Page 17 - Conferencies de l'Arxiu 3

VIATGES DE SURO I TAPS (S. XIX-XX) 17

Transportistes de suro, Portugal. Museu del Suro de Palafrugell, Arxiu d’Imatges. Fons Miquel Brias Tauler.

Podem veure com el radi d’actuació de Daussà y ven 30.000 pessetes de la liquidació de la societat
Forgas fou força ampli; a part de buscar suro a l’al- i es comprometien a no fer cap compra de suro en
tra banda de la frontera, podem veure com Joan un perímetre de 20 llegües al voltant d’Alburquer-
Daussà signà arrendaments arreu de la regió, i que. Amb aquests guanys, Joan Daussà es reti-
36
no poc importants: l’arrendament de la dehesa rà del negoci del suro i es dedicà a fer vida de ren-
Mayorga el 1862 per import de 112.000 rals és el dista. Curiosament, quan el 1878 es dissolia la so-
segon de major quantia signat a tot Extremadura cietat resultant, Daussà fou comprador de part de
entre 1850 i 1890. La societat es liquidava el 9 les propietats que es posaren en venda i, també
34
37
de setembre de 1871. Els germans Daussà Carbó curiosament, aquell mateix any 1878 Joan Daussà
venien la seva part de la societat, consistent en signava un contracte d’arrendament de suro però
la fàbrica d’Alburquerque, diferents arrendaments en qualitat de propietari de suredes, concretament
en curs i mercaderies dipositades a Sevilla i Nova l’explotació del suro de dues finques ubicades a la
York, a Bonaventura Caner i Bataller i Vicenç Ca- dehesa Mayorga, a San Vicente de Alcántara, per
ner i Bataller, propietaris de Begur, per un import dos anys i per un import total de 60.000 pessetes,
total de 185.000 pessetes. Així mateix, cobra- a la societat Caner y Ferrer. 38
35

34. SÁNCHEZ, 1996: p. 207.
35. GARCÍA, 2006: p. 111-113. Amb l’adquisició de la part de la societat dels germans Daussà, els tres begurencs formaven la
societat Forgas, Caner y Ferrer, amb un capital d’un milió de rals. Aquesta societat duraria fins al 1878, quan Pere Forgas se’n
separà i fou continuada pels altres dos socis, amb el nom de Caner y Ferrer. Vegeu SÁNCHEZ, 1996: p. 204-205.
36. L’incompliment d’aquesta clàusula estaria penalitzat amb 5.000 pessetes el primer incompliment i el doble en els següents
casos. Cal destacar que el 30 de juny de 1878 els germans Daussà, Caner y Ferrer atorgaven una escriptura que declarava
nul·la aquesta clàusula. GARCÍA GARCÍA, 2006: p. 199-200.
37. SÁNCHEZ, 1996: p. 204-205.
38. GARCÍA, 2006: p. 198-199.