb el governador Moreno Guerra i la
            no podia saber que el seu mandat seria tan curt,   supeditació a les directrius de la congregació. La
            de manera que va arribar amb molta embranzida i   direcció de les diverses missions i el servei a les
            les idees ben clares:                            seves necessitats n’és la principal:







            17. Del 13 de novembre de 1883 fins a la seva mort, esdevinguda el 30 d’agost de 1888.
            18.  També la fan servir com a diurètic, per al mal de queixal, la disenteria, l’hepatitis i d’altres malalties infeccioses. Els coneixements
               terapèutics de les societats guineanes, molt extensos en un espai de bosc equatorial, eren menystinguts per endarrerits.
            19.  Carta de Pere Vall-llovera al claretià José Mata, procurador de les missions de Fernando Poo davant del govern de Madrid,
               de 9 de març de 1889. AG-CMF, Secció F, Sèrie P, Capsa 10, Carpeta 8.
            20.  Antonio Moreno Guerra, capità de fragata, va ser governador general de Fernando Poo del 20 d’abril de 1888 al 21 d’abril de
               1890, coincidint força amb el mandat de Vall-llovera.
            21. COLL, 1997: p. 76.
   30   31   32   33   34   35   36   37   38   39   40