Page 24 - Conferencies de l'Arxiu 3

24

7. MODEST SABATÉ I PUIG: DEL té a instal·lar un nou establiment al Voló. Al llarg
PERIODISME A LA FABRICACIÓ DE TAPS d’una dècada la fàbrica del Voló proveí de taps
L’esclat de la Guerra Civil espanyola, l’estiu de les importants zones vitícoles de la Xampanya o
1936, transformà completament la vida de Mo- de Bordeus. El suro arribava per mar, fonamental-
dest Sabaté i Puig, un periodista descendent de ment d’Algèria, però també de les regions sureres
75
família de tapers que havia nascut a Cassà l’any espanyoles i portugueses. El 1955 obria un petit
1909. Fou un home culte, amb grans inquietuds dipòsit a la Jonquera.
culturals, que arribà a ser director de les pàgines La innovació constant fou la clau perquè l’empresa
literàries del periòdic La Veu de Catalunya, òrgan Sabaté es convertís en la més important fabricant
oficial de la Lliga Catalana. L’aixecament militar de de taps de xampany de tot França a la segona
78
juliol de 1936 i la repressió ferotge que es pro- meitat del segle XX. La creixent exigència d’una
duí a la rereguarda catalana contra tot aquell que major qualitat dels taps, particularment la preocu-
fos sospitós de confraternitzar amb els insurrec- pació que les males olors poguessin perjudicar la
tes dugué Modest Sabaté a exiliar-se. Tot i ser un qualitat dels vins, fou un estímul perquè el 1984
personatge molt proper a Cambó, a diferència l’empresa Sabaté (amb els quatre fills barons de
76
d’aquell i d’altres intel·lectuals propers ideològi- Modest Sabaté involucrats plenament) presentés
cament, no tornà a Espanya després de la victò- una patent francesa de “lavage anti-goût”, que eli-
ria final del franquisme, i fins i tot col·laborà en minava els elements orgànics clorats que podien
moviments d’oposició al règim a l’exterior. Però alterar el gust del vi. D’aquesta manera, Sabaté
77
l’element que aquí ens interessa és com Sabaté adquirí un gran prestigi dins el sector surer fran-
decidí llançar-se al negoci del suro com a via de cès, alhora que s’impulsà una política de conques-
supervivència econòmica. ta i consolidació de mercats exteriors.
Al cap de poc temps d’haver arribat a França, Sa- Modest Sabaté morí l’any 1986 deixant l’em-
baté obria un petit obrador de taps a Caors, apro- presa en mans dels seus fills, els quals conti-
fitant que la Guerra Civil espanyola havia paralitzat nuaren la seva tasca d’innovació i internaciona-
79
la tramesa de taps catalans cap al país veí i n’hi ha- lització de l’empresa familiar. Quedava enrere
via una important demanda. Fou en aquesta pobla- l’apassionant vida d’un periodista obligat a exili-
ció on, juntament amb el també cassanenc Àngel ar-se i a provar sort en un sector industrial que
Gruart Deu (del qual parlarem tot seguit), creà la havia conegut a la seva població d’origen amb
societat Gruka (propietària també d’un dipòsit de un èxit que, vist des de fora, no podem deixar de
taps a Argelers). Gruart i altres surers enviaven la qualificar com a sorprenent. Un petit establiment
matèria primera per vaixell i Sabaté elaborava els fundat a Caors el 1938 fou la llavor de la més
taps. El 1939 es traslladava a Portvendres, pobla- important empresa fabricant de taps de França a
ció on li era més fàcil rebre el suro que li enviaven la dècada de 1980 i d’una important multinacional
per via marítima, però la destrucció del seu port al que fou referència mundial fins als primers anys
final de la Segona Guerra Mundial obligaria Saba- del segle XXI.

75. La major part de la informació d’aquest apartat ha estat extreta de GARCÍA, 2016.
76. En un article publicat el 1981 Modest Sabaté assegurava haver estat present en una reunió a Gènova entre Cambó i uns
emissaris de Franco, a finals d’estiu de 1936, en la qual aquell s’hauria negat a donar suport l’alçament militar, tot i que, com
sabem, Cambó acabaria ajudant la causa franquista. RIQUER, 1996: p. 58.
77. Concretament, Sabaté formà part del Comitè Provisional de la Lliga Catalana l’any 1944, un organisme crític amb el suport
donat a Franco durant la guerra per part del partit de Cambó, i que, l’any següent, acabà adherint-se al projecte de Solidaritat
Catalana, un pacte entre diferents partits destinat a l’enderrocament de la dictadura i el restabliment de la legalitat republicana.
RIQUER, 1996: p. 241-242.
78. En opinió de Carles Sentís, en un article publicat al periòdic La Vanguardia el 14 d’abril de 1983, aprofitant que Sabaté fou
condecorat amb la medalla de cavaller de l’Ordre National du Mérite.
79. Sobre la història de l’empresa familiar després de la mort del fundador, vegeu GARCÍA, 2016: p. 160-167.