Page 29 - Conferencies de l'Arxiu 3

LA MISSIÓ: PERE VALL-LLOVERA TORRENT, 1847-1890 29

germans de 6 i 2, Mansuetud (?) i Tomàs; i 3 tiets “Nacido de padres virtuosos en Cassá de la Sel-
paterns de 30, 27 i 21 (Anton, Martí i Llorenç). El va, diócesis de Gerona, a 13 de mayo de 1847,
nostre protagonista en tenia 10. se sintió llamado a la carrera eclesiástica desde
Tres anys després, als 13, Vall-llovera entrava al pequeño, entrando en el Seminario de Gerona,
seminari de Girona després d’haver fet un curs donde continuó hasta cursar Teología. Su valor
privat de llatí. A l’antic col·legi dels jesuïtes de la y su ingenio animado por el celo de defender la
pujada de Sant Martí, el nostre seminarista se- religión le hicieron tomar las armas en la guerra
guiria tots els cursos de la carrera eclesiàstica: civil, en la cual, observando sus jefes la prudencia
els de segon ensenyament, de 1860 a 1867; i els y resolución con que procedía en todas las em-
Estudis Teològics, de 1867 a 1872 i de 1875 a presas, le distinguieron hasta llegar al grado de
4
1877 : catorze anys d’estudis que es detallen en comandante”. 7
un certificat que el secretari d’aquell establiment, La tercera guerra carlina formava part d’aquells
Miquel Buixons, amb el vistiplau del rector Manu- “entusiasme revolucionari i desfici contrarevoluci-
el Reverter, va signar el 20 de juliol de 1877 per onari” de què hem parlat suara. Tanmateix, com
fer-lo arribar als claretians . El nostre protagonista, a totes les guerres, cada bàndol representava un
5
doncs, es presentava com a candidat a ser Fill del reguitzell d’interessos i simbolitzava tot de con-
Cor de Maria amb la carrera acabada i un gruix de ceptes no sempre homogenis: així, per exemple,
preparació més que notable. Ell mateix explica, a molts monàrquics isabelins es van incorporar a
la carta amb què iniciàvem aquest apartat, el motiu les files carlines en proclamar-se la primera Re-
d’aquell interval de 3 anys sense estudiar: pública el 1873. Els seguidors de Carles V (o VII,
“Debo advertirle que desde mediados de mil oc- depenent dels còmputs) s’erigien en garants de la
hocientos setenta y dos a principios de mil ocho- tradició i, a més a més, a nivell polític mantenien
cientos setenta y seis milité bajo la bandera de D. posicions molt conservadores tot i que defensa-
Carlos en el segundo batallón de esta provincia, ven els furs de Catalunya, o sigui el retorn a la
conocido como el de Auguet, del que era capellán situació anterior a 1714; a nivell religiós eren catò-
castrense y mi Director espiritual durante dicha lics abrandats i partidaris de l’ultramuntanisme, és
campaña D. Federico Codinach, hoy residente en a dir d’un poder coordinat entre l’Església i l’Estat.
San Jaime de Montagut. Durante la expresada El batalló de l’Huguet, el segon de la província de
campaña no recibí herida alguna a excepción de Girona, va ser un dels més reputats i perillosos
un fogonazo en la cara, de cuyas resultas perdí dels carlins. Francesc Huguet (c. 1820 - ?) era un
gran parte de la vista del ojo derecho”. 6 espardenyer fill del Pont Major de Girona, que es
Un advertiment prudent i oportú, donat que els va afegir a les tropes del general Francesc Savalls
carlins acabaven de perdre la seva tercera guerra Massot (1817-1886), de qui va arribar a ser lloc-
(1872–1876: noteu la coincidència de dates amb tinent en les accions de combat. Huguet havia re-
la incorporació de Vall-llovera, que va fer pràcti- clutat els membres de la seva partida entre joves
cament tota la guerra). Es tractava d’un perdedor de la Garrotxa i de la Selva, i va participar en els
que, en canvi, per als claretians, ultramuntans i an- fets d’armes més importants de Savalls: un d’ells,
tiliberals, havia lluitat en el bàndol correcte, en el el combat d’Argelaguer de 1873, ens l’explica Ma-
qual havia destacat. El P. Ermengol Coll, succes- rià Vayreda a Records de la darrera carlinada. Te-
sor seu a la Prefectura Apostòlica de Fernando nim notícies directes de la participació de Vall-llo-
Poo, escrivia: vera en alguna d’aquestes accions:

4. Per entendre l’estructura i continguts dels estudis eclesiàstics en aquella època, vegeu l’article de MARQUÈS, 1981: p. 255-
267. Es pot consultar en línia al repositori de revistes catalanes amb accés obert RACO: https://www.raco.cat/index.php/
AnnalsGironins/article/view/53919/65375.
5. AG-CMF, ibidem. Hi consten totes les assignatures que Vall-llovera havia cursat de 1860 a 1877, amb les notes (Meritus o
Benemeritus) que havia obtingut.
6. La carta conclou donant com a adreça de resposta la de la seva família, llavors resident al veïnat d’Esclet.
7. COLL, 1997: p. 80.