Page 19 - Conferencies de l'Arxiu 3

VIATGES DE SURO I TAPS (S. XIX-XX) 19

briment de noves aplicacions per al suro i la me- y Compañía en aquella gran ciutat nord-america-
canització dels processos productius dugué a la na. L’explotació del mercat americà, de la qual els
recerca no només de suro de qualitat per fer taps Daussà en foren uns dels precursors, feu crèixer
53
sinó de qualsevol tipus de suro, posant al mer- els beneficis de la societat familiar, afavorint l’in-
cant extensions de sureda de menor qualitat. Al crement de la fàbrica de Cassà, que a principis
1929, establert a Zarza-Capilla, encara comprava de segle XX donava feina a més de 150 treballa-
suro per als Bech de Careda; aquell mateix any dors. Agustí Daussà morí a Nova York el 1896,
feia referència al fet que n’havia intentat comprar i el succeí en el càrrec el seu germà Pere, fins a
a Navalmoral de la Mata i a Talavera de la Reina. 50 la seva mort a Chicago, l’any 1903, en estranyes
circumstàncies. El 1905 es liquidava la societat i
tancava la sucursal americana. La fàbrica de Cas-
sà romangué sota la direcció de Narcís Daussà
3. L’EXPLOTACIÓ DEL MERCAT AMERICÀ: Castro, fill de Narcís Daussà Dalmàs, que cons-
ELS DAUSSÀ tituí la societat N. Daussà y Compañía amb Joan
Passem tot seguit a parlar d’una nissaga cassa- Pascual i Carreras, però els negocis no anaren bé
nenca de fabricants i comerciants que feu fortuna
amb el suro i que agafà especial rellevància pel fet
que foren dels primers a introduir els seus produc-
tes a Amèrica. Parlem dels Daussà, originaris de
Besiers i instal·lats a Cassà des de la segona mei-
tat del segle XVIII. Agustí Daussà Boada, nascut
51
a Cassà l’any 1802, fou el primer que es llançà
al negoci de fabricació de taps. El 1832 creava
la societat A. Daussà y Compañía, societat que,
ben aviat, exportà els taps a França i a Anglaterra.
L’ampliació del negoci vingué per part dels seus
fills. El primògenit, Narcís Daussà Dalmàs, es des-
plaçà en un primer moment a Gènova per comerci-
ar amb els taps de la societat, però des de mitjan
segle XIX que el mercat preferent fou l’americà,
concretament Puerto Rico i Nova York. A Puer-
to Rico s’hi instal·larien dos dels altres germans,
Martí i Agustí. Aquest darrer és el que ens mereix
més observacions.
Agustí Daussà Dalmàs nasqué a Cassà de la Sel-
va l’any 1839 i decidí fer la carrera de metge. El
52
1864 es llicenciava en medecina i es traslladava a
exercir la seva professió a Puerto Rico, on acon-
seguí una important anomenada. Malgrat tot, no
pogué defugir l’atracció pel negoci dels taps, i ben
aviat es traslladà a Nova York, on es convertí en Retrat de Martí Daussà Dalmàs. Font: Museu del Suro de
l’administrador general de la sucursal d’A. Daussà Palafrugell. Arxiu d’Imatges. Fons Daussà.

50. AMGI; Fons de l’empresa Bech de Careda Hermanos d’Agullana. Gestió Administrativa. Correspondència. Lligall 1265.
51. Si no indiquem el contrari, tots els elements indicats en aquest capítol han estat extrets de DAUSSÀ, 2011.
52. Dades biogràfiques d’Agustí Daussà Dalmàs extretes de la biografia publicada al número 42 de la revista Industria Corchera,
juny de 1936, p. 1265.
53. Les notícies relatives a exportació de taps a Amèrica són molt escasses, però val a dir que els Daussà foren potser els primers
a instal·lar-hi una sucursal estable, però no a comerciar-hi. Al 1826 la societat Tomás Roqueta y Compañía comerciava amb
taps a Amèrica. ALVARADO, 2009: p. 121-122. I ja al 1877 sabem que el palafrugellenc Josep Torras Jonama s’establia a
Nova York, on al cap d’uns anys instal·laria una fàbrica de grans dimensions a Brooklyn. Vegeu BUSQUETS BIARNÉS, 2000.