Page 33 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 33

LA  MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890  33




            bel, 1888), va fer un viatge a la veïna Libreville, en
            territori francès proper al Muni, on els missioners
            esperitans experimentaven un nou tipus de mis-
            sió. El va convèncer veure que hi tenien nombro-
            sos nois que hi residien, hi estudiaven i hi aprenien
            un ofici:
            “Enterado el Rvdmo. Padre Prefecto del procedi-
            miento que los beneméritos religiosos del Santo   El canvi que ho va capgirar tot. Font: elaboració de l’autor.
            Espíritu e Inmaculado Corazón de María guar-
            daban en la evangelización de los gaboneses, y
            persuadido de que uno de los puntos más inte-
            resantes y de que mayor fruto podía extraerse era   lladar a Guinea allò que l’Església ja feia a casa
            la instrucción de la juventud, según había tenido   nostra.
            ocasión de presenciarlo en el hermoso plantel que   Per altra banda, l’objectiu de la Missió claretiana
            los Padres citados tenían en su colonia, determinó   era l’expansió pels tres territoris que formaven
            ensayar este medio en Santa Isabel. A esto mis-  la colònia espanyola: l’illa de Fernando Poo, l’illa
            mo impelía el estado tristísimo de la juventud de   d’Annobon i l’estuari del Muni. Així que van apli-
            esta ciudad. ¡Dios mío! ¡Cuántos peligros! ¡Cuán-  car el nou model a totes les cases de missió que
            tos malos ejemplos, aun de aquéllos que debían   anaven creant: el centre de cadascuna d’elles era
            corregirlos! En los bosques, en los caminos, en   un internat conformat per alumnes de famílies afri-
            las calles y en sus mismas casas aprendían el mal;   canes paganes properes a la Missió. Si a casa
            y se veía andar en las calles a muchos de ellos   nostra cada internat acollia nois d’indrets molt
            sirviendo de simples criadillos, pero sin la menor   diversos i a vegades allunyats, aquí els alumnes
            instrucción religiosa. Con lo cual determinaron nu-  vivien al costat: calia sostreure’ls d’aquell ambient
            estros misioneros abrir un colegio de internos y,   perquè els missioners no comptaven amb la com-
            para que mejor recibida fuese la idea y poder al   plicitat de les famílies, que representaven als seus
            propio tiempo proporcionar a la colonia operarios   ulls  l’espai  del  pecat  i  que  “haurien  desfet,  a  la
            útiles para los oficios más perentorios, valiéndose   nit, allò que ells els ensenyessin de dia”. Tampoc
            de los Hermanos coadjutores abriéronse también   sembla que els adults guineans estiguessin gaire
            talleres de sastrería, zapatería y carpintería. Dióse   disposats a permetre que els seus fills abando-
            con esto un gran paso, porque al propio tiempo   nessin la família extensa, eix vertebrador de les
            que se libraba a los jóvenes de muchos peligros,   seves cultures:
            había ocasión de corregirles con más facilidad y   “Llevaban muy mal los bubis el aumento del cole-
            de hacerles adquirir hábitos de trabajo, al que son   gio, no precisamente porque fueran sus hijos los
            muy refractarios. Aun así fue necesario proceder   que iban a él, pues es ley entre ellos que el niño
            gradualmente y obligarles al principio a pocas ho-  (no la niña) queda emancipado luego que llega al
            ras e ir después aumentando poco a poco hasta    uso de razón; sino porque los había muy aferra-
            llegar al tiempo de jornal aquí acostumbrado”. 13  dos a sus tradiciones, y veían a los niños aprender
            La introducció d’un internat masculí representa   cosas distintas y seguir un modo de vivir muy dife-
            una transformació radical del paper de la Missió,   rente del suyo”. 14
            que a partir d’aleshores es fonamentaria en l’es-  L’emancipació dels nens en arribar a l’edat de la
            colarització de la joventut guineana. La idea ja la   raó (7 anys) és una suposició que no es corres-
            sabem: calia arrencar aquells infants d’una ciutat   pon a la realitat. La manipulació dels trets culturals
            enfonsada en el pecat i incorporar-los a un espai   de les societats colonitzades per imposar normes
            separat, on podrien viure exclusivament d’una ma-  aculturadores és pràctica habitual per part dels
            nera catòlica. És a dir, que els claretians van tras-  colonitzadors. Malgrat això, el sil·logisme inicial








            13. COLL, 1997: p. 33-34.
            14. COLL, 1995: p. 28.
   28   29   30   31   32   33   34   35   36   37   38