Page 18 - Conferencies de l'Arxiu 3

18

Tenim altres referències a surers cassanencs des- tremadura. Per la seva banda, Joaquim Vilallonga
44
plaçats a les regions sud-occidentals de la Penín- i Morell, originari de Cassà i resident a Lisboa, sig-
sula Ibèrica, ja més disperses. És el cas de Joan nava diferents contractes d’arrendament de suro a
Gruart, desplaçat a Azaruja, població de l’Alentejo Alburquerque l’any 1877. Finalment, podem citar
45
coneguda com a “Aldeia dos Catalaes” pel gran el cas de Martí Torrubias Tusell, nascut a Cassà i
nombre de catalans que s’hi establiren des de la veí de Tossa, que rebé poders de Dalmau Torre-
dècada de 1840, instal·lant-hi obradors com els llas Pujol a principis de 1879 per arrendar boscos
que existien a la Catalunya surera des del segle de suros a qualsevol punt de Càceres pels preus,
anterior. Joan Gruart hi devia arribar per aquells durada i condicions que considerés oportú. De
39
anys. Es casà amb una portuguesa, Maria Vicén- resultes d’aquest apoderament, el març de 1879
cia Fialho, i a Azaruja hi nasqueren els seus set subarrendava l’explotació de dues dehesas de Ser-
fills entre 1851 i 1862. En els censos d’electors rejón per deu anys a favor seu i dels comerciants
de la seva població d’acollida hi figurà com a taper tossencs Dalmau i Pere Torrellas. 46
fins al 1858, i a partir de l’any següent s’identificà Especial menció mereix el darrer protagonista
com a negociant de suro. També era originari de d’aquest apartat, Domingo Vidal Saló. Nascut a
40
Cassà Josep Sureda, establert a Azaruja des de Cassà el 2 de setembre de 1867, el localitzem,
1847 juntament amb el seu fill Vicenç i la seva jove com a mínim, des de 1894 a Extremadura actuant
Maria Gruart. El seu establiment encara constava a d’intermediari entre els propietaris de suredes i els
la contribució industrial d’Azaruja al 1890. 41 compradors finals del suro. Al llibre diari de la soci-
47
A la banda espanyola, als llibres d’Antonio García etat Bech de Careda Hermanos, d’Agullana, hom
García hi figuren altres negociants originaris de troba entre 1894 i 1900 un munt d’assentaments
Cassà fent negocis amb les suredes extremenyes. comptables corresponents a pagaments de comis-
48
És el cas de Francesc Ros, nascut a Cassà però veí sions a Domingo Vidal per aquestes compres.
de Sevilla al 1855, particularment actiu contractant Resident inicialment a Puebla de Alcócer, tot in-
arrendaments de suro a favor de la societat sevilla- dica que treballava directament per a Juan Roa-
na Viuda de Diego Fixé pels voltants de San Vicen- nes Solís, important fabricant de Montánchez. La
te de Alcántara a la segona meitat de la dècada de correspondència entre aquest industrial i Bech de
42
1850. També havia nascut a Cassà Joan Pons, Careda Hermanos posa de manifest aquesta inter-
resident a Barcarrota almenys des de 1853, arren- mediació: el 1899 feu de mitjancer en la compra
datari d’una sureda a Valle de Santa Ana aquell any. de suro de la dehesa El Espadañal, de Navalmoral
El 1859 encara hi residia quan va pactar la venda de la Mata, per part de Roanes; el 1900 adquiria
de la meitat del suro que s’extragués d’una saca suro a Cabeza la Vaca; el 1904 a Alburquerque...
que faria aquell any a la societat Romaní y Herma- i també es fa menció de compres de suro a llocs
nos, de Sevilla. A Mèrida hi residia el 1866 Josep com Hornachos, Medellín, El Pedroso (a la Sierra
43
49
Dellonder Rovirola, nascut a Cassà seixanta anys Morena sevillana)... Domingo Vidal es mogué en
abans, quan va ser nomenat apoderat del taper lla- un radi força més ampli que els seus predeces-
gosterenc Jaume Vives i Pla perquè signés con- sors. L’explicació rau en els canvis estructurals del
tractes de compra de suro a favor seu arreu d’Ex- sector a partir de principis del segle XX: el desco-

39. SALA i NADAL, 2010: p. 63-77.
40. SALA i NADAL, 2010: p. 72.
41. SALA i NADAL, 2010: p. 72-73.
42. GARCÍA, 2006.
43. GARCÍA, 2008a: p. 51-52 i 65-67.
44. GARCÍA, 2008b: p. 299-300.
45. SALA i NADAL, 2010: p. 53-54.
46. ALVARADO i PAREJO, 2016: p. 109-111.
47. ALVARADO, 2002.
48. AMGI, Fons de l’empresa Bech de Careda Hermanos d’Agullana. Gestió Econòmica. Llibres diaris. Lligalls 1315 i 1316.
49. AMGI, Fons de l’empresa Bech de Careda Hermanos d’Agullana. Gestió Administrativa. Correspondència. Lligall 1270.