Page 20 - Conferencies de l'Arxiu 3

20

i el 30 de juliol de 1912 demanava la suspensió de baixador de Portugal, Trincheria feu, entre altres,
pagaments. A causa de la impossibilitat d’atendre una conferència a Silves, on detectà que havia es-
les seves obligacions creditícies, el 28 de febrer tat una de les poques viles que havien resistit les
de l’any següent es decretava la fallida de la socie- greus crisis del sector de la dècada anterior, i ex-
tat. Finalitzava la història empresarial dins el ram hortà les elits d’aquesta població a donar suport al
54
del suro d’una família cassanenca que veié en el projecte per evitar que la indústria surera visqués
mercat americà unes possibilitats de negoci més el tancament de fàbriques que havien viscut Aza-
grans que les dels tradicionals mercats europeus, ruja, Évora o Estremoz. Però la conferència que
tot i que aquests mercats també foren destinació feu a Évora el 22 de juliol rebé la resposta negativa
dels taps elaborats pels Daussà. de la Federació Agrícola d’aquell districte a donar
suport al projecte. Trincheria, però, no abandonà
el projecte, i l’estiu següent tornà a Portugal, on
4. MARÇAL DE TRINCHERIA I DE feu noves conferències a Évora i Estremoz defen-
BOLÓS I LA LLIGA DUANERA HISPANO- sant-lo, però la suspensió de la conferència que
PORTUGUESA 55 havia de realitzar el 16 de juliol a la Societat de
Marçal de Trincheria i de Bolós nasqué a Olot el Geografia de Lisboa posà de manifest la manca
58
1838, i arran del seu matrimoni amb Dolors Güitó de suport al seu projecte. De retorn a Espanya,
i Genover, pubilla de la casa Güitó-Llach, es tras- feu una darrera conferència a San Vicente de Al-
lladà a viure a Cassà de la Selva. Aquest trasllat cántara i adreçà sengles cartes al rei de Portugal i
comportà que, de fet, s’hagués de dedicar a la a la reina regent d’Espanya insistint en la conveni-
gestió de les propietats de la seva família políti- ència del seu projecte, sense sort.
ca, cosa que el dugué a prendre consciència de la Amb la perspectiva del temps no podem deixar
importància per a la seva vila d’adopció del negoci de valorar molt positivament el projecte de Mar-
del suro. Després de participar en els debats aran- çal de Trincheria. Bon coneixedor de les particu-
zelaris que el sector visqué entre els anys 1868 i laritats del negoci i de la seva posició als mer-
1877 , el nostre home es donà a conèixer arran cats internacionals, presentà una proposta pos-
56
de la publicació d’un llibre on defensava la creació siblement avançada al seu temps (com una altra
d’una unió duanera entre Espanya i Portugal que que també defensà, per aquells mateixos anys,
permetés la lliure circulació dels productes surers a França ), que rebé la incomprensió dels seus
59
entre ambdós països. Aquest llibre fou publicat contemporanis. Moria a Cassà el 1898, deixant
57
el març de 1893 i bona part de les seves dades com a llegat un projecte que hauria merescut més
foren compilades en un viatge que el nostre home sort, però també, amb una sèrie de publicacions,
feu per Portugal l’estiu de l’any anterior. a part del seu llibre de 1893, molt útils encara
Després d’una primera trobada a Madrid, on en- avui en dia per a l’estudi de la història del sector
tregà el seu projecte al ministre d’Estat i a l’am- al segle XIX. 60

54. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 14 de març de 1913.
55. Els elements centrals d’aquest subapartat els podeu trobar a ALVARADO, 2005b.
56. ALVARADO 2005b: p. 110-113.
57. TRINCHERIA 1893a. Sobre el contingut del mateix vegeu ALVARADO, 2005b: p. 113-116.
58. Luciano Cordeiro, president d’aquella institució, al·legà que “... los principios de la Sociedad de Geografía de Lisboa, y las
circunstancias del momento, no permiten a la Dirección facilitar a vuestra excelencia sus salones para la conferencia de
propaganda que V. Exª desea dar en ellos”. ALVARADO, 2005b: p. 119.
59. El 20 de novembre de 1892 Marçal de Trincheria participà en una conferència a Ceret, promoguda pel Comité de Defense de
la production du liège et de l’industrie bouchonière, on defensà una lliga duanera entre França i les seves colònies del nord
d’Àfrica, de les mateixes característiques que la hispano-portuguesa, que tampoc no tirà endavant. ALVARADO, 2005b: p.
119-120.
60. TRINCHERIA, 1877; i TRINCHERIA, 1893b.