Page 25 - Conferencies de l'Arxiu 3

VIATGES DE SURO I TAPS (S. XIX-XX) 25

8. ÀNGEL GRUART DEU: CASSANENCS
AL SUD-OEST PENINSULAR AL SEGLE XX
El darrer perfil biogràfic d’aquest treball el de-
diquem a una persona que hem citat a l’apartat
80
anterior. Es tracta d’Àngel Gruart Deu, nascut a
Cassà de la Selva l’any 1909, el mateix any que
Modest Sabaté, i que ja hem vist com fou un
dels proveïdors de suro per als establiments que
aquest tingué al sud de França als anys 30 i 40 del
segle passat i com arribaren a crear una societat
anomenada Gruka, en la qual Gruart era l’encarre-
gat de fer arribar la matèria primera a la fàbrica de
Caors i Sabaté s’encarregava de l’elaboració dels
taps. Era fill de l’industrial Lluís Gruart Vilallonga,
titular d’una fàbrica de taps ubicada a la seva vila
natal. El cas és que un cop acabada la Guerra Ci-
vil, l’any 1940, Àngel Gruart i la seva esposa es
traslladaren a Extremadura, concretament a San
Vicente de Alcántara.
De fet, el nostre home anà a fer el mateix que
havien fet altres cassanencs (i d’altres poblacions
sureres catalanes) cent anys abans: anar a buscar
matèria primera per a la fàbrica de la família. Però
finalment, Àngel Gruart acabà instal·lant una fàbri-
ca de taps de suro a San Vicente, aprofitant la pro- Retrat d’Àngel Gruart Deu. Font: Fons particular de Jordi
Gruart Vila.
ximitat a les alzines sureres extremenyes i alen-
tejanes. La conjuntura de postguerra facilità que
la major part dels treballadors de la nova fàbrica
fossin dones, la major part de les quals vídues de
guerra, cosa que feu que la fàbrica fos coneguda sat industrial notable, i s’imbricà plenament en la
82
com la fábrica de las viudas. La xarxa comercial vida del poble: arribà a ser regidor de l’Ajuntament
81
que establí Àngel Gruart comportà que l’establi- i l’any 1957 fundava el seu club de futbol, el Club
ment de Cassà acabés tancant i es centralitzés Deportivo Sanvicenteño. A nivell empresarial, cal
tota la producció a San Vicente de Alcántara. La destacar que fou el fundador i primer president de
fàbrica extremenya arribà a tenir entre setanta i l’Asociación de Empresarios del Corcho de San
vuitanta treballadors. Vicente (ASECOR), un organisme de defensa
Com hem vist al primer capítol, San Vicente de dels interessos dels fabricants de suro de la seva
Alcántara fou una de les poblacions on molts co- població d’origen. No seria inversemblant consi-
merciants anaren a la recerca de suro i on s’es- derar que fou una figura decisiva perquè avui en
tabliren algunes fàbriques i magatzems. Àngel dia San Vicente sigui la població amb més nombre
Gruart es traslladava a una localitat amb un pas- de fàbriques de suro de tot Espanya. 83

80. Agraïm a Jordi Gruart Vila, fill d’Àngel Gruart Deu, que ens hagi facilitat part important de la informació que indiquem en aquest
apartat.
81. MADRIÀ i BASART, 2011, p. 104. GARCÍA PEREDA, 2011, p. 72, matisa que la major part de les dones que treballaven a la
fàbrica Gruart de San Vicente de Alcántara deixaven la feina quan es casaven.
82. ORTIZ, 2001.
83. Segons dades de 2010, aquell any hi havia a San Vicente de Alcántara un total de 67 fàbriques de suro, amb una mitjana
de nou treballadors per fàbrica. D’aquestes, 35 eren indústries preparadores (raspat i bullit del suro), 6 feien granulats, 20
transformaven el suro i 5 eren fàbriques d’aglomerat. RANGEL, 2013: p. 73-85.